Notícia
Referèndums d'independència: el de Bougainville (2019) avança i Catalunya presenta el seu (2017) a Brussel·les
20 al 26 de gener
Un altre país que prepara un referèndum d'independència és Bougainville, una illa autònoma dins de Papua-Nova Guinea. Els governs de Papua i de Bougainville han creat aquesta setmana la Comissió del Referèndum, que s'encarregarà de preparar-lo i dur-lo a terme. La data provisional prevista per a la votació és el juny de 2019. El procés té suport de l'ONU. Hi ha dues condicions prèvies a la celebració del referèndum: la consolidació de les estructures d'autogovern de Bougainville i el lliurament de les armes del conflicte armat que es va prolongar fins al 2001 i que encara circulen per l'illa.
El principal partit de l'esquerra abertzale basca, Sortu, ha celebrat un congrés en què Arnaldo Otegi ha estat reelegit secretari general. La formació renova l'aposta per aconseguir la República Basca mitjançant un procés de convenciment de la majoria social del país, "perquè no es poden fer revolucions des de dalt ni des de les institucions", ha dit Otegi.
Territoris veïns del País Basc, aproximadament la meitat d'Occitània disposarà d'una convenció marc per a l'ensenyament de la llengua occitana. La nova convenció, dissenyada per l'Oficina Pública de la Llengua Occitana, preveu de facilitar un increment dels alumnes que aprenguin occità i una millora dels materials pedagògics usats a classe. Serà el primer cop que una convenció així tindrà la signatura del ministeri d'Educació —l'ha signada la ministra Najat Vallaud-Belkacem, que també preveu un marc similar per al català a la Catalunya del Nord. La convenció només s'aplicarà a les regions de Nova Aquitània i Occitània (més o menys la meitat occidental d'Occitània), mentre que les regions d'Alvèrnia-Roine-Alps i Provença-Alps-Costa Blava en queden fora.
El Tribunal Suprem del Regne Unit ha dictaminat que el govern britànic necessita una votació al Parlament per tal d'iniciar el Brexit, o sortida de la Unió Europea. Però alhora ha dit que no són pas necessaris els consentiments de les assemblees autònomes d'Escòcia, Gal·les i Irlanda del Nord. Segons la primera ministra escocesa, Nicola Sturgeon, la sentència demostra que Escòcia ha de decidir si vol prendre "el futur a les seves mans".
A Macedònia, cinc setmanes després de les eleccions legislatives (11 de desembre de 2016), continuen sense fructificar les converses per formar govern. Tres partits albanesos que tenen la clau per formar govern van presentar el 7 de gener un programa polític amb diverses demandes. Entre aquestes hi ha que l'albanès sigui oficial a tot el territori de Macedònia i el reconeixement oficial que entre 1912 i 1956 s'hi va produir un genocidi contra la població albanesa. El principal partit macedoni, el VMRO, es nega a acceptar aquestes condicions. Amb aquesta situació no és pas descartable un nou avançament electoral.
El Parlament de Turquia ha aprovat la proposta d'esmena electoral que convertirà el país en una república presidencialista. Hi han votat a favor els diputats del partit del president Recep Tayyip Erdogan (AKP, islamista conservador) i de l'MHP (ultranacionalista de dreta). Els diputats del CHP (kemalista socialdemòcrata) s'hi han oposat i els de l'HDP (esquerra prokurda) han boicotat la votació. 12 dels seus diputats es troben detinguts des de 2016. Aquest any se celebrarà un referèndum per ratificar l'esmena, que el president honorífic de l'HDP preveu que no serà imparcial ni lliure. Aquesta mateixa setmana, la policia ha detingut uns altres quatre diputats d'aquest partit, que però han estat posats en llibertat.
Un altre país que votarà sobre un canvi constitucional és l'Alt Karabakh. Aquesta república de majoria armènia, autoproclamada independent de l'Azerbaidjan, votarà el 20 de febrer si accepta la proposta d'adoptar un sistema presidencial. La Comissió Electoral Central, el dia 20, ha donat el tret de sortida a la campanya perquè 101.000 votants validin o no el nou text.
L'organització independentista Poble Indígena de Biafra (IPOB) ha denunciat que 11 persones van resultar mortes a mans de la Policia nigeriana durant una manifestació de suport al nou president dels EUA, Donald Trump. La Policia ha negat aquest extrem. Els manifestants demanaven a Trump que els ajudés a fer efectiva la independència de Biafra.
Amnistia Internacional ha denunciat de nou la criminalització del moviment maputxe a Argentina i la manca de reconeixement legal de les seves terres. Ho ha fet en un article arran de tres incidents violents els dies 10 i 11, en què diversos maputxes van ser ferits —dos d'ells de gravetat— per part de la Gendarmeria argentina que, segons denuncia la comunitat indígena local, també va apallissar diversos residents d'un poble i hi va destrossar algunes cases. El governador de la província de Chubut replica, per contra, que els maputxes van atacar amb armes de foc i pedres. Els incidents es van originar arran del conflicte de la via fèrria de La Trochita, tallada per activistes maputxes des de fa un mes per reclamar la pertinença d'unes terres en mans de la multinacional Benetton. Fa anys que les comunitats maputxes denuncien que l'empresa CTSA, propietat de Benetton, les està expulsant il·legalment de les seves terres ancestrals amb la connivència de les autoritats argentines.