Notícia

Les incansables àvies de Tepoztlán que lluiten per salvar el medi ambient

Karitina Ortiz, una de les protagonistes del documental.
Karitina Ortiz, una de les protagonistes del documental. Autor/a: Screenshot of "Battle of the saucepans"
L'anomenada Batalla de les cassoles (La Batalla de las Cacerolas) és un documental que parla de les dones de Tepoztlán —un poble situat a la regió centre-sud de Mèxic— que han mantingut diverses campanyes al llarg de la història contra els megaprojectes que amenacen les seves comunitats. L'obra audiovisual comença amb una manifestació encapçalada per diverses dones de la regió —ara ja són àvies— la principal arma de les quals va ser el so de protesta de les seves cassoles.

Les directores van utilitzar un arxiu fotogràfic que el poble ha salvaguardat durant anys i que posa en relleu el paper de lideratge de les dones en la lluita. Les dones hi eren, presents en totes i cadascuna de les fotografies: preparant el menjar, organitzant les marxes i protestant.

Al documental, les protagonistes parlen de com, des de la dècada de 1960, altres líders i defensors de la comunitat van ser amenaçats, o fins i tot assassinats, per les empreses que busquen d'envair la regió, guiats per un sentit del progrés que no era compartit pels habitants locals. Karitina Ortiz Ortiz, una dels protagonistes del documental, explica:

"Vaig començar a adonar-me de tot perquè ja des de 1960 vaig sentir a parlar de la mort d'un professor, que l'havien assassinat per defensar les terres de Monte Castillo. Segurament, com que és un lloc tan bonic, hi van voler instal·lar un telefèric, després un perifèric, després un tren panoràmic i després, ja al final, un club de golf."

Gerard Becerra, qui va ser candidat presidencial a Cuernavaca, la capital de l'estat de Morelos, on es troba Tepoztlán, explica alguns dels punts de fricció de la confrontació. En el seu apunt "Tepoztlán, la crisis que viene" ("Tepoztlán, la crisi que ve"), Becerra analitza el rerefons dels conflictes descrits en el documental, que han tingut lloc entre les organitzacions governamentals, les empreses i les comunitats a causa de l'execució de projectes sense la consulta deguda:

"[Durant la gestió d'Antonio Rivapalacio] Ingenieros Civiles Asociados (ICA) tenia la intenció d'aprofitar la via fèrria que venia des de Cuautla per construir un "Tren Panoràmic", amb finalitats turístiques i alguna cosa més. Però no es va arribar a concretar. A la part alta de Tepoztlán, a prop de San Juan Tlacotenco, la poderosa constructora havia instal·lat ja sengles campaments des d'on preveia de construir alguns túnels que feien falta. L'error? No consultar la població."

Sobre el conflicte del camp de golf, Becerra explica:

"No cal ni parlar del del Club de Golf de Tepoztlán: en aquest cas la intolerància, la supèrbia dels governants i la insaciable posició dels empresaris va malbaratar un projecte que podria haver estat bo per a la comunitat si no s'hagués projectat de la manera que es va fer. Un cop més, el poder executiu va donar mostres de repressió i el poble de Tepoztlán es va unir com mai ho havia fet en la seva història moderna. Transitar per Tepoz en l'època del conflicte del camp de golf era com transitar per un poble dels Balcans en la guerra civil: barricades pertot arreu, i la tensió de la gent en contra dels seus governants es respirava a flor de pell."

El documental, i d'altres testimonis de les protestes, es poden veure a YouTube:



"Un da van dir: 'Hi haurà una marxa [tan sols dones dones. Que] cascú porti la seva paella'. Un no sent por, sinó satisfacció i gust, per ser-hi".

La història des del punt de vista de les dones

Laura Salas, de Witness, va entrevistar Carolina Corral qui, com a codirectora del documental juntament amb Itandehuy Castañeda, va produir el curtmetratge, que recentment ha obtingut el tercer lloc al festival de cinema Ecofilm. En l'entrevista, Corral parla del documental, de la importància que aquestes dones expliquen les seves històries sobre les comunitats, i de les diferents formes en què la tecnologia pot potenciar i eliminar mites malentesos entre les dones de més edat i la tecnologia.

