Notícia
Suspès (de moment) el projecte hidroelèctric contra el qual lluitava Berta Cáceres a Hondures
Dos inversors europeus es retiren de l’empresa propietària · Defensen la seva actuació, però admeten problemes i irregularitats en la gestió de la crisi amb les comunitats del poble lenca · La filla de Cáceres ha patit un intent d’assassinat
La decisió de DESA —la companyia propietària del projecte— arriba pocs dies després que dos dels finançadors d’Agua Zarca (el banc neerlandès FMO i la societat finlandesa Finnfund) decidissin abandonar el projecte, segons han dit, atesa “la complexitat de la situació actual”, que aconsellava “centrar els nostres esforços en com contribuir a reduir la tensió internacional i local a l’àrea del projecte”. DESA i les empreses finançadores mantenen que el projecte oferirà beneficis importants a les comunitats lenques que viuen als marges del riu Gualcarque, com ara llocs de treball directes, accés a electricitat i serveis de salut i educació.
Però les dues companyies finançadores europees han admès que, després d’una “investigació independent” a la zona, es conclou que “no totes” les comunitats de la zona —encara que “moltes” sí— consideren que Agua Zarca els serà un projecte beneficiós. “Hi ha més d’una posició sobre la situació”, reconeixen FMO i Finnfund, i afegeixen: “Esperem que es permeti a les comunitats locals iniciar un diàleg entre elles per decidir sobre el futur de l’àrea, sobre les opcions de desenvolupament que tenen a l’abast, i sobre si un projecte hidroelèctric hauria de ser, o no, una d’aquestes opcions”.
El COPINH considera que la sortida dels dos inversors és “una victòria de les comunitats organitzades en defensa dels nostres drets”
El COPINH considera que la sortida dels dos inversors és “una victòria de les comunitats organitzades en defensa dels nostres drets”, alhora que interpreta la decisió de les dues empreses europees de manera crítica: “L’FMO i Finnfund no consideren les seves responsabilitats per la mort i violacions de drets humans que han resultat del projecte”, diu l’organització, que entén que els dos financers haurien de “demanar perdó a les comunitats afectades i al COPINH”. L’organització també rebutja el procés de presa de decisions que els dos inversors suggereixen en el seu comunitat: “Aquest procés contempla la impunitats dels assassinats i dels crims coneguts i la invisibilització de la responsabilitat de l’empresa DESA i de l’Estat d’Hondures”, un procés que “ja ha estat rebutjat pel poble lenca de Río Blanco”.La filla de Cáceres, en el punt de mira dels sicaris
Després de l’assassinat de Berta Cáceres, Bertha Zúñiga Cáceres va recollir el testimoni de la seva mare i va continuar denunciant les violacions de drets humans i drets dels pobles indígenes a Hondures i la repressió, per part de les forces estatals, contra les comunitats originàries.
Aquest 30 de juny, Zúñiga Cáceres —ara coordinadora general del COPINH— va ser objecte d’un intent d’assassinat juntament amb uns altres dos membres de l’organització lenca. La jove activista ha afirmat que l’atac “té a veure amb la conflictivitat” per l’oposició del COPINH al projecte hidroelèctric, ha suggerit que al darrere de l’atemptat hi ha “grups econòmics, transnacionals o empresa privada que es veuen afectats pel treball del COPINH”, i també hi ha involucrat l’agència de cooperació nord-americana USAID, “que està tenint un paper important en en conflicte”. USAID i DESA van signar un acord el 2015 per donar suport a productors agrícoles locals. Però el COPINH critica que l’agència nord-americana s’avingués a treballar amb aquesta empresa sabent que Agua Zarca estava al centre d’un conflicte violent a Hondures.
