1. Inici
    2.  
  2. Notícies
  3. Recull setmanal, Política i institucions, Partits i sindicats, Moviments cívics, Drets humans, Conflictes violents

Notícia

Crisi política a Macedònia / Alliberen un líder independentista de Biafra / Hamàs accepta les fronteres de 1967

28 d’abril al 4 de maig

 
Protesta a favor de l'alliberament de Nnamdi Kanu, a Londres, el 2016.
Protesta a favor de l'alliberament de Nnamdi Kanu, a Londres, el 2016. Autor/a: Alisdare Hickson
RECULL SETMANAL. L’anunci per part de Hamàs que està disposat a acceptar, com a base de negociacions, la creació d’un Estat palestí que provisionalment només inclogui Cisjordània i Gaza suposa un punt i a part en l’enfocament públic que el grup islamista fa del conflicte israelianopalestí. No és però l’únic punt destacat de l’actualitat setmanal: també recollim la greu crisi política que s’esdevé a Macedònia, el repte que té Nigèria amb el moviment independentista e Biafra o les reclamacions dels calmucs a Rússia.

EL TEMA DESTACAT

Hamàs accepta les fronteres prèvies a 1967 com a base de l’Estat palestí. El líder de l’organització politicomilitar palestina, Khaled Meshal, ha presentat una nova Carta en què admet la constitució d’un Estat de Palestina format tan sols per Cisjordània i Gaza i que està disposat a “negociar-ho”. Això no implica “necessàriament” la renúncia a la resta del territori de la Palestina històrica ni tampoc el reconeixement de l’Estat d’Israel, ha matisat Meshal. Però és el primer cop que un document de Hamàs admet que es pugui constituir l’Estat palestí només sobre una part de la Palestina històrica. El govern israelià ha reaccionat dient que Hamàs intenta “enganyar el món”, que el grup continuarà amb les seves pràctiques “terroristes” i que continua sense acceptar “el dret d’Israel a existir”.

I TAMBÉ

S’accentua la divisió a Macedònia després de les eleccions. El polític de la minoria albanesa Talat Xhaferi ha ocupat aquesta setmana el seu despatx com a nou president del Parlament macedoni, després de ser escollit per al càrrec amb els vots favorables dels socialdemòcrates macedonis (SDSM) i d’una coalició de partits albanesos. Aquesta aliança entre l’SDSM i les forces albaneses prova de formar un nou govern que reemplaci l’actual de la dreta nacionalista macedònia (VMRO). En un país immers en una greu crisi econòmica, política i social, l’elecció de Xhaferi ha comportat una gran polèmica: el 27 d’abril, un grup d’ultranacionalistes macedonis van assaltar el Parlament i van agredir diputats socialdemòcrates. Fa setmanes que el VMRO diu que el pacte entre socialdemòcrates i albanesos conduirà a la fi de la unitat nacional de Macedònia. No ha ajudat a calmar els ànims que, el primer dia d’ocupar el seu despatx, Xhaferi hi hagi instal·lat un parell de banderes albaneses.

Surt de presó un líder independentista de Biafra. Adduint motius de salut, les autoritats nigerianes han alliberat sota fiança Nnamdi Kanu, cap de Poble Indígena de Biafra (IPOB), després de dos anys d’empresonament. Kanu va ser detingut l’octubre de 2015, acusat de conspiració i de pertinença a una organització il·legal. Els darrers anys, diversos grups polítics formats majoritàriament per igbos s’han manifestat demanant la independència de Biafra.

Curaçao es planteja tornar a estrènyer vincles amb els Països Baixos. La nova majoria sorgida de les eleccions anticipades del 28 d’abril a l’illa caribenya adoptarà una política tendent a “aprofundir la col·laboració” amb les autoritats de la Haia, diu Eugene Rhuggenaath, probable nou primer ministre de Curaçao. Entre 2012 i 2016, el govern de Curaçao havia dit que volia avançar cap a la independència de l’illa.

Un grup calmuc demana compensacions pels crims de l’època soviètica. El Congrés del Poble Oirat-Calmuc reclama que les autoritats de la Federació Russa atorguin compensacions a les “víctimes de la repressió política” durant l’estalinisme. El 1943, el poble calmuc va ser deportat per ordres del govern soviètic, que l’acusava de col·laboracionisme amb l’Alemanya nazi. El 1956 els calmucs van poder tornar a la seva terra (a la ribera nord de la mar Negra) i es va reinstaurar la República Socialista Soviètica Autònoma de Calmúquia (avui dia, República de Calmúquia, dins de la Federació Russa).

Acord entre el PNB i el PP sobre pressupostos. El Partit Nacionalista Basc, al govern d’Euskadi, ha acordat amb els conservadors espanyols un paquet d’inversions i el retorn de 1.400 milions d’euros que el govern espanyol devia a les autoritats basques. L’increment de l’autogovern basc ha quedat fora de l’acord. A canvi d’aquestes inversions, el PNB aprovarà al Parlament espanyol els pressupostos del govern de Mariano Rajoy. EH Bildu diu que, amb el pacte, el PNB permet que el PP pugui continuar aplicant “polítiques corruptes, antidemocràtiques i antisocials”.

Eleccions al Consell de Cornualla. Els còrnics han elegit aquest 4 de maig la composició del Consell de Cornualla per al període 2017-2021. Els resultats encara no estaven disponibles a l’hora del tancament d’aquest article. Mebyon Kernow, únic partit autonomista amb representació al Consell, ha promès de continuar treballant per aconseguit una Assemblea Nacional de Cornualla, similar a les de Gal·les o Escòcia.

ALTRES ARTICLES I ANÀLISIS D’INTERÈS