Notícia

Puigdemont avisa que el camí cap a la República Catalana serà “llarg”

El president català repta Madrid a dir si acceptarà el resultat de les eleccions catalanes i explica que el seu govern va optar per no implementar la independència sobre el terreny per evitar la violència de l’Estat espanyol

El president i els consellers, durant la compareixença a Brussel·les.
El president i els consellers, durant la compareixença a Brussel·les. Autor/a: Elisabet Nebreda
El president de Catalunya, Carles Puigdemont, ha admès des de Brussel·les que el camí per bastir la República Catalana proclamada el 27 d’octubre serà “llarg”. Ha reconegut que el govern català no ha impulsat mesures específiques per mirar de consolidar la República sobre el terreny per la resposta “d’enorme violència” i “altament agressiva” que, segons “dades de fonts contrastades”, anaven a implementar les autoritats espanyoles. I ha avançat que accepta l’envit de votar a les eleccions parlamentàries catalanes del 21 de desembre, convocades pel president espanyol Mariano Rajoy en virtut de l’aplicació de l’article 155.

Puigdemont ha explicat que el govern català “legítim” continua actiu i que es troba repartit entre Brussel·les i Catalunya. La part que es troba desplaçada a la capital belga ho ha fet per “fer evident el problema català al cor institucional d’Europa i el greu dèficit democràtic que hi ha avui a l’Estat espanyol”, així com per confirmar la determinació “del poble català i el seu compromís per l’autodeterminació i una solució acordada”. La part que es troba a Catalunya, incloent-hi el vicepresident Oriol Junqueras, continua “duent a terme l’activitat política com a membres legítims del govern de Catalunya” malgrat “les limitacions que ens imposa l’estratègia de confrontació” de l’Estat.

El president, que es troba a Brussel·les amb cinc consellers del govern, ha dit que el seu executiu va haver d’assumir, poques hores després de la proclamació de la República, que una sortida “dialogada i negociada” amb l’Estat espanyol seria “impossible”. Davant d’aquella situació, ha dit, el govern va preferir mantenir com a prioritat el manteniment dels “valors de pau, respecte, pluralitat i neutralitat de les administracions”. “Podríem haver forçat els funcionaris a iniciar una pugna per l’hegemonia, però vam optar per no fer-ho. Vam dir que no posaríem els funcionaris en situació de risc, i és el que hem fet”, ha continuat. I ha conclòs: “Si aquesta actitud té el preu d’alentir la construcció de la República, és raonable pagar-lo”, perquè “no es pot construir la República de tots des de la violència”.

Puigdemont també ha explicat que romandrà a Brussel·les mentre no estigui clar que el seu possible judici tingui “garanties” a Espanya. La Fiscalia es va querellar ahir contra Puigdemont, els membres del govern i la mesa del Parlament per delictes de rebel·lió, sedició i malversació.

La “reacció” de la comunitat internacional

En aquest sentit, Puigdemont s’ha adreçat “a la comunitat internacional i especialment a l’europea”, i li ha demanat de “reaccionar” i d’adonar-se que “el cas de Catalunya és la causa dels valors sobre els quals es fonamenta Europa: la democràcia, la llibertat, la lliure expressió, l’acollida i la no violència”. I ha avisat que “permetre que el govern espanyol toleri i empari la violència de l’extrema dreta, i que pugui posar a presó, durant 30 anys, persones” que estan perseguides no pas pels seus “crims” sinó per les seves “idees” significa “acabar amb la idea d’Europa. I aquest és un preu que pagarem tots, i massa car”.

Fins al dia d’avui, la proclamació de la República Catalana no ha rebut cap reconeixement internacional. Els presidents del Consell Europeu i del Parlament Europeu, Donald Tusk i Antonio Tajani, l’ha rebutjada.

Respectar” el resultat electoral

Puigdemont ha reptat el govern espanyol i “el bloc del 155”, tal com ha anomenat col·lectivament el PP, PSOE i Ciutadans, a dir si “respectaran el resultat de les urnes”. “Vull un compromís clar per part de l’Estat: respectarà un resultat favorable a les forces independentistes?”, ha dit. “Si no ho fa, voldrà dir que a Catalunya hi ha ciutadans de primera categoria i de segona”.

Aquesta demanda arriba un dia després que el vicepresident del Senat espanyol, Pedro Sanz, digués que es tornaria a aplicar el 155 si, de nou, un govern independentista català volgués fer efectiva la República Catalana.

Puigdemont ha dit, precisament, que l’independentisme “entomarà i donarà resposta” a les eleccions “si les han volgut fer com un plebiscit per legitimar el 155”.

Poc després de la compareixença de Puigdemont, el Centre d’Estudis d’Opinió de la Generalitat de Catalunya ha fet públiques les dades del tercer baròmetre d’opinió política de 2017. A la pregunta binària sobre si Catalunya hauria de ser independent o no, el 48,7% dels enquestats han dit que sí i el 43,6%, que no. És el registre més gran a favor de la independència de tota la sèrie històrica del CEO.

En el mateix estudi es conclou, però, que les forces independentistes (Junts pel Sí i CUP) tindran globalment dos punts menys de percentatge de vot a les eleccions del 21-D (46%) que no pas el que van obtenir el 2015 (48%). Mantindran la majoria absoluta, amb un interval d’entre 68 i 72 escons. El bloc favorable a aplicar el 155 (Ciutadans, PSC i PP) assolirà el 40% dels vots, que es traduiran en 52 a 56 escons. Mentre, Catalunya el Comú —partidària d’un referèndum acordat— sumaria el 10% de les paperetes i 12-14 escons.