Notícia

Parlar sobre la independència cada cop és més difícil per als hongkonguesos

Els rectors universitaris es veuen pressionats per emetre un comunicat antisecessionista · Crits a favor d'assassinar independentistes en un míting pro-Pequín

Eslògan independentista a la Universitat Xinesa de Hong Kong.
Eslògan independentista a la Universitat Xinesa de Hong Kong. Autor/a: Apple Daily
Els líders de 10 universitats de Hong Kong estan condemnant els “abusos” de la llibertat d’expressió als campus. En un comunicat conjunt publicat el 15 de setembre, els rectors també van expressar la seva oposició ferma a la idea que Hong Kong se separés de la Xina. Dos dies després, un polític hongkonguès pertanyent al camp pro-Pequín qualificava els partidaris de la independència “d’enemics” que haurien de ser assassinats.

Els dos fets no tan sols destaquen com de precari és l’estat de la lliure expressió a Hong Kong, sinó també les tensions existents sobre el futur de la ciutat. Els hongkonguesos gaudeixen de més llibertats que els seus col·legues a la resta de la Xina, cosa que ocorre sota el principi anomenat “Un país, dos sistemes”. Aquesta autonomia està consagrada en la normativa governamental de Hong Kong, coneguda com a Llei Bàsica, o Fonamental, que va entrar en vigor el 1997 quan el Regne Unit va lliurar l’antiga colònia a la Xina.

Segons la Llei Bàsica, la ciutat mantindrà la seva forma de vida durant 50 anys, és a dir fins al 2047. Després, el destí de Hong Kong és incert.

El que és cert, però, és que els anys recents, Pequín ha estat afirmant cada cop més, i amb més energia, la seva influència sobre Hong Kong. Els qui donen suport a més drets democràtics —com ara un sufragi universal genuí o la independència— s’han enfrontat a una repressió ferotge.

El comunicat conjunt dels administradors universitaris, que destaca per la seva brevetat, ha estat percebut com una resposta a l’aparició d’eslògans independentistes als campus des del dia 4 de setembre. El comunicat sencer diu això:

“Valorem la llibertat d’expressió, però condemnem els abusos recents. La llibertat d’expressió no és absoluta, i com totes les llibertats, va lligada a responsabilitats. Totes les universitats signants estan d’acord a no donar suport a la independència de Hong Kong, i creuen que [la independència] contravé la Llei Bàsica.

City University of Hong Kong
Hong Kong Baptist University
Hong Kong Shue Yan University
Lingnan University
The Chinese University of Hong Kong
The Education University of Hong Kong
The Hong Kong Polytechnic University
The Hong Kong University of Science and Technology
The Open University of Hong Kong
The University of Hong Kong”

El comunicat es feia ressò d’un comentari de 8 de setembre de Carrie Lam, primera ministra de la ciutat, que argumentava que els missatges independentistes van en contra del principi “Un país, dos sistemes” i de la Llei Bàsica.

Sindicats universitaris de 12 universitats i centres d’ensenyament superior van emetre aquesta resposta:

“Valorem la llibertat d’expressió, un dret humà bàsic. Les universitats poden dir que no donen suport a la independència de Hong Kong, però els estudiants i els professors haurien de tenir la llibertat d’expressió per parlar-ne. Els sindicats d’estudiants sotasignants emetem aquest comunicat de clarificació: el debat sobre la independència de Hong Kong està en consonància amb l’article 27 de la Llei Bàsica, que garanteix les llibertats d’expressió i de reunió, i els administradors universitaris haurien de deixar de confondre la gent.”

“Evidentment, el comunitat respon a una pressió política...”

El comunicat conjunt no especificava quins són els “abusos recents”, però es podia referir a incidents com el que va tenir lloc a la Universitat Xinesa de Hong Kong, on suposadament un estudiant va emprar el terme pejoratiu “Chee-na durant una discussió sobre la independència amb col·legues de la resta de la Xina, o també a missatges penjats a taulell d’anuncis de la Universitat d’Educació de Hong Kong que es burlaven d’un alt dirigent educatiu de Hong Kong sobre el suïcidi del seu fill gran.

Au Kar Lun, un experimentat treballador dels mitjans de comunicació, considera que les curoses paraules del comunicat apunta al fet d’haver estat el producte d’una pressió política de part de Pequín:

“Pressionats per un diari pro-Pequín i per la maquinària que vol mantenir l’estabilitat, els caps de les 10 universitats van emetre un comunicat conjunt breu dient que ells no donen suport a la independència de Hong Kong. El contingut del comunicat és ben buit, i és molt clar que no hi havia consens entre ells. No encara el context i no explica quin és el raonament que hi ha darrere. No té contingut, i només serveix per expressar lleialtat. Evidentment, el comunitat respon a una pressió política, atès que el missatge més clar del text és: ‘No donem suport a la independència de Hong Kong’”.

