Notícia
Els partits albanesos tenen la clau del futur govern de Macedònia
Els dos grans partits macedonis queden pràcticament igualats i ambdós es proclamen vencedors · El vot a les forces albaneses ha estat del 18% a escala estatal
L'Organització Revolucionària Interior Macedònia (VMRO, conservadora, nacionalista macedònia) de Gruevski ha obtingut el 38,1% dels vots i, en principi, 51 dels 120 escons que conformen el Parlament macedoni, o Sobranie. Molt a prop ha quedat la Unió Socialdemòcrata (SDSM) de Zaev, amb el 36,6% dels vots i 49 escons.
Però, atenció, la distribució d'escons encara no és oficial i pot canviar, ha advertit la Comissió Electoral. El mateix ha dit l'organització civil Most, dedicada al monitoratge de les eleccions.
Tots dos partits s'han autoproclamat guanyadors abans de saber quin era el resultat final. Els socialdemòcrates s'han queixat d'irregularitats mentre que la VMRO ha dit que iniciarà les tasques per formar govern.
La força dels partits albanesos
Atès que a priori un pacte entre la VMRO i la SDSM és molt improbable, és evident que, per tal d'arribar als 61 escons necessaris per tenir la majoria, qualsevol dels dos partits haurà de pactar amb les forces albaneses, que han obtingut prop del 18% dels vots i, provisionalment, 20 escons. Diverses anàlisis apunten que en aquestes eleccions una petita part del vot albanès hauria anat cap als socialdemòcrates, que d'altra banda van fer una campanya més sensible cap a la comunitat albanesa.
El partit albanès més votat (7,3%) ha estat la Unió Democràtica per a la Integració (DBI), la formació conservadora liderada per Ali Ahmeti, un dels fundadors de l'UÇK de Kosovo i exlíder polític de la milícia albanesa (també coneguda per les sigles UÇK) que el 2001 va enfrontar-se militarment a l'exèrcit macedoni. D'ençà, Ahmeti ha participat en la vida política macedònia i ha mantingut aliances successives amb les dues grans forces macedònies —la darrera, amb Gruevski.
En campanya, la DBI ha estat poc clara sobre si tornaria a suport a un nou govern encapçalat per Gruevski. En teoria, i amb el repartiment provisional d'escons, els dos partits sumarien 61, just el mínim per tenir majoria absoluta. Però la davallada electoral de la DBI pot fer que el partit albanès ara no vulgui repetir coalició si pensa que la seva aliança amb Gruevski ha estat el motiu de la seva caiguda electoral.
Els altres tres partits albanesos (Moviment Besa, Aliança pels Albanesos i Partit Democràtic dels Albanesos) han anunciat que no formaran cap coalició amb els conservadors. Això en teoria obre la porta al candidat socialdemòcrata a mirar d'arribar a un pacte amb tots quatre partits albanesos i desbancar Gruevski. Però aquesta anàlisi de Balkan Insightapunta que aquest eventual pentapartit també és molt difícil, atès que el Moviment Besa —molt crític amb el govern anterior i amb la corrupció— ha dit que no vol compartir un mateix govern amb la DBI.
Si tots aquests vetos mutus es confirmen, no quedarà altre remei que convocar de nou eleccions, que es podrien celebrar l'any vinent. Mentrestant, una opció seria la formació d'un govern tècnic que es fes càrrec del país.
Deu anys de mandat polèmic
Gruevski va esdevenir primer ministre macedoni després de les eleccions de 2006. Els seus successius governs han estat acusats, tant per l'oposició com per organitzacions civils, de corrupció, nepotisme i un creixent autoritarisme, un tema aquest darrer que ha estat motiu de queixes també per part de la UE.
El maig de 2015 van tenir lloc protestes antigovernamentals, després d'un escàndol d'escoltes telefòniques il·legals, que van deixar almenys 29 persones ferides, entre manifestants i policies. Les protestes van acabar amb un pacte entre els partits principals perquè Gruevski dimitís (cosa que va acabar fent el gener de 2016) i per convocar eleccions anticipades.
Entre abril i juliol de 2016 va tenir lloc una nova onada de protestes després que el president macedoni, Gjorgje Ivanov, decidís d'aturar la investigació sobre l'escàndol de les escoltes i Gruevski. Les protestes tenien el suport de la Unió Socialdemòcrata i de diverses formacions d'esquerres i de centre.
D'ençà, la tensió entre Gruevski i l'oposició ha estat alta, i en campanya l'exprimer ministre conservador ha arribat a dir que si els revolucionaris macedonis armats dels segles XIX i XX encara existissin, Zaev hauria estat assassinat. Les declaracions van aixecar una gran polèmica al país.
(Actualització 14 desembre.)