Notícia

El govern català, a presó / Irlanda del Nord, més a prop de la suspensió de l’autonomia

Del 27 octubre al 2 de novembre

Protesta per l'alliberament dels presos polítics.
Protesta per l'alliberament dels presos polítics. Autor/a: Òmnium Cultural
RECULL SETMANAL. En tan sols sis dies, Catalunya ha passat de proclamar la seva independència (27 octubre) a veure com l’Estat espanyol empresonava dues terceres parts del seu govern (2 de novembre) mentre l’altra tercera part és a l’exili i l’autogovern es troba suspès. Un altre territori que —per motius ben diferents— s’encamina cap a la suspensió de la seva autonomia és Irlanda del Nord. Mentre, a Hondures un report fa llum sobre l’assassinat de l’activista indígena Berta Cáceres. I al Kurdistan del Sud, el president Massud Barzani ha abandonat la presidència.

EL TEMA DESTACAT

Mobilitzacions contra l’empresonament del govern català. Desenes de milers de persones als carrers i diversos talls de carreteres i vies de tren han estat les primeres mostres de rebuig de la ciutadania a l’empresonament preventiu i sense fiança de vuit membres del govern català, decretat aquest 2 de novembre per la jutge de l’Audiència Nacional Carmen Lamela. Les protestes continuaran almenys fins al 12 de novembre, quan hi ha convocada una manifestació a Barcelona contra l’empresonament. A les concentracions d’aquest 2 de novembre, però, manifestants i líders polítics i associatius independentistes han defensat la convocatòria d’una vaga general.

Els vuit membres del govern (el vicepresident Oriol Junqueras i els consellers Jordi Turull, Raül Romeva, Josep Rull, Meritxell Borràs, Dolors Bassa, Joaquim Forn i Carles Mundó) estan acusats de delictes de rebel·lió, sedició i malversació de fons, per la declaració d’independència del 27 d’octubre. Partits i organitzacions independentistes, unànimement, parlen de “repressió” de l’Estat espanyol.

El mateix terme, “repressió”, l’ha emprat el president català Carles Puigdemont, actualment exiliat a Brussel·les juntament amb quatre consellers (Clara Ponsatí, Antoni Comín, Lluís Puig i Meritxell Serret). Puigdemont ha exigit l’alliberament immediat dels detinguts i ha augurat que la “repressió serà llarga i ferotge”:

La ciutadania catalana està cridada a escollir un nou Parlament el 21 de desembre. Les enquestes apunten que els partits independentistes mantindran la majoria absoluta. Però algunes veus dins del PP i Ciutadans suggereixen la il·legalització de partits o programes que defensin la consolidació de la República Catalana.

I TAMBÉ

Irlanda del Nord, una mica més a prop de la suspensió de l’autonomia. El secretari d’Estat britànic per a Irlanda del Nord, James Brokenshire, ha confirmat que es prepara per fer “les passes necessàries” per fer aprovar a Westminster el pressupost nord-irlandès de 2018 abans que acabi novembre. El motiu: que el Partit Unionista Democràtic (DUP) i el Sinn Féin continuen sense posar-se d’acord per formar govern, vuit mesos després de les eleccions. Els republicans acusen el DUP de rebutjar “una agenda de drets” que inclou una llei per a la llengua irlandesa i el matrimoni homosexual. Mentre, els unionistes culpen el Sinn Féin d’haver inclòs aquests temes al debat quan, fa un any, els dos partits havien acordat un programa de govern que no els contemplava. Sense acord a Belfast, el govern britànic —amb el suport del DUP— podria decretar la suspensió de l’autogovern.

Un report apunta a la hidroelèctrica DESA per l’assassinat de Berta Cáceres. Segons l’informe presentat pel Grup Assessor Internacional de Persones Expertes (GAIPE), la mort de l’activista indígena “va respondre a un pla concebut per alts directius de DESA”, la companyia propietària del projecte hidroelèctric contra el qual lluitava l’organització de Cáceres. En un report anterior, Oxfam havia detallat les connexions irregulars de DESA amb l’aparell de l’Estat hondureny des de 2010. DESA ha negat tota participació en l’assassinat de l’activista. El GAIPE es va formar el novembre de 2016 a petició dels familiars de Cáceres i de diverses entitats hondurenyes, entre les quals el COPINH, al qual pertanyia la líder indígena. Està format per cinc juristes d’EUA, Colòmbia i Guatemala.

Barzani es retira de la presidència del Kurdistan del Sud. El dirigent kurd i del Partit Democràtic del Kurdistan (PDK) era, des de 2005, president del govern autònom. Des de 2015 governava sense mandat legal. En la seva carta de comiat, el líder kurd ha dit que mantindrà la seva condició de peixmerga. També té intenció de mantenir el seu seient a l’Alt Consell Polític de l’autonomia kurda. No és previst que el substitueixi ningú fins que no hi hagi noves eleccions presidencials.

ALTRES ARTICLES I ANÀLISIS D’INTERÈS