Notícia

A Taiwan, es manté una protesta indígena pel dret a la terra des de fa un mes

Protesta del moviment indígena, a Taipei.
Protesta del moviment indígena, a Taipei. Autor/a: Brian Hioe
Manifestants indígenes del Front Juvenil Indígena i altres grups han estat ocupant el bulevard Ketagalan —una de les artèries centrals de Taipei— des de fa més de 30 dies. Els manifestants demanen la devolució de les terres ancestrals i una acció més completa per part de l’administració de Tsai per implementar la justícia transicional per als pobles indígenes de Taiwan.

En una decisió de perfil alt, i en la seva posició com a presidenta de la República de la Xina (Taiwan), Tsai Ing-Wen va demanar perdó als pobles indígenes en nom del govern l'agost de l'any passat, i va anunciar que duria el seu govern a corregir els errors històrics contra els pobles indígenes. Aquesta disculpa va anar seguida de manifestacions de grups indígenes, que apuntaven la necessitat que el govern adoptés mesures més concretes que no pas simplement una disculpa oficial. Sis mesos després d’aquell acte de perdó, els grups indígenes continuen sent crítics perquè l'administració Tsai no ha donat seguiment a les seves promeses.

Els pobles indígenes denuncien que, generalment, no han estat consultats en el procés de delimitació de les seves terres

La qüestió principal a debat és l'exclusió, per part de l'administració Tsai, de les propietats privades d’allò que va ser designat com a terra indígena en la proposta provisional feta pel Consell dels Pobles Indígenes. Una de les promeses del govern de Tsai va ser que retornaria a la població indígena de Taiwan les seves terres tradicionals. Com a resultat, els territoris indígenes han augmentat de zero a 800.000 hectàrees, però els pobles indígenes mateixos estimen que les seves terres haurien de sumar 1,8 milions d'hectàrees. Els grups indígenes han criticat que els pobles indígenes mateixos, que en principi coneixen millor l'abast i l'extensió dels seus territoris tradicionals, en general no van ser consultats en el procés de delimitació de les terres tradicionals.

Atesos els objectius ambiciosos de l’ocupació actual, carregar contra el govern de Tsai resultarà una lluita costeruda per als pobles indígenes. Tsai, després de la seva disculpa oficial, va respondre a una ocupació anterior del bulevard Ketagalan amb una visita personal al campament; però aquest cop, el seu govern no ha respost a l’ocupació actual, i bàsicament li ha fet cas omís. Entre les persones que ara protesten hi ha líders indígenes comunitaris que anteriorment havien participat en la ceremònia de presa de possessió del govern de Tsai, com és el cas del cantautor indígena Panay. De la mateixa manera, els grans mitjans de comunicació de Taiwan —i els internacionals— han ignorat la manifestació.

Entre les accions que han tingut lloc fins ara hi ha una manifestació d’aproximadament 200 persones el 5 de març, així com protestes coordinades amb 228 actes commemoratius el 28 de febrer i la manifestació antinuclear que va tenir lloc l’11 de març. Els grups indígenes han demanat que la justícia transicional indígena sigui una part necessària de la justícia transicional per a tots els grups ètnics a Taiwan. Els indígenes criden l'atenció sobre el fet que el govern de Tsai hagi dedicat recursos considerables a implementar la justícia transicional en el cas de la Massacre 2.28*. I d'altra banda, el grup de treball creat per Tsai Ing-Wen per implementar la justícia transicional per als pobles indígenes és sobretot un organisme d'investigació dels crims comesos en el passat contra els pobles indígenes, més que no pas un organisme amb el poder per dur a terme accions. Encara més: aquest grup de treball no té pressupost, ni membres designats de manera permanent. Podria ser que la disculpa de Tsai hagi estat només una façana, feta sobretot per diferenciar Taiwan de la Xina.

Protesta indígena, el 5 de març de 2017. / Imatge: Brian Hioe.

A més, i pel que fa al caràcter sistemàtic del problema: mentre que en teoria els pobles legals haurien de gaudir de proteccions legals, els organismes per a la seva aplicació com ara el Consell per a la Implementació de la Llei Orgànica dels Pobles Indígenes només es reuneix tres cops l'any. Això planteja grans dubtes sobre el compromís del govern de Taiwan amb les lleis fonamentals dels pobles indígenes.