Laura Salas (L. S.): Com va sorgir la idea de fer aquest documental?

Carolina Corral (C. C.): No hauria explicat la història de les dones de Tepoztlán si no hagués estat per la iniciativa que van tenir Social Tic, Luchadoras, La Sandía Digital i Subversiones de convocar diverses dones del país per explicar la història de les dones de les nostres comunitats. Jo m'estava instal·lant a Tepoztlán i m'anava apropant al Front en Defensa de Tepoztlán. El vídeo, vaig pensar, podria ser una manera de conèixer més al poble i interioritzar-me en la lluita de Tepoz. Una lluita, d'altra banda, històrica. Conèixer aquesta història a través del paper de les dones va ser molt enriquidor per a mi i després per al poble. Hi havia moltes dones, massa àvies de qui explicar-ne la història, però només ens vam centrar en tres.

L.S.: Per què és important que les dones expliquin històries?

C.C.: Perquè les narratives des de baix explicades per dones i sobre les històries de dones produeixen un relat diferent, nou, no sempre explicat.

L.S.: Per què és important que les dones s'apoderin de la tecnologia?

C.C.: Perquè aquestes mirades es poden visibilitzar a través dels nous formats per explicar històries (foto, vídeo, ràdio, internet, etc.). A més, perquè fan que les dones trenquin el tabú que les dones i la tecnologia no es porten bé.

L.S.: Per què són importants tallers com "Voces de Mujeres" (procés de formació en eines de comunicació per a les lluites de dones, amb suportde Witness)?

C.C.: "Voces de Mujeres" ho contenia tot: una trobada de dones creant en sororitat i de manera horitzontal. Ser-hi, conèixer les companyes i les seves històries, ens feia adonar-nos de la importància dels nostres propis relats. "Voces" va ser un entrenament tècnic, però també el pretext per empoderar-nos com a dones, creure en les nostres històries, i per això empoderar les dones de les nostres comunitats. D'aquí van sorgir moltes històries explicades des de baix sobre dones indígenes, lesbianes, mares lluitadores, prostitutes, lluitadores socials.

Osbelia Quiroz, una altra de les protagonistes del documental / imatge: captura de pantalla de La batalla de les cassoles.

L.S.: En resum, quin ha estat l'impacte del documental en la lluita per la protecció de la terra a Tepoztlán?

C.C.: El vídeo va ser seleccionat a Ecofilm, un festival pel medi ambient. Hi va guanyar el tercer lloc. Això va repercutir positivament en diversos aspectes de la lluita de Tepoztlán:

1. El vídeo es va presentar en una projecció organitzada pels integrants del Front de Tepoztlán. El poble els hi va reconèixer públicament a totes les dones la seva participació en la lluita.

2. La participació de les dones en la lluita es dóna per feta. Se sap que hi són. El vídeo va ajudar a fer que elles mateixes i els altres les veiessin en pantalla, sent no només participants de la lluita, sinó protagonistes. Tal com ho són en la vida real.

3. Vam convidar les àvies protagonistes de la Batalla de les Cassoles a rebre el seu reconeixement pel tercer lloc a la Ciutat de Mèxic. Van acudir a la cloenda del festival. Personalment i col·lectiva, va ser molt emotiu per a elles, perquè se'ls va reconèixer públicament en un fòrum de cinema a la capital per fer allò que fan: defensar el seu poble.

4. Va ajudar a saber que la lluita s'està visibilitzant i reconeixent, i que val la pena continuar la batalla en contra de l'ampliació de l'autopista que arriba fins a Tepoztlán, últim projecte que el govern vol portar a terme al poble. Veure's a la pantalla dóna més ànims a les i els integrants del Front.

(La comunitat de Tepoztlán ha desenvolupat, al llarg de la història, una identitat pròpia i diferenciada en la qual l'aportació indígena —que és parcialment reapropiada per la població mestissa actual— ha estat fonamental.

Aquest article és una versió reeditada del text original publicat per Witness i reproduït a Global Voices amb el permís de l'autora, Laura Salas. Traducció al català de Nationalia.)