Notícia
Les cites electorals de 2017 al món
Us oferim una tria de les votacions més destacades que hi ha previstes per aquest any, amb una atenció especial pels pobles sense estat
23 de gener: Tobago. L'illa caribenya està de camí a incrementar la seva autonomia dins de Trinitat i Tobago, un procés que continuarà, pel cap baix,durant aquest any. Els illencs estan cridats a escollir la seva nova Assemblea, que alhora triarà el cap de govern de Tobago. L'actual, Orville London, no es presenta a la reelecció.
19 de febrer: Equador. El país andí escull president i vicepresident i també renova tots els escons del Parlament. El candidat de la governamental Alianza PAIS, Lenín Moreno, és el favorit segons les enquestes per succeir el seu aliat i actual president Rafael Correa. El moviment indigenista Pachakutik, que va trencar amb Correa el 2009, dóna suport a Paco Moncayo, candidat de l'Acord Nacional pel Canvi.
12 de març: Abkhàzia. La república caucàsica, autoproclamada independent de Geòrgia, escull la composició de la seva Assemblea. Aquest desembre, el president Raul Khajimba ha hagut de fer front a protestes que s'han saldat amb concessions polítiques a l'oposició.
15 de març: Països Baixos. L'euroescèptic Partit de la Llibertat (PVV, dreta nacionalista) és el favorit per guanyar les legislatives, però quedaria lluny de la majoria absoluta. Tot i que el seu líder, Geert Wilders, ha promès de convocar un referèndum sobre la pertinença a la UE, és poc probable que trobi altres socis parlamentaris per fer-lo. Però la seva participació en un futur govern de coalició podria portar a un enduriment de les polítiques sobre immigració i seguretat. Els autonomistes frisons de l'FNP no participen en les eleccions legislatives neerlandeses.
26 de març: Hong Kong. L'excolònia britànic escull el seu cap de govern no pas a través d'un vot popular, sinó limitat a un col·legi electoral format per 1.200 delegats. Els partits prodemocràcia han demanat repetidament que l'elecció del cap de govern es faci amb sufragi universal i que s'hi pugui presentar qualsevol ciutadà hongkonguès —actualment, els candidats han de ser nominats per almenys 150 membres del col·legi electoral esmentat abans. Leung Chun-ying no es presenta a la reelecció i Regina Ip es postula per succeir-lo tot mantenint la seva política favorable a Pequín i un enfocament clarament antiindependentista.
27 de març: Somalilàndia. La república independent de facto escull el seu president i el Parlament, unes eleccions que s'han ajornat repetidament. L'actual president, Ahmed Mohamed Mohamoud, no es torna a presentar, i el candidat del seu partit, el Kulmiye, serà Musa Behi Abdi, un antic combatent durant la guerra d'independència de Somalilàndia. Els partits de l'oposició (Wadani i UCID) han expressat la seva preocupació sobre presumptes pràctiques antidemocràtiques del Kulmiye en un país, Somalilàndia, que fins fa poc era molt citat com a exemple de democràcia a Àfrica.
2 d'abril: Armènia. La república caucàsica renova el seu Parlament i un dels temes de debat serà la conveniència, o no, que Armènia continuï aprofundint en la seva estratègia actual d'acostament a Rússia, que inclou la pertinença a la Unió Euroasiàtica i la signatura d'un acord de defensa comuna. Diversos partits opositors volen fer marxa enrere i aproximar-se a la UE i els EUA.
9 d'abril: Ossètia del Sud. La república caucàsica, com Abkhàzia autoproclamada independent de Geòrgia, escull el seu president per als propers cinc anys. L'actual president, Leonid Tibílov, cercarà el seu segon mandat. Tibílov ha promès de celebrar —en data no especificada— un referèndum per crear una "unió de repúbliques" entre Rússia i Ossètia del Sud, o bé per demanar directament l'ingrés d'Ossètia del Sud a Rússia.