Els grups indígenes posen èmfasi en la importància de les seves terres tradicionals per al manteniment de les seves formes tradicionals de vida i cultura

Els grups indígenes han posat èmfasi en la importància de les seves terres tradicionals per al manteniment de les seves formes tradicionals de vida i cultura. La caça, per exemple, és part important de la cultura indígena, però la policia de vegades ha detingut caçadors indígenes per haver violat la llei quan, de fet, haurien de tenir el dret de caçar com a part del cos de proteccions legals de la cultura indígena. De fet, la caça de vegades és també necessària simplement per poder menjar a les terres tradicionals indígenes, atès que no es troben Seven Elevens o FamilyMarts* a les muntanyes. L’arrest d’aquest tipus més destacat en la història recent va ser, sens dubte, el cas de Tama Talum, un caçador indígena que va ser condemnat a presó per haver caçat per alimentar la seva mare anciana.

De vegades el govern ho presenta com un conflicte entre la protecció del medi ambient, o les lleis de conservació de les espècies en perill d'extinció, i els estils de vida indígenes. O també diu que la planificació a gran escala per part del govern és necessària per al desenvolupament econòmic de Taiwan, atès que les terres indígenes de vegades contenen recursos naturals clau. Però els indígenes apunten que la política del govern d’aturar els danys ambientals a les seves terres fracassa perquè, massa sovint, aquesta política és formulada des de lluny. Per contra, els grups indígenes posen de relleu que ells passen molt de temps cada any examinant les seves terres per tal d'observar-hi l'estat de la natura. I per tant, diuen, ells coneixen millor que ningú les terres on viuen, i els seus coneixements tradicionals de la terra els permeten de salvaguardar els recursos naturals i els animals perquè, òbviament, pel seu propi interès es volen assegurar que les condicions ambientals de les seves terres tradicionals siguin preservades.

I no obstant això, agències governamentals com el Servei Forestal, els parcs nacionals i altres institucions no han consultat pas amb les comunitats indígenes. I d’aquesta manera, no només es deixa de recórrer al coneixement detallat que les comunitats indígenes tenen sobre les seves terres, sinó que també es violen, de manera continuada, els drets sobirans dels pobles indígenes sobre les seves terres i els seus drets a l’autogovern tal com es recullen en la Llei Bàsica Indígena i altres disposicions legals.

En general, els pobles indígenes pateixen taxes desproporcionades de malalties, d’abandonament escolar, alcoholisme i suïcidi

En general, els pobles indígenes pateixen taxes desproporcionades de malalties, d’abandonament escolar, alcoholisme i suïcidi, si es compara amb els altres grups ètnics a Taiwan. Com a tal, el tema de les terres tradicionals és només una part d’una fotografia més gran sobre les injustícies a què els pobles indígenes han hagut de fer front a Taiwan durant els centenars d'anys de colonialisme que han experimentat.

Hi ha gent que diu que els grups indígenes ja haurien d’estar contents amb les disculpes del govern de Tsai, acceptar-les pel bé de la unitat ètnica a Taiwan, i abandonar les protestes sobre les terres. Però el fet que l'administració Tsai no hagi donat seguiment a moltes de les seves promeses i que no disposi d’un pla integral per corregir errors històrics fan que les seves disculpes siguin paraules buides. És veritat que les accions limitades que el govern de Tsai ha pres fins ara són millor que no pas res. Però si cal tenir en compte els processos reals pels quals l'administració Tsai s’ha guiat en relació amb el canvi de tractament governamental envers els pobles indígenes en els sis mesos transcorreguts des de la seva disculpa, podem veure que han canviat massa poques coses, i massa poc a poc. Respecte d’això, el problema de les terres tradicionals és tan sols la punta de l'iceberg.

* La Massacre 2.28 va ser una matança que el govern del Kuomintang va perpetrar contra manifestants taiwanesos el 28 de febrer de 1947. Es calcula que 10.000 persones van ser assassinades. L’actual govern taiwanès, independentista, és rival històric del Kuomintang, nacionalista xinès i partidari de la reunificació amb la Xina continental. (Nota del traductor)

* Seven Eleven i FamilyMarts són dues cadenes de supermercats molt esteses a Taiwan. (Nota del traductor)

(Aquest article va aparèixer en primer lloc a IC Magazine, publicació amb la qual Nationalia té un acord de col·laboració. Traducció al català de Nationalia.)