Notícia

A sang i foc: mineria i militarització a l'Amazònia equatoriana

Autor/a: IC Magazine
Abans de l'alba del 21 de desembre de 2016, desenes de policies van entrar a la seu de la Federació Shuar (FISCH) a l'Amazònia equatoriana i van detenir arbitràriament el seu president, Agustín Wachapá. Van llançar el líder indígena a terra, i el van trepitjar i ridiculitzar repetidament, sota les botes de la policia i davant la seva dona. Després, la policia va arrasar l'oficina de la Federació Shuar, van capgirar-ne els mobles i se'n van endur els ordinadors. Segons l'esposa del líder indígena, al seu marit se'ls van emportar sense donar cap tipus d'explicació. En cap moment no es va presentar una ordre d'arrest contra Wachapá.

Agustín Wachapá està acusat de cridar públicament a la mobilització i a la resistència violenta de les comunitats shuar contra les forces de seguretat de l'Estat a San Juan Bosco, on la comunitat indígena de Nankints, contra la seva voluntat, va ser desallotjada i va veure com li destruïen les seves llars per fer espai per a la mina de coure a cel obert de la companyia xinesa Explorcobres SA (EXSA). Durant els dos mesos després del desallotjament forçós, membres de les comunitats dels voltants de Nankints han intentat dues vegades recuperar les terres confiscades. El 14 de desembre, el segon intent d'entrar a la mina va resultar en la mort d'un policia, i uns altres set membres de les forces de seguretat de l'Estat van ser ferits.

Wachapá està acusat de cridar a la resistència violenta de les comunitats shuar, desallotjades de Nankints per deixar espai a l'obertura d'una mina de coure

El govern de l'Equador també va declarar l'estat d'emergència, incloent-hi la suspensió de drets bàsics com la llibertat d'assemblea, la llibertat de moviments i els processos legals amb garanties. També va donar als militars el poder excepcional d'entrar en residències privades i de detenir gent arbitràriament, sense ordres d'arrest ni proves.

A continuació, es va desplegar una presència militar aclaparadora a tota la província de l'Amazones per reforçar la seguretat al voltant de la mina xinesa i de sufocar tota dissidència, cosa que va impel·lir Domingo Ankuash, el líder històric dels shuars, a fer una crida a les Nacions Unides i a altres organitzacions internacionals de drets humans perquè monitoritzin la militarització de les terres ancestrals del seu poble. Ankuash estima que s'hi han desplegat 8.000 membres d'alt rang de les forces armades —tropes de terra, mar i aire—, així com quatre tancs de guerra, avions teledirigits de vigilància, globus aerostàtics, satèl·lits mòbils i helicòpters de combat.

La regió, coneguda com la Serralada del Còndor, és l'indret on els boscos de boira dels vessants orientals dels Andes es precipiten a les vastes selves tropicals de la conca de l'Amazones. Conté alguns dels ecosistemes amb una biodiversitat més rica del món. Un cop entrarà en funcionament, la mina d'EXSA —una aliança d'empreses entre la Tongling i la China Railway Construction— serà la segona mina de coure més gran del planeta. Al govern equatorià, en concepte de regalies, s'estima que li proporcionarà al voltant de 1.200 milions de dòlars anuals. També consumirà 41.769 hectàrees de selva pluvial i de terres agrícoles rurals, moltes de les quals pertanyents als pobles shuars.



Avui, gairebé un mes després de la seva detenció arbitrària, Agustín Wachapá encara és tancat en uma presó de màxima seguretat a l'altra banda del país, prop de la capital, Quito, malgrat la crida d'Amnistia Internacional perquè es respectin els seus drets judicials. L'estat d'emergència a Morona Santiago s'ha ampliat 30 dies més, i s'ha imposat un bloqueig informatiu, amb l'obligació de 15 estacions de ràdio comunitàries de retransmetre les emissions de l'estatal Radio Público.

Mentrestant, el govern ha intensificat la seva persecució contra el "grup armat il·legal" involucrat en les incursions violentes a la mina d'Explorcobres S. A., però els líders comunitaris diuen que ha començat una cacera de bruixes amb la finalitat de capturar i detenir persones influents, com ara mestres o líders pertanyents a comissions locals que s'oposen a la mina, així com els caps de família les cases de les quals van ser demolides a Nankints. Tota aquesta gent tenen una cosa en comú: són predominantment homes indígenes en edat militar.

"El govern de Correa està portant les Forces Armades a jugar un paper que no havíem vist mai abans, ni tan sols en el temps de la dictadura", denuncia la CONAIE

"El govern de Rafael Correa està portant les Forces Armades a jugar un paper que no havíem vist mai abans, ni tan sols en el temps de la dictadura", diu Jorge Herrera, dirigent indígena dels pobles quítxues de les veïnes terres altes dels Andes. Com a president de la Confederació de Nacionalitats Indígenes de l'Equador (CONAIE), Herrera expressa, en nom de les altres 14 nacions indígenes d'Equador que pertanyen a la Confederació, la seva creixent alarma per la concentració militar a l'interior de la Serralada del Còndor: "Els militars no estan defensant la seguretat de la població, sinó la de les empreses transnacionals que han adquirit llicències [per explotar] moltes hectàrees de territori equatorià com a propietat privada."

