Notícia

Per què la destrucció de Nimrud a mans d'Estat Islàmic és un símbol del patiment del poble assiri

Entrada a Nimrud, 2008.
Entrada a Nimrud, 2008. Autor/a: JoAnn Makinano
Alliberades de l'ocupació d'Estat Islàmic, les ruïnes de l'antiga ciutat de Nimrud, una de les joies de l'Imperi Assiri, han patit danys molt considerables durant l'ocupació dels extremistes. Un dels símbols d'aquesta destrucció es l'aterrament d'una piràmide escalonada, o ziggurat, construïda ara fa 2.900 anys. Els actuals assiris diuen que aquest crim contra el patrimoni és tot un símbol del seu patiment en tant que poble, i de la manca de resposta del món per protegir-los.

Qui són els assiris?

Són un poble originari del Pròxim Orient, repartit entre els actuals estats de Turquia, Síria, Iraq i Iran —si fa no fa, com els kurds, tot i que numèricament en són molts menys. Al seu territori històric, els assiris són diversos centenars de milers de persones. I uns altres centenars de milers viuen a la diàspora, sobretot a Europa i els Estats Units. Són majoritàriament cristians, pertanyents a diverses esglésies. "Siríacs", "caldeus" i "arameus" són tres denominacions relacionades amb els assiris: de vegades, la pertinença a una o altra església i l'autoconcepció bé com un poble sense estat, bé com una minoria religiosa, fan que els individus i les associacions usin un nom o un altre. Alguns també reivindiquen la denominació "arameus", pel nom de la llengua que parlen.

Quina és la importància simbòlica i identitària de Nimrud?

Molts assiris contemporanis es reivindiquen descendents de l'antiga civilització assíria, que va dominar la regió durant aproximadament 2.000 anys, fins aproximadament el 600 aC. Alguns dels símbols que els assiris actuals usen a les seves banderes daten d'aquella època. Nimrud és una de les ciutats en ruïnes més importants d'aquella època, juntament amb Nínive, Assur i Dur-Sharrukin. A més, Nimrud es troba a les anomenades Planes de Nínive, que tenen una importància cabdal en l'imaginari assiri.

Bandera assíria.
La bandera assíria incorpora diversos elements associats a l'antiga civilització.

Què són les Planes de Nínive?

Són una regió del nord de l'Iraq, just al nord-est de la ciutat de Mosul. Fa segles que a les Planes de Nínive coexisteixen pobles diversos, entre els quals kurds i àrabs, però també assiris, turcmans, xabaks i iazidites, entre d'altres. En algunes zones de les Planes de Nínive, els assiris formen —o formaven, abans de l'ocupació d'Estat Islàmic— la majoria de la població. S'hi troben alguns dels monestirs cristians assiris més antics, com Mar Mattai (Sant Mateu) o Rabban Hormizd. Tot aquest llegat es troba amenaçat.



Per què diuen les organitzacions assíries que el seu poble està en perill?

Perquè, com altres pobles del Pròxim Orient, han patit una llarga trajectòria de repressió i intents d'anihilació. Pràcticament al mateix temps que ho va fer amb els armenis, el govern otomà va exterminar entre 150.000 i 300.000 assiris en el genocidi conegut com a Sayfo, entre 1915 i 1918. El 1933 van patir una altra massacre a Simele, a mans de l'exèrcit iraquià. Aquelles matances van delmar la població assíria que vivia al que avui anomenem comunament el Kurdistan. Centenars de milers d'assiris han hagut de fugir de casa seva durant aquest segle XXI. I actualment, les massacres i neteges ètniques que Estat Islàmic ha perpetrat contra les comunitats assíries han estat reconegudes, també, com a genocidi per part de la UE i els EUA.

Existeixen reivindicacions per a la creació d'una pàtria assíria?

Sí, sigui en forma d'estat independent —al llarg del segle XX, i especialment després de les dues guerres mundials, representants assiris ho van demanar— o més habitualment com una regió autònoma dins de l'Iraq. Quan les organitzacions assíries reclamen la creació d'una pàtria territorial com a solució al perill d'extinció a què s'enfronta aquest poble, normalment la situen o bé a les Planes de Nínive o bé la província de Dohuk, immediatament al nord. D'altra banda, al nord de Síria  controlat pels kurds —Rojava—, un partit assiri (SUP) amb la seva milícia (MFS) s'ha involucrat en la creació del cantó autònom de Cizîrê, que ha proclamat l'arameu com una de les llengües oficials i ha reconegut el poble assiri com un dels seus components.