Notícia

Presència militar russa a l'Àrtic / Xocs violents a Biafra / L'asturianisme vindica les milícies antifeixistes autocentrades de 1936

Del 9 al 15 de setembre

RECULL SETMANAL. Un informe d'un think tank britànic alerta als estats membres de l'OTAN de la influència cada cop més determinant de la Federació Russa a la zona àrtica. A Biafra, quan es compleixen cinquanta anys de l'esclafit independentista, tornen a donar-se enfrontaments entre la població igbo i les unitats militars nigerianes destacades a la regió. I per últim, l'asturianisme d'esquerres prepara un acte d'homenatge als milicians antifeixistes que perderen la batalla d'El Mazucu "abandonats" per espanyols i bascos.

EL TEMA DESTACAT

Rússia, a l'Àrtic, en competència amb l'OTAN. A mesura que el desgel es dóna, esperonat pel canvi climàtic, la Rússia de Vladimir Putin incrementa la seva presència al Pol Nord i a tota la seva àrea. Un grup de politòlegs britànics al voltant de la Societat Henry Jackson, grup de recerca i investigació lligat a la Universitat de Cambridge (Anglaterra) ha alertat, aquesta setmana, de la presència cada cop més permanent de bases militars i operatius de la Federació Russa a la zona àrtica.

El think tank, sovint alineat amb els posicionaments internacionals del Regne Unit i dels seus aliats a l'OTAN, recomana a aquests dos actors que "adoptin una estratègia àrtica" davant la constant presència russa a la regió.

Després de la caiguda de la Unió Soviètica, Moscou va abandonar durant pràcticament vint-i-i-cinc anys la seva presència a un territori on gairebé dues terceres parts estan sota la seva administració. El 2015 l'obertura d'una base militar a l'illa de Kotelny, davant el litoral de Sibèria Oriental, va representar una reactivació de la presència militar a la regió, acompanyada d'un reforçament de la seva flota de trencagels, així com de campanyes científiques i prospeccions energètiques a tot l'Àrtic.

Bo és, enmig del soroll de la disputa geoestartègica entre la Rússia de Putin i les potències de l'OTAN tradicionalment aliades als EUA, que es tingui present la composició nacionalitària d'aquesta zona, on viuen multitud de grups ètnics no eslaus, majoritàriament d'orígen mongol o túrquic, però no només. Així, a l'espai siberià destaquen buriats i iacuts o sakhàs —uns 400.000 cadascun d’ells— i pobles originaris com els kets i els evenkis. Alemanys, xinesos i petites comunitats jueves acaben de completar un mapa extraordinàriament divers i mai consultat respecte els seus drets col·lectius a un territori permanentment en disputa entre Moscou i Occident.

I TAMBÉ

Diversos morts a Biafra en enfrontaments entre independentistes i exèrcit nigerià. A 50 anys de l'esclafit de la guerra de Biafra, el 1967, que va resultar dos anys després en la derrota del projecte independentista, tornen a donar-se xocs a la regió de majoria igbo. Aquesta setmana els enfrontaments entre el Poble Indígena de Biafra (IPOB) i l'exèrcit nigerià s'han saldat amb tres morts i una trentena de ferits. Altres fonts parlen de 15 morts. Uns sèrie de vídeos fets públics per activistes igbos mostren soldats nigerians torturant i vexant cossos de membres de l'IPOB a Aba, Biafra.

L'asturianisme d'esquerres homenatja l''exèrcit asturià' de 1936. L'esplanada d'El Mazucu, al municipi asturià de Llanes, és el lloc triat per part de l'indepedentisme asturià d'esquerra, aliat amb fòrums de memòria històrica vinculats al sindicalisme, per homenatjar les milícies antifeixistes asturianes que el 1936, a la batalla realitzada allà, s'enfrontaren amb l'exèrcit franquista en un xoc desigual que els va conduir a la derrota. Les milícies obreres asturianes, amb mala relació amb el comandament de les forces republicanes espanyoles i sense ajut de les bridades de guadaris bascos (militants del Partit Nacionalista Basc i d'Acció Nacionalista Basca), un afer, aquest darrer, encara molt polèmic, són vindicades per una part de l'asturianisme com a un veritable exèrcit asturià. L'acte serà el 16 de setembre i hi participaran, entre d'altres, Mikel Paredes Manot, germà deTxiki, un dels darrers cinc afusellats pel franquisme, i el diputat d'ERC Joan Tardà.

ALTRES ARTICLES I ANÀLISIS D'INTERÈS