De Dayuma a Sarayuku, el govern del president Correa ha desplegat la seva aclaparadora força militar contra les comunitats rurals i indígenes que s'oposen a una indústria minera nacional en plena expansió. Però l'actual desplegament de les forces de seguretat estatals a Morona Santiago no té precedents, pel que fa a la seva escala i abast, en la història moderna del país. Des de 1995, durant la Guerra del Cenepa entre l'Equador i el Perú, no s'havia vist una acumulació tan massiva de forces armades al llarg de la frontera peruana a les crestes occidentals de la Serralada del Còndor. Llavors, en una reversió completa de funcions, l'expresident Sixto Durán va elogiar els shuars per haver treballat amb els militars per defensar la pàtria equatoriana d'un exèrcit estranger invasor.

"No cedirem ni un mil·límetre més"

La Guerra del Cenepa va ser el tercer enfrontament militar entre l'Equador i el Perú des de 1941, i l'Equador ja havia patit dues derrotes militars vergonyants en els dos anteriors enfrontaments. Davant el Perú, també havia perdut gairebé un terç de l'antic territori equatorià, centenars de milers de quilòmetres quadrats de terres riques en petroli i minerals a les selves pluvials amazòniques. Fins a la seva resolució el 1998, la disputa fronterera entre els dos estats-nació s'havia convertit en el conflicte armat internacional de més llarga durada a l'hemisferi occidental. I el 1995, quan la selva amazònica es va convertir en un escenari de guerra moderna, aquest antic poble conegut com a shuar s'unia, en massa, als militars equatorians.

Per reclutar homes forts per a l'exèrcit equatorià i defensa les fronteres de la nació contra els peruans, els televisors de tot el país retransmetien un himne militar anomenat No cedirem ni un mil·límetre més. L'himne televisat mostrava multituds patriòtiques enarborant banderes equatorianes, taüts dels caiguts portats per helicòpters de l'exèrcit, així com a soldats en canoes motoritzades amb metralladores muntades, explorant l'espessa vegetació a les ribes dels rius per si hi trobaven invasors peruans. El discurs de l'expresident Sixto Durán invocava el fervor patriòtic, que unia el poble equatorià per defensar la pàtria contra un enemic comú. La tornada de l'himne, "herois del Cenepa, tots som herois", es cantava al temps que un líder indígena parlava amb la premsa equatoriana i es mostrava, amb orgull, el seu tocat de plomes tradicional.



Els shuars sempre han estat sempre una nació orgullosa i ferotge de guerrers, temuts des de sempre per la seva pràctica ancestral de reduir i momificar els caps dels enemics morts en combats, i respectats i admirats pels seus companys militars. En la Guerra del Cenepa, se'ls va encarregar de transportar aliments i municions per terrenys selvàtics inhòspits, de dur a terme missions de reconeixement prop de camps enemics, i de combatre en primera línia de foc a l'Amazònia, una conca rica en minerals prop del riu Cenepa dins de la Serralada del Còndor. L'antiga tradició de caçar caps ja no és practicada pels shuars, però les gestes al camp de batalla amazònic d'una unitat d'elit de les forces especials formada per indígenes shuars —i pels seus cosins ètnics els achuars— van fer volar la imaginació del poble equatorià. Eren coneguts com la Brigada d'Arútam, o Iwia —els Dimonis de la Selva— i es van convertir en l'orgull de la nació. Eren els Herois del Cenepa.

A mesura que la nit queia sobre la Serralada del Còndor, la llegenda explica que, estant posseïts per l'esperit sagrat d'Arútam, aquests comandos indígenes podien entrar al camp enemic amb el sigil del jaguar i l'astúcia de l'anaconda, i després, desaparèixer de manera tan silenciosa com hi havien arribat, sense alertar els vigies. Quan l'exèrcit peruà es va despertar a l'alba del dia següent, van descobrir proves de la incursió: els membres del seu regiment no es movien, encara adormits... no, sense vida i amb els caps tallats.

Aquestes històries mítiques de guerra de la Brigada Arútam al camp de batalla amazònic no només van canonitzar els shuars com a defensors de la pàtria en un moment en què la confiança dels equatorians en el seu propi exèrcit havia estat afeblida per les dues derrotes anteriors, sinó que a més, van infondre por als cors de l'exèrcit peruà invasor. Els pobles shuars van ajudar el govern equatorià i el seu exèrcit a guanyar la guerra del Cenepa, l'Equador no va cedir ni un mil·límetre més del seu territori a un veí, el Perú, molt més extens, i els shuars estaven orgullosos d'haver acomplert el seu servei a l'exèrcit i al país en un moment de necessitat.

