1. Inici
    2.  
  2. Notícies
  3. Recull setmanal, Política i institucions, Partits i sindicats, Moviments cívics, Llengua i cultura, Drets humans, Conflictes violents

Notícia

El comiat de Martin McGuinness / Consultes populars sobre la sobirania del País Basc / Protestes a Macedònia

17 al 23 de març

 
Funeral de Martin McGuinness, a Derry.
Funeral de Martin McGuinness, a Derry. Autor/a: Sinn Féin @ Twitter
RECULL SETMANAL. El republicanisme irlandès acaba d’enterrar en un comiat multitudinari una de les seves figures més prominents, Martin McGuinness, mort aquesta setmana a l’edat de 66 anys. McGuinness va ser una figura clau en el camí d’Irlanda del Nord cap a la pau. Una pau que també va avançant al País Basc amb l’anunci d’ETA del seu desarmament total però que retrocedeix al Kurdistan, on s’ha celebrat el Newroz sota el signe de la violència. Mentrestant, Macedònia viu setmanes de tensió en què el rol de la llengua albanesa hi té molt a veure.

EL TEMA DESTACAT

Irlanda del Nord acomiada Martin McGuinness. Milers de persones han assistit, el 23 de març, al funeral de l’exdirigent de l’IRA i viceprimer ministre del govern autònom d’Irlanda del Nord, que s’ha mort el 21 de març als 66 anys, a causa d’una malaltia estranya, l’amiloïdosi. La primera ministra britànica, Theresa May, ha admès l’aportació “indispensable” de McGuinness per portar la pau a Irlanda del Nord. També ho han fet els expresidents nord-americans Barack Obama i Bill Clinton. McGuinness va ser el cap negociador del Sinn Féin durant el procés negociador que va desembocar en la signatura dels Acords de Divendres Sant, el 1998. Va esdevenir viceprimer ministre d’Irlanda del Nord el 2007, en un govern de coalició encapçalat per l’unionista (DUP) Ian Paisley. Va mantenir aquella posició fins al gener de 2017, en què va dimitir.

I TAMBÉ

Primer Newroz and Figen Yüksekdag i Selahattin Demirtas a presó. Els colíders del partit prokurd HDP, que van ser escollits diputats al Parlament turc el 2015, han dit que continuaran “la lluita per la pau” malgrat el seu empresonament i el d’uns altres 11 diputats del partit. Els mitjans oficialistes turcs presenten el Newroz d’enguany com “una celebració de joia”, tot i que la situació sobre el terreny és galdosa: un report de l’ONU d’aquest mateix març acusa les forces armades i policials turques d’haver matat centenars de persones en el conflicte contra el PKK i les seves organitzacions afins al Kurdistan. A l’altra banda de la frontera turcosiriana, el Newroz s’ha celebrat per primer cop a Manbij després de l’alliberament d’aquesta ciutat parcialment kurda, anteriorment ocupada per Estat Islàmic.

30.000 vots a la segona onada de consultes populars al País Basc. Les consultes no oficials sobre la sobirania han tingut lloc en 35 localitats el 19 de març. Els votants han dipositat el seu vot “amb un objectiu clar: que el nostre poble decideixi sobre el seu futur”, ha dit l’entitat organitzadora, Gure Esku Dago. La participació ha superat el 24% de les persones amb dret de vot. D’entre els votants, el 96% s’han manifestat favorables a la sobirania basca i el 3%, contraris. La primera onada, el juny de 2016, va sumar 37.000 vots.

ETA es desarmarà totalment el 8 d’abril.El diari francès Le Monde cita Txetx Etcheverry, militant de l’entitat basca Bizi, segons el qual l’organització armada els “ha confiat la responsabilitat del desarmament del seu arsenal”. El secretari general de Sortu, Arnaldo Otegi, diu que la decisió és un “acte de desobediència i de sobirania popular” perquè els governs espanyol i francès “no s’hi volen implicar”. L’executiu espanyol ha reiterat que ETA “s’ha de desarmar i demanar perdó” i que l’organització no obtindrà res a canvi de lliurar els seus arsenals.

Nova protesta contra l’acord entre els socialdemòcrates macedonis i els partits albanesos. Els organitzadors diuen que la manifestació va reunir 50.000 persones el 21 de març. Les protestes s’han anat succeint des del 27 de febrer, quan el líder socialdemòcrata macedoni, Zoran Zaev, va anunciar que tenia el suport de tres partits albanesos per formar govern. En l’acord es preveu ampliar l’ús oficial de la llengua albanesa a Macedònia. Però el president macedoni, Gjorge Ivanov, es nega a donar a Zaev l’encàrrec per formar govern, perquè argumenta que l’acord amb els partits albanesos “pot destruir la integritat i la sobirania de Macedònia”.

Oscar Temaru no aconsegueix els suports per a la cursa presidencial francesa. Contràriament al que havia anunciat, el líder independentista polinesi no es podrà presentar com a candidat a les eleccions del 23 d’abril. Temaru no ha aconseguit pas els 500 suports de càrrecs electes requerits perquè el Consell Constitucional en validés la candidatura: s’ha quedat tot just amb 109. El candidat autonomista bretó Christian Troadec s’havia retirat anteriorment de la cursa, en no haver aconseguit més de 20 suports.

Comencen les trobades d’Escola Valenciana. La federació d’associacions per la llengua inicia les seves tradicionals trobades primaverals aquest 25 de març al Verger (la Marina Alta), i s’aniran succeint fins al 3 de juny a l’Orxa (el Comtat). El manifest d’enguany defensa el model d’escola en valencià perquè crea ciutadans “amb valors de solidaritat, igualtat i justícia” i “garanteix el plurilingüisme real” en “valencià, castellà i anglés”.

ALTRES ARTICLES D’INTERÈS