Notícia

“Si la UE és coherent amb la seva tradició constitucional, haurà d’admetre una Catalunya independent”

El professor Daniel Turp presenta a Barcelona un report de quatre experts internacionals sobre el referèndum · L’informe avala la votació amb matisos i lamenta el blocatge espanyol · Els analistes veuen dificultats en el reconeixement de la república

Daniel Turp, durant la presentació del report a Barcelona.
Daniel Turp, durant la presentació del report a Barcelona. Autor/a: David Forniès
El referèndum d’autodeterminació català de l’1 d’octubre “compleix amb tots els estàndards internacionals”, afirma el jurista Daniel Turp, un dels quatre autors del “Report del Grup Internacional d’Experts. El referèndum català d’independència: una avaluació del procés d’autodeterminació”, presentat aquest dijous 14 de setembre al Col·legi de Periodistes de Catalunya.

Turp, professor de Dret Constitucional i Dret Internacional a la Universitat de Mont-real, és el coordinador del report i president de l’Institut de Recerca sobre l’Autodeterminació dels Pobles i les Independències Nacionals (IRAI), creat l’any passat al Quebec sota el seu impuls. Al report han participat uns altres tres especialistes: Matt Qvortrup, Nina Caspersen i Yanina Welp, que hi escriuen sobre la legitimitat de la votació i sobre els escenaris de futur que es poden obrir.

Turp, exdiputat del sobiranista Partit Quebequès, ha assenyalat en la presentació de l’informe a Barcelona que “el dret a decidir es basa en el principi democràtic” i que es tracta d’un “veritable dret, que té la seva font en el dret a l’autodeterminació dels pobles”. Això, ha continuat, té importància, perquè “als tractats de la UE no es parla del dret a decidir, però sí que s’hi esmenten els pobles d’Europa. I a la Carta de la UE està previst el respecte al Dret Internacional, on existeix el dret a l’autodeterminació que, cal insistir-hi, és de tots, tots els pobles”.

Segons el professor, “la UE té una pràctica, una tradició constitucional, d’admetre estats que han organitzat referèndums, com els bàltics o Eslovènia, referèndums que pels estats dels quals sortien eren il·legals. Per tant, si fos coherent, la UE també admetria Catalunya”. El president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, ha dit aquesta setmana que la UE acceptaria la independència si el “sí” guanyés el referèndum —després el seu servei de premsa va matisar que es referia a un referèndum acordat— però que Catalunya hauria de seguir el procediment habitual per reingressar a la UE. “És tot un honor que Juncker hagi admès que el ‘sí’ seria respectat”, ha valorat Turp.

Preguntat sobre l’actitud dels Estats Units —la portaveu del departament d’Estat, Heather Nauert, aquesta setmana ha dit que el govern nord-americà “treballarà amb qualsevol govern o ens que resulti” del referèndum—, Turp ha valorat: “Ja tenim l’experiència de la reacció que van mostrar quan el Quebec va celebrar els seus referèndums. La posició oficial de Washington era el mantra següent: ‘Preferim un Canadà unit, però la decisió correspon a la gent’. Per cert, en aquest cas encara no els he sentit a dir ‘preferim una Espanya unida’”.

“És tot un honor que Juncker hagi admès que el ‘sí’ seria respectat. Però no cal esperar reaccions de la comunitat internacional abans del referèndum, sinó després”

“Des del dret comparat —ha continuat Turp— es pot afirmar que hi ha molts països que accepten el dret a decidir: el Canadà amb el Quebec, el Regne Unit amb Escòcia o Irlanda del Nord, Dinamarca amb Grenlàndia o les Fèroe... Fins i tot hi ha constitucions que el recullen, com les de Saint Kitts i Nevis i la d’Etiòpia. I encara caldria afegir-hi casos com Nova Caledònia, Polinèsia, Sudan del Sud... Al món, assistim a l’emergència d’una pràctica democràtica del dret a decidir”. Tot i així, el professor ha avisat que “no cal esperar reaccions de la comunitat internacional abans del referèndum, sinó després”.

Fa pocs mesos, a Nationalia, us vam oferir un recull de deu països que accepten el dret a la independència de tots, o part, dels seus territoris constituents. Entre aquests esmentàvem el Canadà i la sentència del seu Tribunal Suprem sobre l’obligació que tenia el govern canadenc de negociar de bona fe la separació del Quebec si la població quebequesa mai votava en referèndum en aquest sentit.

“El més important de la sentència —valora Turp— és que aquesta idea està basada en el principi democràtic. Si aquest principi democràtic existeix al Canadà, per què no pot existir a Espanya o al Kurdistan?”.