Les eleccions presidencials a l'Equador i la resposta a l'auge de la mineria

El conflicte de Nankints no podia haver arribat en pitjor moment per al president Correa i el seu partit, el governamental Alianza País, just abans de les eleccions

El conflicte de Nankints no podia haver arribat en pitjor moment per al president Correa i el seu partit, el governamental Alianza País. A mesura que el govern actual fa pinya al voltant del successor ungit per Correa, l'exvicepresident Lenín Moreno, per a les eleccions presidencials d'aquest febrer, l'aixecament shuar a la Serralada del Còndor ha posat llum de nou sobre la part més fosca de l'anomenada "Revolució dels Ciutadans" socialista de Correa. El president sortint ha gastat sumes de diners sense precedents en projectes d'infraestructura i programes socials en el marc de la seva ambiciosa agenda socialista, però una tempesta perfecta formada per la caiguda dels preus del petroli, la mala gestió econòmica i nombrosos escàndols de corrupció gairebé han portat el país a la fallida.

Van caldre diversos préstecs xinesos de milers de milions dòlars per reflotar artificialment l'economia equatoriana, i amb ella, la popularitat del president Correa. Passaran generacions fins que l'Equador pugui pagar aquest deute, i aquests últims anys, el govern de Correa, mancat de diners, ha venut als xinesos concessions mineres que abasten un terç de la immensa selva amazònica del país, i també ha obert a la mineria aiguamolls verges i boscos de boira andins, en ecosistemes fràgils com Intag i Quimsacocha.

Aquestes mines s'han tornat encara més invasives i destructives per als rics ecosistemes de l'Equador i per a les seves comunitats rurals, i han mostrat què és realment el tipus de socialisme que propugna Correa: neoliberalisme armat, on aquells que tenen la mala sort de viure sobre un jaciment de petroli o mineral veuen com li son arrabassats els seus drets a punta de pistola.

Mentre el líder de la Federació Shuar Agustín Wachapá roman empresonat, els seus pensaments han invocat la memòria de José Isidro Tendetza Antún, un altre dirigent shuar que va lluitar contra una altra mina de coure a cel obert a la Serralada del Còndor. El Mirador va ser la primera mina a cel obert del país i en general es va considerar que establia un precedent per a una indústria minera nacional en plena expansió. Durant anys, Tendetza va organitzar l'oposició comunitària contra la mina, en protesta per la contaminació dels rius de la regió així com l'expulsió de les comunitats rurals i indígenes que vivien a les terres que ara estant sent consumides per El Mirador.

Tres líders shuars han estat assassinats després d'haver-se oposat a la indústria minera: Bosco Wisum el 2009, Freddy Taish el 2013 i José Tendetza el 2014

Per la seva oposició contra la mina, el líder shuar —ja traspassat— va patir assetjament constant i amenaces de mort. El 2012, la seva casa i els seus conreus van ser incendiats per homes que la seva família afirma que eren treballadors de la mina xinesa. Tendetza va presentar una denúncia davant la Comissió Interamericana de Drets Humans. El 2014, quan el líder shuar es preparava per sortir de viatge cap a Lima per pronunciar un discurs a la Conferència sobre el Canvi Climàtic, va desaparèixer. Gràcies a una confidència, el fill de Tendetza va trobar son pare mort, dins d'una tomba marcada com a "sense nom". Al cos del líder shuar hi havia senyals d'escanyament al voltant del coll, i tenia ossos trencats i altres senyals de tortura. Els seus braços i cames estaven lligats amb una corda de color blau.

Tendetza va ser el tercer líder shuar a ser assassinat violentament per haver-se oposat a la indústria minera, després de Bosco Wisum el 2009 i de Freddy Taish el 2013.

Com passa amb molts altres projectes de mineria a gran escala a tot l'Equador, en el cas de l'exploració i explotació dels minerals sota la terra de Nankints no s'ha dut a terme un procés de consulta i consentiment lliure i informat amb la comunitat shuar. Això vol dir que Explorcobres S. A. (EXSA) està violant directament l'article 57 de la secció 7 de la Constitució de l'Equador, així com també els drets consagrats en els articles 6 i 15.2 del Conveni 169 de l'OIT, i l'article 19 de la Declaració de l'ONU dels Drets dels Pobles Indígenes.

"El nostre territori no és només Nankints," han dit els pobles shuars en una carta. "De fet, s'ha fet concessió de més del 38 per cent del nostre territori a la mineria a gran escala. Totes les riberes de les conques dels rius Zamora i Santiago són ara concessions a la mineria a petita escala. S'està a punt de construir una central hidroelèctrica gegantina. Així que la nostra pregunta és: on volen que visquem?".

"La invasió de les empreses petrolieres i mineres, xineses i canadenques i d'altres països, són còmplices d'aquest règim i de les seves forces policíaques, militars i dels seus seguidors", ha dit Domingo Ankuash, el líder històric dels shuars. "La Constitució, les convencions i les declaracions internacionals de drets humans, així com les Nacions Unides, no tenen cap valor si no tenen poder coercitiu per aturar aquesta agressió. Els pobles shuars ho estan patint ara".

(Aquest article va ser publicat per primer cop en anglès a IC Magazine, publicació amb qui Nationalia té un acord de col·laboració. Traducció al català de Nationalia.)