Notícia

Llum verd del Parlament català a tramitar la proposició de llei per declarar nuls els consells de guerra franquistes

La proposició de llei es fa "en aplicació de la sobirania que el poble de Catalunya ha concedit" a la cambra parlamentària

Els diputats aplaudeixen els familiars de les víctimes dels consells.
Els diputats aplaudeixen els familiars de les víctimes dels consells. Autor/a: Parlament de Catalunya
El debat sobre l'anul·lació dels consells de guerra franquistes i les sentències corresponents ha començat aquest matí al Parlament de Catalunya. Es tracta d'una proposició de llei de gran contingut simbòlic, no tan sols perquè ataca les sentències de la dictadura militar, sinó també perquè ho fa, en l'exposició de motius, "en aplicació de la sobirania que el poble de Catalunya ha concedit a aquest Parlament".

La llei declarà "nuls i sense cap efecte jurídic tots els consells de guerra sumaríssims, i les corresponents sentències, instruïts per causes polítiques a Catalunya pel règim franquista" entre 1938 i 1975.

També facultarà el departament de Justícia a emetre "a sol·licitud dels processats o dels seus familiars una certificació de la nul·litat del procediment i sentència corresponents".

És previsible que la proposició de llei tiri endavant amb el suport de, com a mínim, 83 dels 135 diputats del Parlament. I és que el text l'han presentat conjuntament els grups parlamentaris de Junts pel Sí (62 escons), Catalunya Sí Que Es Pot (11) i la CUP (10).

Els tres grups, en l'exposició de motius, denuncien que cap govern espanyol no hagi volgut, fins al dia d'avui, anul·lar aquells consells de guerra, celebrats a partir de la imposició per la via militar d'un nou ordre legal, el franquista.

També apunten que les Nacions Unides han requerit actes de reparació per a les víctimes d'aquells processos, i davant d'aquest fet, el Parlament català assumeix "la responsabilitat històrica" de reparar aquells abusos, cosa que emmarquen, a més, en el "camí constituent propi" que Catalunya "ha encetat" després de les eleccions catalanes de 2015.

Mots clau: Catalunya, Espanya, franquisme, memòria històrica