Notícia

Les Balears, Sardenya i Còrsega forgen “un front comú” de la insularitat davant Europa

Els tres governs reclamen a la UE un tracte fiscal específic · El president cors posa l'autogovern balear com un exemple a seguir

Simeoni, Armengol i Pigliaru.
Simeoni, Armengol i Pigliaru. Autor/a: Govern de les Illes Balears
Els governs de les Balears, Còrsega i Sardenya van escenificar ahir a Palma la formació d'un pacte trilateral que defensi els interessos de les illes davant de les institucions europees. La reivindicació d'una fiscalitat específica per als territoris insulars és un dels pilars d'aquest acord, que el govern cors —des de desembre de 2015 format per una coalició d'autonomistes i independentistes— ha tingut interès a impulsar des del primer moment.

Segons la presidenta de les Balears, Francina Armengol, aquesta política conjunta haurà de començar per forjar un "front comú" i una "veu conjunta" davant del Comitè de les Regions —organisme consultiu de la UE— "per aconseguir un major reconeixement de la insularitat i una fiscalitat específica per als territoris insulars perifèrics". Pels governs reunits ahir a Palma, es tracta d'una qüestió d'igualtat entre ciutadans europeus: "Si no aconseguim que els nostres propis estats i la Unió Europea ens tractin de forma diferenciada, no aconseguirem que els nostres ciutadans estiguin en igualtat de condicions amb la resta”, va dir la presidenta balear.

El president de Sardenya, Francesco Pigliaru, va recordar a més que les illes de la Mediterrània occidental poden jugar un paper destacat en les relacions entre Europa i el nord d'Àfrica. "Un rol important per promoure la pau i el benestar", va dir el dirigent sard.

El president del govern cors, Gilles Simeoni, va donar-li un to de gran transcendència: "El temps ho dirà", va dir, "però la trobada d'avui és un moment decisiu, potser històric". I ho és no tan sols perquè els tres governs puguin començar a treballar plegats, sinó per la "perspectiva de les noves polítiques de cohesió de la UE a partir de 2020", que ja s'estan discutint i que, segons el líder cors, "no tenen previst cap dispositiu específic per als nostres territoris [insulars]".

Simeoni va recordar que els territoris insulars tenen una eina per fonamentar les seves reivindicacions: l'article 174 del Tractat sobre el Funcionament de les Institucions de la UE. "Però per ser tinguts en compte", va dir el president cors, "no podem avançar separadament: seria condemnar-nos al fracàs".

Què diu l'article 174?

L'article diu que la Unió ha de promoure "un desenvolupament harmoniós" dels seus territoris que en reforci la "cohesió econòmica, social i territorial". Se'n desprèn que les institucions europees han de dissenyar polítiques que afavoreixin les zones rurals, les que travessen una "transició industrial" i també aquelles a les quals les seves característiques naturals els suposa alguna mena d'impediment. L'article 174 cita com a exemples "les regions més septentrionals amb una densitat de població molt feble" —com podria ser el cas de Lapònia o les Highlands d'Escòcia— "i les regions insulars, transfrontereres i de muntanya".

L'aposta corsa per l'aliança de les illes

La trobada d'ahir és una passa més de l'estratègia del govern cors per forjar aliances amb els governs d'altres territoris de la Mediterrània occidental. El reforçament dels vincles de Còrsega amb aquest espai va ser un dels punts destacats del programa de la candidatura de Simeoni a les eleccions corses de desembre de 2015. Tres mesos després, ja amb Simeoni a la presidència, els governs de Còrsega i Sardenya van signar un acord de cooperació que, a llarg termini, vol articular un espai comú en matèria de transports i energia a la Mediterrània occidental.

Simeoni, ahir, no es va estar de recordar que les Balears són un referent clar per a Còrsega, pel fet que el català hi té estatus de cooficialitat i que el govern illenc té un veritable poder legislatiu. Aquestes són, precisament, dues de les reivindicacions principals del govern cors davant París. L'executiu francès es nega a considerar-les.