1. Inici
    2.  
  2. Notícies
  3. Política i institucions, Partits i sindicats, Moviments cívics, Llengua i cultura

Notícia

Punt i seguit als referèndums del Jura

El procés d’autodeterminació jurassià a Suïssa, iniciat el 1975, compleix un nou episodi amb la separació de Moutier de Berna · La decisió podria provocar un petit efecte dòmino a l’entorn, cosa que obligaria a modificar fronteres de nou

 
Partidaris del "sí" a Moutier.
Partidaris del "sí" a Moutier. Autor/a: Canton du Jura
Moutier és una localitat de poc més de 7.500 habitants situada a la frontera entre dos cantons suïssos: Berna i el Jura. El segon —francòfon— es va separar del primer —majoritàriament germanòfon— després d’un plebiscit celebrat l’any 1975. Moutier va quedar al costat bernès de la frontera, tot i que la llengua de la vila, com la del Jura, és el francès. I és que, més enllà de la qüestió lingüística, es detecta una correlació poderosa entre sentit del vot i pertinença religiosa: les regions majoritàriament catòliques van votar per separar-se de la protestant Berna i formar el nou cantó del Jura. Per contra, les àrees de majoria protestant, encara que fossin francòfones, van preferir quedar-se dins del cantó germanòfon. Moutier, amb una forta divisió confessional, va quedar igualment partida pel que fa a les preferències: van guanyar els partidaris de continuar dins de Berna, però per un marge molt estret. La tensió va ser tan alta que centenars de policies i d’independentistes jurassians van esbatussar-se pels carrers, en una escena poc habitual a la Suïssa contemporània.

Aquest 18 de juny de 2017 —42 anys després d’aquell episodi— s’ha escrit un nou capítol d’aquesta història: Moutier ha tornat a votar en referèndum sobre la seva pertinença, o no, al cantó de Berna. Igual que el 1975, el resultat ha estat ajustadíssim. Però ara, a diferència de llavors, els partidaris de la separació han guanyat (al voltant del 52% dels vots). La conseqüència és que caldrà modificar la frontera entre els cantons del Jura i Berna perquè Moutier se segregui del segon per ingressar al primer.


El resultat confirma el que els veïns de Moutier ja van votar el 2013. Després de la creació del cantó del Jura el 1979, els independentistes jurassians no van quedar gens convençuts del resultat del plebiscit. Creien que seria qüestió de temps que les regions francòfones protestants que havien optat per quedar-se dins de Berna (el Jura Bernès) se’n penedissin, i que eventualment tornessin a votar sobre la secessió del cantó de la capital suïssa. Efectivament, el moviment jurassià va aconseguir que, el 2012, s’acordés la celebració d’un nou referèndum al Jura Bernès. El plebiscit es va fixar per a novembre de 2013.

Contra el que el moviment jurassià havia previst, gairebé el 72% dels votants del Jura Bernès van tornar a votar a favor de mantenir-se dins de Berna, confirmant que la correlació entre bernesisme i protestantisme romania més forta que no pas la correlació entre jurassianisme i francofonia. Que la correlació hi sigui no significa necessàriament que hi hagi una causa-efecte immediata. Cal no oblidar altres factors que poden pesar en el sentit del vot, com ara la relativa major fortalesa econòmica del cantó de Berna, l’orientació geogràfica de part del Jura Bernès —més dirigida cap a Berna que no pas cap al cantó del Jura— o, contràriament, una certa sensació d’haver esdevingut perifèria dins del cantó bernès. Pot ser que el factor religiós sigui menys important al període 2013-2017 que no ho era el 1975, que la secularització hagi guanyat terreny a la societat i que els arguments confessionals hagin estat ara molt més absents del debat públic. O que ara, la identitat lingüística pesi més que no pas algunes dècades enrere. Però encara hi ha observadors que opinen que, a l’hora de la veritat, la clivella religiosa continua orientant el vot. Alguns gosen calcular que el 75% dels catòlics són projurassians i que el 75% dels protestants són probernesos.

Sigui com sigui, el plebiscit de 2013 va ser un fracàs rotund per als partidaris de la unificació jurassiana, però amb una taula de salvament: la vila de Moutier, que va votar (55%) a favor d’unir-se al Jura. Coincideix, de nou, que Moutier és l’única localitat del Jura Bernès amb àmplia majoria catòlica.

Dins del Jura el 2021... però la frontera potser tornarà a canviar

El canvi de cantó per a Moutier tindrà lloc l’1 de gener de 2021, després d’un procés legislatiu que encara exigirà un nou referèndum, en aquest cas entre els ciutadans del Jura. Serà el punt final de la qüestió? Potser no. El peculiar sistema suís d’autodeterminació interna podria fer que encara hi hagi més esmenes frontereres. En el procés del Jura, i ja des de la dècada de 1970, Suïssa i el cantó de Berna reconeixen a cada municipi per separat la potestat de decidir a quin cantó volen pertànyer. És a dir: s’admet que les fronteres entre cantons puguin variar a partir d’un plebiscit local. És el que ha passat ara amb Moutier, però podria ser que no s’acabés aquí.

Moutier és el municipi més poblat de tot el districte del Jura Bernès. Així és que algunes localitats properes pivoten el seu voltant, ja sigui en termes econòmics com educatius i administratius. I així, els pobles de Sorvilier (280 habitants) i Belprahon (308), veïns de Moutier, votaran en plebiscit aquest 17 de setembre sobre si se separen de Berna i acompanyen la seva germana gran cap al Jura. El govern del cantó del Jura assegura que amb les eleccions de Moutier, Sorvilier i Belprahon la qüestió jurassiana quedarà definitivament resolta. Potser no serà així: part del moviment considera que amb la victòria a Moutier simplement ha saltat un forrellat que, a la llarga, permetrà la unificació de tot el Jura Bernès amb el Jura cantonal.