23 d'abril i 7 de maig: França. S'escull el nou president del país. L'actual, François Hollande, no es presenta a la reelecció. Els grans favorits per passar a la segona volta, segons les enquestes, són tots dos candidats de la dreta: François Fillon (Els Republicans) i Marine Le Pen (Front Nacional), la qual ha promès un referèndum sobre la UE si surt escollida. El centrista Emmanuel Macron emergeix com a tercer en possibilitats. Queda per decidir qui serà el candidat socialista (l'exprimer ministre Manuel Valls s'hi postula). El bretó Christian Troadec i l'alsacià Paul Mumbach volen presentar-se —necessiten 500 suports de càrrecs institucionals, com tots els altres candidats— amb programes a favor de les autonomies regionals i de les llengües minoritzades.
Maig: Algèria. El país nord-africà celebra eleccions legislatives que seran boicotades per part de l'oposició, que considera que la votació està manipulada per donar la majoria als partits que donen suport al president Abdelaziz Bouteflika. No hi participaran els sobiranistes del Moviment per l'Autodeterminació de la Cabília (MAK).
7 de maig: Slesvig-Holstein. El land alemany renova el seu Parlament amb la incògnita de si l'actual coalició de centreesquerra (socialdemòcrates, verds i SSW, el partit de les minories danesa i frisona) podrà continuar al govern, davant l'esperada entrada a la cambra del partit de la dreta nacionalista Alternativa per Alemanya.
19 de maig: Iran. S'escull el nou president del país. Les dues principals faccions polítiques legals —els moderats i els conservadors— encara debaten sobre quins seran els seus candidats. Es dóna per fet que Hassan Rouhani (moderat) optarà a la reelecció. Rouhani va arribar a la presidència el 2013 prometent millores per a la llengua i la cultura kurdes. Els partits kurds, il·legals a l'Iran, denuncien que no ho ha complert. Els candidats crítics amb el sistema que el sistema mateix no aprova no es poden presentar.
11 i 18 de juny: França. Un mes després de les presidencials, França renovarà tots els membres de l'Assemblea Nacional. Es preveu que el Partit Socialista ho tindrà molt difícil per repetir la victòria de 2012, davant l'ascens de les dues principals forces de la dreta (Els Republicans i el Front Nacional).
Estiu (o més tard): Turquia. El primer ministre turc, Binali Yildirim, confia a sotmetre a referèndum aquest estiu la proposta de convertir Turquia en una república presidencialista. El president turc, Recep Tayyip Erdogan, és el màxim defensor de l'esmena constitucional, que li atorgaria nous poders executius i el convertiria alhora en cap d'estat i cap de govern (ara els dos càrrecs estan dissociats). L'AKP (islamista conservador) i l'MHP (extrema dreta nacionalista) estan a favor de l'esmena; el CHP (socialdemòcrata kemalista) i l'HDP (esquerra prokurda) hi estan en contra.
4 d'agost: Rwanda. El veterà president Paul Kagame —al poder des de 1994, just després de la fi del genocidi— cercarà un tercer mandat després d'una reforma constitucional que li permet tornar a presentar-se. El petit país africà ha viscut en pau des de la massacre de tutsis i hutus moderats ara fa 23 anys i l'economia ha crescut, però Kagame ha rebut crítiques d'organitzacions prodrets humans i d'opositors per, presumptament, haver restringit la llibertat d'expressió i per seguir una política cada cop més autoritària, cosa que el president nega.
8 d'agost: Kenya. El país africà escull nou president, els diputats de l'Assemblea i també els governadors dels 47 comtats. Des de l'aprovació de la Constitució de 2010, en què es va introduir un sistema de devolution, els comtats poden aprovar lleis. Els darrers anys hi ha hagut tensions als comtats costaners, on una part de la població reivindica una identitat pròpia diferenciada de la resta de Kenya. Un altre punt d'atenció és el camp de refugiats de Dadaab, el més gran del món, que allotja 300.000 persones, sobretot somalis. El govern kenyà el vol tancar.
Entre el 27 d'agost i el 22 d'octubre: Alemanya. Es renova tot el Parlament federal en unes eleccions en què els sondejos preveuen una davallada dels dos grans partits (la CDU d'Angela Merkel i l'SPD de Sigmar Gabriel) i l'ascens, potser a la tercera posició, d'Alternativa per Alemanya (dreta euroescèptica i antiimmigració). Els Verds, que presenten un descendent de circassians de Turquia com a candidat a la cancelleria (Cem Özdemir), mantenen una continuada tendència a la baixa des de fa mesos, al revés del que li passa a L'Esquerra (Die Linke). Els liberals de l'FDP podrien tornar al Parlament.
