Notícia

El partit prokurd de Turquia apel·la a Estrasburg, França aprova la nova institució política de Còrsega

17 al 23 de febrer

L'edifici del Tribunal Europeu de Drets Humans.
L'edifici del Tribunal Europeu de Drets Humans. Autor/a: Alfredovic
El partit prokurd de Turquia, l'HDP, ha dut l'empresonament dels seus dos colíders al Tribunal Europeu de Drets Humans, just la mateixa setmana que els dos polítics han rebut nous cops —judicials i polítics— de part de les autoritats turques i poques setmanes abans del referèndum sobre l'adopció d'un sistema presidencialista en aquell país. En un ordre de coses ben diferent, Còrsega ha obtingut l'aprovació de l'Assemblea Nacional francesa a la col·lectivitat única, una vella reivindicació dels partits corsos. L'actualitat de la setmana també ha estat marcada pel recompte electoral a l'Equador i per la polèmica al voltant dels passaports de Donetsk i Luhansk.

EL TEMA DESTACAT

L'HDP apel·la al Tribunal Europeu de Drets Humans pels seus líders detinguts. El Partit Democràtic dels Pobles (HDP) ha presentat una apel·lació davant del Tribunal d'Estrasburg per l'empresonament dels seus dos colíders i diputats a l'Assemblea de Turquia: Figen Yüksekdag i Selahattin Demirtas. El partit prokurd diu que el fet que els dos polítics romanguin empresonats des del novembre de 2016 és una violació dels seus drets de llibertat i seguretat, del dret d'expressió i del dret a unes eleccions lliures. La primera vista del cas contra Demirtas tindrà lloc el 28 d'abril, però un tribunal turc ja l'ha condemnat aquesta setmana a cinc mesos de presó mentre que a Yüksekdag li ha retirat la seva qualitat de diputada. A banda de Yüksekdag i Demirtas, uns altres vuit diputats de l'HDP continuen privats de llibertat, acusats de delictes relacionats amb el terrorisme. L'HDP nega cap vincle dels seus diputats amb la violència i assegura que tot plegat s'inscriu en la deriva autoritària del president turc, Recep Tayyip Erdogan, intensificada des del fallit cop d'estat de juliol de 2016.

I TAMBÉ

Llum verd de l'Assemblea Nacional francesa a la col·lectivitat única de Còrsega. La col·lectivitat fusionarà, a partir de l'1 de gener de 2018, tres institucions actuals: la col·lectivitat territorial i els dos departaments. És el mateix model que s'empra a Martinica i la Guaiana, i és un canvi que té el suport de la coalició autonomista i independentista del govern de Còrsega. El president de l'Assemblea de Còrsega, Jean-Guy Talamoni, ha recordat que el moviment nacionalista cors feia "40 anys" que ho esperava. El president del govern cors, Gilles Simeoni, ho ha qualificat de "gran pas per al país", donat que concentrarà en un sol poder públic cors totes les competències que tenen, per separat, les regions i els departaments. Hi haurà eleccions a la nova Assemblea de la col·lectivitat única aquest desembre.

Acord entre Catalunya, País Valencià i Balears per "col·laborar" en llengua i cultura... Els governs dels tres territoris han presentat la Declaració de Palma, en la qual s'han compromès "a enfortir lligams històrics i culturals en benefici comú dels tres territoris en els àmbits de la llengua i la cultura", ha explicat l'executiu català. Un dels objectius destacats del pacte és crear "un sistema d’acreditacions de coneixements lingüístics compartit i compatible" entre els tres governs.

...I entre Catalunya i Occitània, també (de moment, la intenció). El president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, i la presidenta de la regió d'Occitània, Carole Delga, han signat una carta d'intencions per "desenvolupar actuacions de cooperació" en àmbits com el transport, el turisme, el medi ambient o les llengües catalana i occitana. De la carta signada n'ha de sorgir, properament, un acord de cooperació on es concretin compromisos.

Dues noves iniciatives a favor de l'aragonès i el català a Aragó. El govern aragonès ha presentat un nou web amb materials i recursos d'aquestes dues llengües. Segons paraules del director general de Política Lingüística, Ignacio López Susín, és un "instrument de difusió" dels dos idiomes. Un parell de setmanes abans s'havia posat en marxa Chisla Radio, una ràdio en aragonès que emet per internet. Mentrestant, continua avançant el procés per dotar la llengua aragonesa d'una grafia unificada.

Segona volta de les presidencials equatorianes amb Lenín Moreno i Guillermo Lasso.Els resultats de les eleccions a l'Equador donen com a guanyador Moreno (Alianza País, esquerra) amb el 39,3% dels vots, insuficients per proclamar-se president en primers volta. El segon candidat més votat ha estat Guillermo Lasso (CREO, liberalconservador), amb el 28,1%, que passa a segona volta amb Moreno. L'única dona candidata, la socialcristiana Cynthia Viteri, es queda al 16,3%. El candidat de centreesquerra que tenia el suport del partit indígena Pachakutik (Paco Moncayo) ha quedat quart, amb el 6,7% dels sufragis. Nationalia va publicar una extensa prèvia sobre les eleccions i el balanç dels deu anys de presidència de Rafael Correa.

Kosovo demana a Espanya que la reconegui, nou anys després de la declaració d'independència. El president de la república balcànica, Hashim Thaçi, ha recordat a les autoritats de Madrid que Kosovo"no és Catalunya ni el País Basc" i que no es poden "establir paral·lelismes" entre aquests casos. Ho ha dit a l'hora que es complien nou anys de la declaració unilateral d'independència de Kosovo, el 17 de febrer de 2008. Dels 193 membres de l'ONU, 113 han reconegut la república kosovar fins ara —el darrer dels quals Singapur. Espanya és un dels cinc membres de la UE que continuen considerant Kosovo una província de Sèrbia.

Rússia acceptarà com a vàlids els passaports emesos per les repúbliques de Donetsk i Luhansk. Rússia ha fet el pas tot i que formalment no reconeix la sobirania dels dos territoris, autoproclamats independents d'Ucraïna el 2014. El govern rus diu que la decisió —que també inclou altres certificats i documents expedits per les autoritats secessionistes— no contradiu pas la legislació internacional. En canvi, el president ucraïnès, Petró Poroixenko, assegura que el reconeixement dels passaports contradiu els Acords de Minsk, i demana a la UE que endureixi les sancions contra Rússia.

ALTRES ARTICLES D'INTERÈS

Euractiv: Tatar leader: ‘Crimea will be free’
The Independent: In Somaliland, women are being raped as a result of extreme drought and lack of support
New Europe: Veneto president: ‘We will vote for our autonomy in 2017’