Notícia

Artur Mas, inhabilitat / Els islamòfobs, segona força als Països Baixos / Taiwan tem la puixança militar xinesa

10 al 16 de març

Mark Rutte (liberal), guanyador de les eleccions neerlandeses.
Mark Rutte (liberal), guanyador de les eleccions neerlandeses. Autor/a: Andrej Klizan
RECULL SETMANAL. Les eleccions legislatives als Països Baixos han centrat bona part de l’atenció mediàtica en l’esfera internacional aquesta setmana. S’ha confirmat que la dreta islamòfoba ha crescut, però els liberals de Mark Rutte han mantingut còmodament la primera posició. A Catalunya s’ha confirmat la inhabilitació de l’expresident Artur Mas per haver convocat la consulta de 2014. I a Taiwan, un report governamental alerta del desplegament militar creixent xinès.

EL TEMA DESTACAT

Artur Mas, condemnat a dos anys d’inhabilitació per la consulta del 9-N. L’expresident de la Generalitat no podrà exercir càrrecs públics durant aquest període, després de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que considera provat que Mas va “desobeir” el Tribunal Constitucional, que havia prohibit la celebració de la votació. També han estat condemnades l’exvicepresidenta, Joana Ortega —un any i nou mesos—, i l’exconsellera d’Ensenyament, Irene Rigau —un any i sis mesos. Mas, Ortega i Rigau recorreran la sentència fins arribar al Tribunal d’Estrasburg si cal. El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha rebutjat la sentència i ha assegurat: “Allò que la justícia espanyola acaba de condemnar ho indultarà el poble de Catalunya en referèndum, votant. I votant aquest any”.

I TAMBÉ

El partit antimusulmà PVV esdevé segona força als Països Baixos. Les eleccions legislatives neerlandeses del 15 de març han donat la victòria als liberals (VVD) del primer ministre Mark Rutte, amb 33 escons de 150. Necessitarà forjar un acord amb almenys uns altres tres partits per disposar d’estabilitat parlamentària. El Partit per la Llibertat (PVV, dreta islamòfoba) de Geert Wilders s’ha convertit en el segon partit, amb 20 escons. Per darrere, amb 19 escons cadascú, queden els democratacristians (CDA) i els socioliberals (D66), i amb 14 cadascú, els socialistes (SP) i els verds (GL). Els socialdemòcrates (PvdA) han patit una davallada històrica que els deixa amb 9 escons (en tenien 38). Nationalia ha publicat una anàlisi electoral aquesta setmana.

Un report de Taiwan alerta de “l’increment de la capacitat d’amenaça militar” xinesa. L’informe, al qual ha tingut accés l’agència Reuters, l’ha elaborat el govern taiwanès, i vincula la “llibertat i prosperitat” de l’illa a la seva capacitat de defensar-se. El text ha estat elaborat en un moment en què la Xina ha dut maniobres militars en les aigües properes a Taiwan i enmig d’un desplegament militar creixent xinès a les illes Paracel i Spratly.

Duterte vol iniciar el camí cap al federalisme a les Filipines aquest 2017. El president filipí insisteix que és el sistema més adequat per a l’arxipèlag. El controvertit dirigent —que s’ha arribat a vantar d’haver assassinat persones involucrades en el tràfic o el consum de drogues sent alcalde de Davao City— assegura que el federalisme promourà la llei i l’ordre. Al sud del país, resten per implementar els acords de pau que han d’ampliar l’autonomia del Bangsamoro.

El Pakistan, a prop de convertir el Gilgit-Baltistan en la seva cinquena província oficial. El territori té la seva pròpia Assemblea, però no és inscrita a la Constitució com a província. L’Índia reclama el territori com a propi. El moviment nacionalista del Gilgit-Baltistan considera que el territori està sota ocupació pakistanesa i en reclama l’autogovern. El Gilgit-Baltistan té una població molt diversa del punt de vista etnolingüístic. Són musulmans, de diverses denominacions. El seu territori és estratègic perquè hi passa el Corredor Econòmic Xina-Pakistan.

Manifestació independentista en preparació a Escòcia. El grup All Under One Banner espera reunir milers de persones a Glasgow el 3 de juny i confia que serà una de les manifestacions “més grans que hagi vist Escòcia”. La convocatòria coincideix amb l’anunci de la primera ministra escocesa Nicola Sturgeon d’iniciar el camí cap a un segon referèndum d’independència. Nationalia n’ha publicat un article aquesta setmana.

ALTRES ARTICLES D’INTERÈS