Notícia

Turbulències al Regne Unit, autogovern indígena a Bolívia i marxes sobiranistes a la Cabília

6 al 12 de gener de 2017

Martin McGuinness.
Martin McGuinness. Autor/a: Sinn Féin @ Flickr
RECULL SETMANAL. Les autonomies del Regne Unit han estat un dels punts centrals d'atenció de la setmana. Martin McGuinness (Sinn Féin) ha dimitit de viceprimer ministre d'Irlanda del Nord després que la primera ministra, Arlene Foster (DUP), s'hagués negat a abandonar el seu càrrec. Foster estava esquitxada en un escàndol d'un pla d'incentius d'energia renovable (RHI), que d'acord amb una investigació oficial podria costar als contribuents centenars de milions de lliures. La dimissió de McGuinness, automàticament, provoca la convocatòria d'eleccions anticipades a Irlanda del Nord si el Sinn Féin no nomena un substitut —cosa que el partit ha dit que no farà.

D'altra banda, la primera ministra d'Escòcia, Nicola Sturgeon, ha dit a la BBC que el segon referèndum d'independència pot posposar-se si el Regne Unit acorda amb la UE un "Brexit suau", que permeti de mantenir-se dins del Mercat Comú. Amb dues variants, segons Sturgeon: una, que tot el Regne Unit romangui al mercat únic; i dues, que només hi resti Escòcia, opció per a la qual caldria que Londres li transferís noves competències en immigració i treball.

Als Balcans, nova crisi entre Sèrbia i Kosovo per l'arrest de Ramush Haradinaj, líder de l'Aliança pel Futur de Kosovo (AAK), exprimer ministre de Kosovo i excomandant de l'Exèrcit d'Alliberament de Kosovo (UÇK). Haradinaj, detingut a París el dia 4 a partir d'una ordre de detenció internacional emesa per Sèrbia per presumptes crims de guerra, ha estat posat en llibertat el dia 12. Però el tribunal de Colmar (Alsàcia) l'ha posat sota control judicial i li ha fet lliurar el passaport mentre les autoritats estudien una petició d'extradició a Sèrbia.

A Turquia, el Parlament ha donat llum verd a iniciar el debat sobre la reforma constitucional que han pactat l'AKP (islamista conservador) i l'MHP (extrema dreta nacionalista) per convertir el país en una república presidencialista. El CHP (socialdemòcrata kemalista) hi ha votat en contra. El prokurd HDP, amb part dels seus diputats empresonats, ha boicotat la sessió. En una altra vinculació kurda, el digital Kurdistan24 recull, citant testimonis visuals, que al funeral pel fundador de la República Islàmica de l'Iran, Akbar Hashemi Rafsanjani, es van sentir crits a favor de l'alliberament dels presoners polítics i de les persones en vaga de fam. Algunes d'aquestes persones són activistes kurds.

Setmana intensa també per als diversos moviments amazics. En destaquem dos a Algèria. A la Cabília, milers de personess'han manifestat a favor de la sobirania d'aquest país, amb motiu de l'Any Nou Amazic. Les marxes, en tres ciutats diferents, estaven convocades pel Moviment per l'Autodeterminació de la Cabília (MAK). I d'altra banda, l'advocat de Kamel Eddine Fekhar, pres des de fa any i mig, ha explicat que el seu client "tem per la seva vida" després d'haver iniciat una nova vaga de fam. Fekhar és una de les cares visibles del Moviment per l'Autonomia del Mzab, una regió amaziga situada al centre d'Algèria on s'han registrat incidents intermitents —però amb víctimes mortals— entre membres de la comunitat amaziga i de l'àrab.

A Bolívia, el poble guaraní ha constituït l'autonomia indígena de Charagua Yyambae, després d'un procés de set anys de durada. El vicepresident del país, Álvaro García Linera, ha destacat que es tracta del primer autogovern indígena de la història de Bolívia. En un altre desenvolupament relacionat amb pobles originaris, a l'Argentina el president Mauricio Macri ha anunciatun acord per reflotar l'explotació del jaciment petrolífer i gasístic de Vaca Muerta, molt criticat per les comunitats indígenes i camperoles de Neuquén.

I a Mongòlia Interior, una regió nominalment autònoma dins de la Xina, quatre pastors van ser detinguts per haver incitat unes protestes contra les autoritats. L'UNPO ho vincula a les tensions entre mongols ètnics i el govern xinès pels danys al medi ambient que provoquen les companyies mineres i forestals en aquell territori. Mentrestant, un aliat de la Xina, el Pakistan, anunciava per boca del seu primer ministre Nawaz Sharif que es convertiria en un país "amic de les minories".

Per últim, representants dels pobles herero i namahan presentat una querella davant d'un tribunal dels Estats Units contra l'Estat alemany. Demanen compensacions pel genocidi dut a terme contra aquests dos pobles al principi del segle XX, quan Namíbia era una colònia alemanya.