Un exemple concret d’aquesta pressió política es va fer conegut quan Leonard Cheng, cap de la Universitat Lingnan, va dir que els estudiants podien parlar sobre la independència de Hong Kong al campus. Com a resposta, un diari pro-Pequín el va criticar per ser massa permissiu amb els estudiants, i molts membres pro-Pequín del consell universitari van avisar que les llibertats de càtedra i d’expressió no es podien fer servir de forma abusiva per “donar cobertura a actes il·legals”.

A la plataforma ciutadana inmediahk,net, un antic alumne de la Universitat Xinesa, Chu Kong Wai, va expressar la seva decepció amb el comunitat dels administradors universitaris:

“Els partidaris del comunicat dels caps universitaris creuen que es tracta d’una decisió per “limitar pèrdues” i preservar les universitats d’una intervenció política encara més forta, amb l’excusa d’acabar amb “l’independentisme de Hong Kong”. Creuen que condemnant l’abús de la llibertat d’expressió i refermant la seva posició contra la independència i la seva lleialtat a la Llei Bàsica mantindran l’espai per a l’acadèmia. O són molt ingenus, o actuen com els estruços, que amaguen el cap sota la terra... El comunicat conjunt dels caps de les 10 universitats ens diu que els hongkonguesos ni tan sols tenim el dret de debatre sobre la miniconstitució... Avui, no podem parlar sobre la independència de Hong Kong, i demà no podrem parlar sobre un sufragi universal genuí i el dia després, ni tan sols podrem parlar sobre el principi pressupostari de “mantenir les despeses dins dels límits dels ingressos” [segons l’article 107 de la Llei Bàsica]”.

“Quin problema hi ha amb matar enemics en una guerra?”

L’oposició al debat sobre la independència va fer un gir envers l’hostilitat oberta el 17 de setembre en un míting que reclamava a la Universitat de Hong Kong de fer fora el professor Benny Tai per haver encapçalat les protestes massives prodemocràtiques que van apoderar-se del centre de Hong Kong durant tres mesos el 2014:

A la trobada, la figura pro-Pequín Tsang Shu Wo va afirmar, a l’escenari:

“Si reclama la independència de Hong Kong, és que no és xinès. És de fora, i ha de ser assassinat.”

El seu comentari va ser rebut amb càntics de “Cap compassió” per una multitud de milers de persones, incloent-hi el legislador i membre del consell de la Universitat Lingnan Julius Ho, qui després va comentar que “no n’hi ha per tant, si es maten porcs o gossos”. I encara va afegir:

“Si parlem sobre la independència de Hong Kong, significa la guerra. Quin problema hi ha, amb matar enemics en una guerra?”.

Malgrat que fer una crida pública a matar va contra la normativa penal, el secretari de Justícia Rimsky Yuen Kwok-keung ha restat importància a les afirmacions de Tsang i de Ho. Per contra, només un mes abans, tres activistes prodemocràcia —Alex Chow, Nathan Law i Joshua Wong— van ser condemnats a entre sis i vuit mesos de presó per haver defensat les protestes pacífiques de 2014.

“Hem decidit ja la direcció de Hong Kong després de 2047? No encara.”

Potser la qüestió més fonamental és, per començar, per què hi ha hongkonguesos que volen debatre sobre la independència respecte de la Xina. Hui Fung Ming, un activista estudiantil i graduat de la Universitat d’Educació, argumentava a inmediahk.net que el debat sobre l’estat independent de Hong Kong és necessari, atès que el futur de la ciutat més enllà de 2047 no és clar:

“La Llei Bàsica de Hong Kong promet que la forma de vida de Hong Kong romandrà sense canvis durant 50 anys. Cap a 2047, el futur de Hong Kong es posarà de nou en negociació. La independència de Hong Kong és una possibilitats i una opció en la negociació. Hem decidit ja la direcció de Hong Kong després de 2047? No encara. Un bon nombre d’arrendaments de terrenys expiraran després de 2047, i encara és possible que si Hong Kong segueix la Xina en l’adopció d’un sistema socialista col·lectiu, la terra pugui ser confiscada. Això no us amoïna gens?”

I Hui Fung Ming continuava, dient que la lògica de Pequín i dels seus partidaris està viciada:

“L’afirmació que la independència de Hong Kong va contra la llei és falsa. Segons aquesta lògica, ‘Un país, dos sistemes’ hauria de ser l’únic sistema polític que es pogués debatre. Segons la Llei Bàsica, Hong Kong ha adoptat ‘Un país, dos sistemes’, de manera que les altres alternatives haurien de ser il·legals. Però els mitjans de comunicació pro-Pequín continuen defensant que la Xina implementi ‘Un país, un sistema’ a Hong Kong, de manera que a ells sí que els permeten de proposar un sistema polític il·legal? Per què Pequín no els prohibeix de dir-ho? Si no podem deliberar sobre la independència de Hong Kong a les universitats, segons aquesta lògica, llavors els policies podran detenir qualsevol persona que parli sobre la independència de Hong Kong al carrer? Voleu un Hong Kong així?”

(Aquest article ha estat publicat per primer cop a Global Voices en anglès. Traducció al català de Nationalia.)