Qvortrup: la llei compleix els “requisits mínims”, malgrat alguns problemes

Matt Qvortrup, catedràtic de Ciència Política a la Universitat de Coventry i expert en la història dels referèndums d’independència, analitza el vot de l’1 d’octubre en perspectiva comparada. Continuant amb l’argument de Turp sobre el Canadà, Qvortrup escriu al report que “l’exemple canadenc suggereix que els tribunals d’altres països [diferents d’Espanya] han mostrat una flexibilitat i una apreciació de matisos que condueixen a acords mutus”.

El referèndum “compleix els requisits mínims perquè es dugui a terme un referèndum just” i és “congruent amb les millors pràctiques dels referèndums internacionals”

El professor de Coventry ha avaluat la llei del referèndum català. Critica que és millorable en aspectes com la forma d’elegir la Sindicatura Electoral i, sobretot, en la campanya electoral. “La pràctica emergent”, escriu, “és designar dues organitzacions paraigua [una del “sí” i una del “no”] que facin funcionar la campanya”, idealment finançades “amb fons públics”, com ha estat el cas a Escòcia i al Quebec. La llei catalana “no esmenta aquesta provisió”, lamenta l’expert.

Globalment, i “malgrat les qüestions” assenyalades en el paràgraf anterior, Qvortrup conclou que la normativa catalana “compleix els requisits mínims perquè es dugui a terme un referèndum just” i és “congruent amb les millors pràctiques dels referèndums internacionals”.

El “no reconeixement”, l’escenari més probable segons Caspersen

Nina Caspersen, professora de Ciència Política a la Universitat de York, especialista en conflictes intraestatals i estats no reconeguts, ha analitzat els arguments a favor o en contra del referèndum i les possibles respostes internacionals, i detalla alguns possibles escenaris posteriors a la votació.

Segons Caspersen, els referèndums unilaterals “gairebé sempre el guanya el bàndol independentista”, cosa que segons ella pot obrir dos escenaris. El primer seria que el govern català fes servir el “sí” com una “moneda de canvi” per negociar un “millor acord d’autonomia” dins d’Espanya. Aquest escenari podria “reflectir una manca de suport internacional al referèndum”. Però Caspersen admet que una victòria àmplia de l’opció independentista faria difícil aquesta sortida, a més que també dependria del govern espanyol, que “fins ara no ha estat gaire conciliador”.

“El no reconeixement continua sent el resultat més probable” després del referèndum, un escenari que “tindria costos” però que alhora no implicaria “un aïllament complet”

El segon escenari seria que el govern català complís la llei del referèndum i proclamés la independència. Aquí, segons la professora, s’entraria “en terreny desconegut: una secessió unilateral d’una democràcia consolidada”. Caspersen escriu que la reacció de la comunitat internacional, i del govern espanyol, podria ser la mateixa que ara, respectivament: dir que continua sent un afer intern espanyol i menystenir la declaració. La professora, però, no descarta que tot i així alguns estats poguessin reconèixer la nova república, ja fos per interessos geopolítics o perquè consideressin que el referèndum tenia prou legitimitat democràtica. “Per això”, continua, “els arguments i el comportament dels dos bàndols serà important”.

“Tot i això”, diu, “el no reconeixement continua sent el resultat més probable”. Aquest escenari “tindria costos, sens dubte”, però alhora no implicaria “un aïllament complet” perquè Catalunya “té vincles extensos, cosa que la converteix en un cas molt diferent de la majoria d’entitats no reconegudes”.

Solució democràtica” o “escalada del conflicte”

El report el completa l’apartat sobre l’evolució recent de la qüestió catalana, escrit per Yanina Welp, investigadora principal del Centre de Recerca sobre la Democràcia Directa de la Universitat de Zuric. Segons Welp, el procés sobiranista “té un suport fort de la majoria de catalans”, tot i que apunta que les xifres “canvien substancialment” quan es tracta de “decisions unilaterals”.

“El problema català no es resoldrà aquest octubre”, i podria derivar cap a una “solució democràtica (negociada)” o una “escalada del conflicte”

Davant del blocatge governamental espanyol a una solució basada en un referèndum, la investigadora vaticina que “el problema català no es resoldrà aquest octubre”, i que s’obrirà el terreny per a dos possibles escenaris. Un, que les circumstàncies canviïn i es pugui arribar a una “solució democràtica (negociada)”. Si no és així, Welp avisa que podem assistir a una “escalada del conflicte”.