Dels quatre processats per l’assassinat de Cáceres, tres tenen vincles amb l'empresa propietària d'Agua Zarca o amb l’exèrcit hondureny
Mentre, continua el procés judicial resultant de la investigació sobre l’assassinat de Cáceres. De les vuit persones detingudes, n’hi ha quatre que estan sent processades, acusades d’haver organitzat i perpetrat la mort de l’activista —i amb antecedents de denúncies per amenaces. Es tracta de Douglas Geovanny Bustillo, exmilitar de l’exèrcit hondureny i excap de seguretat de DESA; Mariano Díaz, major de l’exèrcit; Sergio Rodríguez, exgerent ambiental de DESA, i Elvin Rápalo, suposadament el sicari que va assassinar Cáceres. Però el COPINH creu que el procés està farcit d’irregularitats i considera que entre els autors intel·lectuals de l’assassinat hi ha més gent. L’organització apunta a les cúpules polítiques, policíaques i militars d’Hondures.Per què el COPINH s’oposa a Agua Zarca, i què diuen els reports de l’FMO i de l’ONU
L’organització indígena lenca afirma que la concessió del projecte per part del govern hondureny és il·legal, perquè es va dur a terme violant el dret de consulta i consentiment previ recollit en el Conveni 169 de l’OIT i en la Declaració de l’ONU sobre els Drets dels Pobles Indígenes. La missió d’investigació independent a què es refereix l’FMO —formada per quatre experts internacionals— admet que, en la fase inicial del projecte, el govern d’Hondures no va dur a terme un procés de consulta lliure i informada amb una de les comunitats (La Tejera), cosa que equivaldria a violar el Conveni 169. També diu, però, que el procés de consulta amb la resta de comunitats lenques va ser legal, i que el 2013 diverses d’aquestes comunitats van donar el seu consentiment i suport a l’execució del projecte.
El report de 2016 sobre Hondures de la relatora especial de Nacions Unides per als Pobles Indígenes, Victoria Tauli-Corpuz, conclou que “cap de les comunitats indígenes locals, incloent-hi les que suposadament han estat a favor del projecte, no va tenir poder d’incidència en les decisions de l’Estat abans de l’aprovació del contracte a favor de DESA i el projecte Agua Zarca”.
Una protesta contra el finançament d'Agua Zarca per part de l'FMO. / Imatge: COPINHSegons el COPINH, el projecte afectarà negativament la biodiversitat al voltant del riu Gualcarque, del qual depèn la subsistència de diverses comunitats riberenques del poble lenca. La missió de l’FMO nega aquest extrem i diu que l’accés al riu per a usos comunitaris no s’ha vist afectat —excepte “temporalment” en alguns punts— incloent-hi usos agrícoles, d’higiene o de pesca.
Un altre argument del COPINH contra el projecte és que el riu Gualcarque té un significat espiritual per al poble lenca. El maig del 2016, l’organització i unes altres tres instàncies indígenes regionals van declarar “sagrat” el riu. Els investigadors de l’FMO diuen no haver trobat proves d’aquest caràcter, però admeten que “no hi ha informació suficient” per emetre un veredicte.
L’FMO admet que existeix un “ambient d’impunitat” a la zona. La relatora de l’ONU veu motius per “considerar revocar el contracte a favor de DESA”
I encara, el COPINH assegura que Agua Zarca no és sinó una expressió més de la política hondurenya actual que, segons l’organització indígena, no té en compte els drets dels pobles indígenes i afrodescendents —al voltant del 8% de la població hondurenya—, denigra el dret a la vida justificant i deixant sense investigació els assassinats d’activistes, i es fonamenta en la destrucció del medi ambient. Diu l’organització que aquesta tendència s’ha incrementat des del cop d'estat contra el president Manuel Zelaya l’any 2009.L’informe de l’FMO admet que existeix un “ambient d’impunitat” que pot ser “responsabilitat de les autoritats, per exagerar la seva reacció al principi del conflicte amb una força desproporcionada i sense investigar els delictes”. També apunta, però, que “les acusacions sobre l’origen de moltes manifestacions de violència estan dividides: alguns membres de la comunitat acusen DESA i d’altres el COPINH”.
El COPINH rebutja frontalment la insinuació que l’organització mateixa hagi instigat parcialment les violències a la zona, i recorda que són els membres del COPINH qui són assassinats en aquell context —Berta Cáceres, Nelson García i Lesbia Yaneth Urquía, només el 2016— o bé amenaçats greument. El darrer cas ha estat el de Zúñiga Cáceres. El report de l’ONU signat per Victoria Tauli-Corpuz aconsellava, el 2016, de “considerar seriosament revocar el contracte a favor de l’empresa DESA”, “tenint en compte els actes d’amenaça, fustigació i violència perpetrats durant anys contra membres de COPINH i de Río Blanco oposats al projecte Agua Zarca”. També reclamava a les autoritats hondurenyes “la desmilitarització de la regió de Río Blanco i de la zona del projecte mitjançant la retirada de les forces militars, policials i de seguretat privada ocupades per l’empresa”.