Notícia
Onada ʻindependentistaʼ als estats membres de la UE
La ʻpremierʼ britànica anuncia la “sobirania completa” del Regne Unit per al 2019 · El Bloc de Visegrad reclama "equilibrar" les competències mentre la puixant extrema dreta a França i els Països Baixos promet referèndums per abandonar el club comunitari
La "independència completa" del Regne Unit
El fet és que la victòria del "leave" al referèndum sobre la permanència britànica a la UE va estar impulsada per un partit que, precisament, s'anomena "Partit per la Independència del Regne Unit" (UKIP, en anglès). Aquest partit té ara una tendència negativa en les enquestes, però és que ja ha aconseguit l'objectiu pel qual va néixer: sentir dir a la primera ministra Theresa May que el Regne Unit "serà un país completament independent i sobirà, un país que ja no formarà part d'una unió política amb institucions supranacionals que puguin ignorar els parlaments i tribunals nacionals". May situa la sortida de la UE per a l'estiu de 2019. Molts a Escòcia, Gal·les, Irlanda del Nord i Gibraltar no ho volen.
Orbán: els rebuig als refugiats com a símbol de sobirania
El mateix dia que May deia aquestes coses, a Hongria votaven en un referèndum sobre els refugiats que aquest país hauria d'acollir segons les quotes establertes per la UE. La participació no va arribar al quòrum necessari, però dels qui van votar, el 98% ho van fer en contra de no acceptar les quotes sense el consentiment del Parlament d'Hongria. El primer ministre hongarès, el nacionalista conservador Viktor Orbán, havia situat el referèndum en les coordenades de la defensa de la sobirania i la independència d'Hongria. El seu govern alça tanques a les fronteres dels països veïns -per aturar el pas dels migrants- però alhora, i ni que sigui simbòlicament, allunya les comunitats hongareses que hi viuen, com és el cas de Vojvodina.
Els "equilibris" dels Països de Visegrad
Els designis d'Orbán són més o menys compartits pels altres tres països del Pacte de Visegrad: Polònia, la República Txeca i Eslovàquia. Tots tres insisteixen sovint que cal mantenir un "equilibri" entre la integració europea i les "sobiranies nacionals", en paraules del ministre polonès d'Afers Estrangers, Witold Waszczykowski. Aquest any Polònia, precisament, ha tingut una agra disputa amb Brussel·les al voltant d'una investigació de la Comissió Europea sobre els estàndards democràtics del país. El governamental Partit de la Llei i la Justícia va aprovar resolucions parlant de la "sobirania de Polònia" i la primera ministra Beata Szydlo va recordar: "Abans que europea, sóc polonesa".
Somiant amb el Frexit...
Després del referèndum del Brexit, la dirigent del Front Nacional Marine Le Pen va insistir -ho havia dit en múltiples ocasions anteriorment- que a França li convé sortir de la UE. "Francesos: podem esdevenir de nou un poble lliure, orgullós i independent", reblava Le Pen fa tot just un mes. Le Pen ha promès una votació si surt escollida presidenta a les eleccions de 2017. Totes les enquestes preveuen que passarà a la segona volta, on probablement seria derrotada ja fos per Nicolas Sarkozy (amb menys marge) o Alain Juppé (amb més), els dos candidats d'Els Republicans més ben situats. Sarkzoy, per cert, "no exclou" un referèndum sobre la UE, però el situa més aviat en un escenari de "refundació" del club comunitari. Mentre, els partits de les nacions sense estat són unànimes a defensar la permanència a la UE.
... i el Nexit
El Partit de la Llibertat (extrema dreta) encapçala les enquestes per a les eleccions neerlandeses de 2017. El seu líder, Geert Wilders, deia el juny: "Volem tenir el control del nostre país, dels nostres diners, de les nostres fronteres, i de la nostra política d'immigració". Wilders, però, quedarà lluny de la majoria absoluta, i és difícil que trobi prou socis al Parlament per a tirar endavant la seva proposta.