Setembre: Catalunya. El govern català té intenció de celebrar un referèndum d'independència, segons va anunciar l'any 2016 el president de la Generalitat, Carles Puigdemont. No hi ha acord amb el govern espanyol per fer aquesta votació. El govern de Catalunya diu que s'estima més un pacte, però que convocarà el referèndum hi hagi acord amb Madrid o no. No és clar quin format tindrà la campanya del referèndum ni quins instruments emprarà el govern català per dur-lo a terme si el govern espanyol prova d'impedir-lo.
Tardor: Sicília. L'illa més gran de la Mediterrània renovarà la seva Assemblea autònoma i triarà el seu president per als propers cinc anys. Hores d'ara, el Moviment 5 Estrelles de Beppe Grillo surt com a favorit. Centredreta i centreesquerra han de decidir encara qui seran els seus candidats; pel que fa als últims, el seu candidat a les eleccions de 2012 i actual president de Sicília, Rosario Crocetta, té un baix índex de popularitat però afirma que es vol tornar a presentar. Tres partits sicilians han format una coalició que reivindica l'existència de Sicília com a nació sense estat i que reclama un acord bilateral i federatiu entre Sicília i Itàlia.
Novembre: Eslovàquia. Hi estan previstes eleccions regionals. El 2013 va saltar una gran sorpresa: Marian Kotleba, amb un programa radicalment antigitano i d'extrema dreta, va esdevenir governador de Banská Bystrica, regió que inclou una part del territori de majoria hongaresa d'Eslovàquia. Els partits de majoria hongaresa (SMK i Most-Híd) provaran de mantenir escons i influència a les regions amb presència significativa de la comunitat magiar (a Trnava, l'SMK va quedar segon el 2013, i a Bratislava i Kosice els dos partits van ser claus per l'elecció dels respectius governadors).
Novembre o desembre: Tunísia. El país nord-africà ha de celebrar eleccions municipals i regionals, una nova prova per a la solidesa de la seva jove democràcia. Són unes eleccions importants, també, perquè marquen l'inici del camí de la descentralització, principi inscrit en la Constitució de 2014, en un país tradicionalment molt centralitzat a Tunis. Encara no se'n sap la data —i podrien acabar ajornant-se fins al 2018— a causa de diversos impediments legals.
19 de novembre-17 de desembre: Xile. S'escull president, Parlament i consells regionals. El centredreta provarà de recuperar la presidència —ara l'ocupa la socialista Michelle Bachelet— i ho podria fer amb la candidatura de l'expresident Sebastián Piñera, mentre que el centreesquerra pensa en Ricardo Lagos, també expresident. El partit autonomista maputxe Wallmapuwen —el primer a ser legalitzat en la història del país— participarà a les eleccions i centrarà el seu esforç a obtenir representació als consells de l'Araucània, Los Ríos i Los Lagos.
Sense data fixa o perspectiva clara. En teoria —però dependrà de múltiples circumstàncies— l'any 2017 també hauria de veure la celebració de les eleccions municipals de Palestina, que però s'han anat ajornant en diverses ocasions. També hi hauria d'haver eleccions als consells provincials de l'Iraq. Una part del país, però, roman controlada per Estat Islàmic o ho ha estat fins fa poc, i no és clar que les votacions es puguin fer. Al Kurdistan de l'Iraq també hauria d'haver-hi eleccions presidencials, però el desacord entre partits l'està ajornant. El president kurd, Massud Barzani, precisament, també afirma que convocarà un referèndum d'independència, sense concretar la data. A Tailàndia, també s'espera que la junta militar doni pas a un poder civil després d'unes eleccions que a priori s'haurien de fer abans d'acabar 2017. I al Nepals'espera que al llarg de l'any se celebrin les eleccions als consells regionals —les primeres de la història, després de la federalització del país— i al Parlament federal. Finalment, si la crisi política a Irlanda del Nord no es resol abans del 16 de gener, s'hi hauran de celebrar eleccions anticipades a l'Assemblea autònoma.