Notícia
Judici contra Mas, Ortega i Rigau per la consulta del 9-N: context i antecedents
Els tres polítics han caminat durant més d'una hora pels carrers de Barcelona, on desenes de milers de persones —més de 100.000 segons les entitats independentistes, 40.000 segons la Guàrdia Urbana—, moltes amb estelades, els han aclamat. Mas, Ortega i Rigau han estat acompanyats pel president de la Generalitat, Carles Puigdemont, pel vicepresident Oriol Junqueras, i pels líders de diverses entitats independentistes.
Què es jutja?
El govern català va liderar l'organització de la consulta no vinculant del 9 de novembre de 2014, sobre la independència. El Tribunal Constitucional va ordenar, dos cops, que la votació fos suspesa. Primer, el Tribunal va dir que no es podia celebrar en tant que "referèndum no vinculant". Després que el govern català rebategés la votació com a "procés participatiu", el Tribunal va tornar a suspendre'n la celebració, després que el govern espanyol hagués presentat un recurs.
El llavors president català Artur Mas i els seus consellers havien, segons la sentència del TC, d'aturar els preparatius per a la votació. Però el govern català va decidir de tirar endavant perquè, va dir, suspendre la consulta hauria implicat violar el dret dels ciutadans a "participar, a la llibertat d'expressió i a la llibertat ideològica".
Deu dies després que se celebrés la consulta (participació d'entre el 37% i el 41%, al voltant del 81% de vots a favor de la independència), la Fiscalia espanyola va anunciar que es querellaria contra Mas, Ortega i Rigau per presumptes delictes de desobediència, prevaricació i malversació de fons públics. La Fiscalia va dir que Mas, Ortega i Rigau eren perfectament "conscients" que els preparatius de la votació anaven en contra de les sentències del Tribunal Constitucional, "de compliment obligatori".
La querella va significar l'inici d'un procés judicial que, finalment, ha dut els tres acusats davant del tribunal avui.
A quina sentència es poden enfrontar?
L'acusació de malversació ha estat rebutjada pel TSJC, de manera que els tres acusats s'enfronten a possibles penes si són jutjats culpables de prevaricació i desobediència. En aquest cas, podrien ser sentenciats a deu anys d'inhabilitació per exercir càrrecs públics, però no pas a penes de presó.
Els advocats dels tres polítics argumenten que, tècnicament, el govern català no va organitzar la consulta del 9-N, sinó que aquesta va quedar "en mans dels voluntaris" després del canvi a "procés participatiu". Quan va parlar davant del tribunal el 2015, Mas va assumir que ell era el "promotor polític" i "l'únic responsable" de la votació, però alhora va insistir que la segona versió del referèndum no va estar, legalment, a les mans del Govern. I avui, Mas ha insistit que la votació va ser "iniciativa" d'ell mateix i del seu executiu.
Per què va convocar la consulta el Govern?
Després de tres anys de mobilitzacions populars massives a favor de la independència, diversos partits catalans van fer campanya a les eleccions catalanes de 2012 amb la promesa de celebrar un referèndum. Després de les eleccions, CiU i ERC van acordar de fer-lo el 2014. ICV-EUiA i la CUP també hi van donar suport.
Els quatre partits sumaven 86 dels 135 escons del Parlament, de manera que els seus líders van argumentar que disposaven d'un mandat democràtic per convocar la votació popular. Ja llavors, el govern espanyol va advertir que la seva celebració seria il·legal d'acord amb les lleis espanyoles.
El desembre de 2013, els quatre partits van anunciar un acord per celebrar la votació el 9 de novembre de 2014, amb una pregunta doble. La primera: "Vol vostè que Catalunya esdevingui un Estat?". I la segona: "Vol que aquest Estat sigui independent?".
L'abril de 2014, el Congrés dels Diputats va rebutjar una petició del Parlament català perquè se li transferís la competència per organitzar un referèndum d'independència. El Govern va anunciar que la votació es faria igualment, encara que no fos vinculant.
Per què protesten milers de ciutadans contra el judici?
El procés té una dimensió política evident, atès que afecta un dels temes centrals de debat a Catalunya durant els darrers vuit o deu anys: si el país ha de ser independent, i si pot celebrar un referèndum d'independència.
El moviment independentista considera que el judici cerca de "judicialitzar" la vida política catalana, i argumenta que el tribunal no està jutjant els tres polítics, sinó més aviat la idea conjunta de fer un referèndum sobre la pertinença o no de Catalunya a Espanya.
El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha dit que "un país capaç de fer el 9-N té una democràcia més sana que la d’un país [Espanya] que envia al banc dels acusats els dirigents que el van fer possible".
Les principals associacions independentistes de la societat civil i del món local (ANC, Òmnium, AMI i ACM) han iniciat la campanya "Love Democracy" amb què pretenen subratllar la dimensió democràtica de les demandes catalanes d'un referèndum.
El judici contra Mas, Ortega i Rigau també ha servit per galvanitzar bona part de l'espectre independentista, ideològicament divers. N'és mostra el fet que la CUP, que va forçar la retirada de la candidatura de Mas a encapçalar el govern català, ara digui que el procés judicial és "contra tots i totes" i que la qüestió "va de democràcia". Una posició similar han adoptat ERC i el PDECat i també Catalunya Sí Que Es Pot, que s'ha unit a les protestes contra la "criminalització de la política catalana".
Què diuen el govern espanyol i els partits d'àmbit estatal?
El govern espanyol diu que no hi ha cap intenció "antiindependentista" en aquest procés judicial. Per Madrid, és clar que Mas, Ortega i Rigau van desobeir el Tribunal Constitucional i que això és el que es jutja. L'executiu espanyol ha aprofitat de nou per recordar que el 9-N va ser "il·legal" i que qualsevol altre vot sobre la independència —com el que el Govern vol celebrar aquest setembre a tot estirar— també ho serà. El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, ha insistit: "Podem parlar de tot, però cal obeir la llei".
Dels quatre grans partits d'àmbit estatal al Parlament espanyol, tres (PP, PSOE i C's) estan frontalment en contra de celebrar el referèndum, i argumenten que la manera de procedir de Mas durant el 9-N va estar fora de la llei.
Per contra, Units Podem diu que el judici contra els tres polítics ni tan sols s'hauria d'haver celebrat i demana que se celebri un referèndum acordat —no pas unilateral— per resoldre la qüestió.
És cert que el referèndum és contrari a les lleis espanyoles?
La resposta varia depenent de qui respon.
Els contraris al referèndum argumenten que segons l'article 92 de la Constitució, els referèndums són convocats "pel Rei a proposta del President del Govern, autoritzada prèviament pel Congrés dels Diputats". També recorden que l'article 1 disposa que la "sobirania nacional" resideix en el conjunt del "poble espanyol" i que l'article 2 esmenta la "indissoluble unitat de la Nació espanyola, pàtria comuna i indivisible de tots els espanyols".
En canvi, els defensors del referèndum diuen que l'article 149 permet que l'Estat central pugui autoritzar "la convocatòria de consultes populars per via de referèndum", i recorden que enlloc del text constitucional no es diu pas que els referèndums d'independència estiguin prohibits. Així, argumenten, l'únic obstacle real per a un vot sobre la independència no es troba pas a les lleis espanyoles, sinó en la voluntat polítics dels partits, del govern espanyol i del Parlament.