Notícia

Els pobles de Síria i Somàlia, els més vulnerables del món

Els dos països en conflicte encapçalen l’índex de 2017 de Minority Rights Group, que quantifica la situació de risc que travessen els pobles · Diversos països africans i Turquia, entre els principals ascensos d’enguany

Edifici destruït a Mogadishu, capital de Somàlia.
Edifici destruït a Mogadishu, capital de Somàlia. Autor/a: Stuart Price/AMISOM
Els pobles de Síria i els de Somàlia són, amb distància, els més amenaçats del món segons la nova edició de l’índex Peoples Under Threat, que publica anualment el Minority Rights Group (MRG). Una llista en què l’Iraq, el Sudan, l’Afganistan, el Sudan del Sud, la República Democràtica del Congo, el Iemen, el Pakistan i Birmània completen les deu primeres posicions pel que fa a la vulnerabilitat dels pobles de patir atacs col·lectius, massacres i genocidis.

Segons el director executiu de MRG, Mark Lattimer, entre els factors actuals més preocupants hi ha el fet que “cada cop més governs impedeixen l’accés d’observadors internacionals”. “L’aïllament internacional”, continua Lattimer, “és un factor de risc conegut pel que fa a genocidi i massacres. El fet que els governs cada cop més s’escapin a l’escrutini internacional és una preocupació greu”.

El treball de MRG té en compte factors com la fugida de refugiats i desplaçats, l’ascens d’elits faccionalitzades, l’existència de greuges grupals i la memòria de venjances, el grau d’estabilitat política o el compliment de les lleis. D’acord amb tot això, l’índex de 2017 situa com a més vulnerables —de nou— els pobles de Síria, amb més de 27 punts. Per comparació, el risc a Kosovo és de poc més de 10 punts i a Cuba no arriba als 8. En el cas del país del Llevant mediterrani, el report destaca que pràcticament tots els pobles es troben en perill —sunnites, xiïtes/alauites, iazidites, cristians, drusos, kurds i palestins— i recorda que el territori es troba dividit en zones de control cadascuna de les quals majoritàriament s’adscriu a algun d’aquests grups nacionals o religiosos.

Sobre aquesta qüestió, podeu aprofundir recuperant aquesta taula rodona que va organitzar el CIEMEN ara fa uns mesos.

A Somàlia —un país dividit i en conflicte intern des de mitjan dècada de 1980— el report de MRG apunta que les poblacions bantus del sud “continuen sent particularment vulnerables” i recorda que els conflictes interclànics es mantenen com un aspecte central de les violències. El país supera els 23 punts en l’índex.

Per sota, i en la franja dels 20 punts, se situen l’Iraq, el Sudan, l’Afganistan i el Sudan del Sud. El report llista pràcticament tots els pobles numèricament principals que viuen en aquests països en conflicte com a vulnerables. Els àrabs del Sudan en són l’excepció; en aquest país, les amenaces se centren en els pobles del Darfur i en els de les muntanyes de Nuba. En ambdós casos, són zones castigades pel govern central.

A Nationalia us vam oferir, l’any passat, un article per entendre les claus del conflicte del Sudan del Sud, així com un altre sobre una de les comunitats més vulnerables de l’Afganistan: els hazares. També us vam explicar la situació que travessa el poble assiri a l’Iraq.

Ascensos preocupants a Àfrica, Papua, Bangladesh i Turquia

Entre els ascensos més forts a la llista hi ha cinc països africans (Burundi, Eritrea, Angola, Camerun i Moçambic), Papua Nova Guinea, Bangladesh i Turquia. En el cas burundès, el report alerta del “retorn a la retòrica hutu-tutsi”, que a la dècada de 1990 va contribuir a provocar un genocidi en aquell país i a la veïna Rwanda. A Moçambic —el país que més posicions puja: 18— l’informe recull els “desplaçaments massius i les denúncies d’execucions extrajudicials i fosses comunes” en “l’escalada del conflicte entre el govern, liderat pel FRELIMO, i l’oposició de la RENAMO al voltant de l’autonomia i la marginació del nord”.

A Papua, el MRG recull “atacs intertribals” i explica l’ascens en l’índex pel fet que s’acosti la data del referèndum d’independència de l’illa de Bougainville.

Com us hem anat explicant a Nationalia, Bougainville votarà sobre la seva secessió de Papua l’any 2019. L’illa va patir un conflicte armat ara fa vint anys.

I a Turquia, el report lamenta el “control cada cop més autoritari del president [Recep Tayyip] Erdogan” en un context “particularment perillós” de conflicte al Kurdistan.

Aquest diari us en va oferir una anàlisi ara fa mes i mig.