Notícia
L'irlandès perd un llençol a cada bugada, però el govern en vol triplicar els parlants
Les grans xifres: molts parlants d’irlandès però pocs d’habituals
L’evolució dels parlants d’irlandès des de la independència és, aparentment, una història d’èxit: al cens de 1926 se’n van registrar 543.000, mentre que el 2011 la xifra s’havia més que triplicat, fins a arribar a 1,77 milions. La llengua és d’aprenentatge obligatori a les escoles i la Irlanda independent la va convertir en oficial, a cavall d’un moviment social favorable a la seva revitalització. Acadèmics i activistes, però, van dubtar durant dècades: fins a quin punt la gent que sabia parlar irlandès l’usava habitualment? I d’aquests darrers, quants ho feien cada dia i fora del baluard del sistema educatiu?
Aquestes qüestions van començar a tenir una resposta més acurada des de la introducció el 2006, als formularis del cens, de preguntes més específiques sobre freqüència i àmbit d’ús de la llengua. Les dades de 2006 van ser significatives: tot i que 1,65 milions d’irlandesos van declarar que sabien parlar l’idioma, només 537.000 l’empraven cada dia. I, alerta: d’aquest grup, 453.000 l’usaven exclusivament dins de l’escola, de forma que la xifra de parlants diaris de la llengua fora del sistema educatiu quedava reduïda a 84.000 persones: tot just el 2% de la població de la República.
Què ha passat els darrers anys? Una davallada encara més gran
Els dos censos més recents no han portat notícies millors. Els parlants diaris d’irlandès fora del sistema escolar havien baixat, el 2011, a 77.000. I el 2016, la cosa encara va anar pitjor, amb una mica menys de 74.000. El conjunt de dades fetes públiques ara afegeixen que unes altres 111.000 persones parlen la llengua almenys un cop per setmana, cosa que deixa la xifra de parlants més o menys habituals en 185.000. Fa deu anys n’eren 181.000, així que mirat des d’aquest punt de vista, la situació ha millorat una mica.
L'irlandès té més de milió i mig de parlants a la República. Però els qui l'usen cada dia fora del sistema escolar són tot just 77.000
Mentre, el nombre total de parlants —de nou, aquells que afirmen saber parlar la llengua— ha patit el primer retrocés en moltes dècades, i de 2011 (1,77 milions) ha caigut molt lleugerament el 2016 (1,76 milions).La gran assignatura pendent és traslladar el coneixement de l’idioma a un ús social més o menys continuat. Entitats prollengua irlandesa com la històrica Conradh na Gaeilge miren d’atacar aquest problema des de l’escola mateix, mitjançant iniciatives com Gaeilge24: cada any s’implica desenes de milers d’alumnes en una experiència en què se’ls anima a parlar la llengua en tots els àmbits socials —per tant també fora de l’escola— durant un dia sencer. Hi ha altres campanyes destinades a joves i adults per a fomentar les converses en irlandès o el seu ús a internet i als telèfons intel·ligents.
Els baluards de les Gaeltacht tampoc no s’escapen de la davallada
Des de 1926, les zones d’Irlanda amb més proporció de parlants tenen un estatus especial que cerca d’assegurar la seva viabilitat econòmica i social —són regions eminentment rurals— i, d’aquesta forma, ajudar a mantenir-hi viu l’irlandès. Són les anomenades Gaeltacht, concentrades sobretot a la costa occidental del país. Hi viuen 96.000 persones. També aquí els censos detecten que l’irlandès es va erosionant. El 2016, sabien parlar-lo el 66% dels residents; només cinc anys abans, eren el 68%, amb una pèrdua absoluta de 2.500 locutors. El descens també es dóna entre la població jove.
Sempre, però, es poden trobar petits motius per a l’esperança: en quatre de les 26 zones de planificació lingüística en què estan organitzades les Gaeltacht s’ha incrementat la proporció de parlants diaris. I fora de les Gaeltacht, han arrelat alguns grups de centenars de parlants d’irlandès que mantenen l’ús diari de la llengua en indrets com en l'eix Maynooth-Leixlip, just a les portes de la capital del país, Dublín.
Els plans del govern: arribar a 250.000 parlants el 2030
Just després que es coneguessin les grans xifres del cens de 2016, les organitzacions a favor de la llengua van ser contundents en les crítiques contra el govern de la República. Consideren que l’Estat no es pren prou seriosament la promoció de la llengua i que, a la pràctica, accepta com un fait accompli que l’idioma d’ús de l’administració —amb les excepcions que calguin— és l’anglès. Conradh na Gaeilge deia aquest abril que els resultats del cens eren “decebedors, però no pas sorprenents”.
El pla governamental 2010-2030 s'ha fixat com a objectiu que 250.000 irlandesos siguin parlants diaris de la llengua. La transmissió familiar és un dels àmbits crucials
El Parlament de la República va aprovar el 2010 l’Estratègia de 20 Anys per a la Llengua Irlandesa 2010-2030, que situa “el desenvolupament d’una societat bilingüe” com un objectiu desitjable. Cal recordar que el 60% de la població de la República no sap parlar la llengua. Mitjançant mesures centrades en “l’increment del coneixement de l’irlandès”, “la creació d’oportunitats per a l’ús de l’irlandès” i “l’impuls d’actituds positives envers el seu ús”, les autoritats preveuen situar en 250.000 els parlants diaris de l’idioma fora del sistema educatiu. Un dels àmbits importants, segons el document, és la sensibilització entre les famílies de les Gaeltacht perquè transmetin la llengua als fills, tant si ambdós progenitors són irlandòfons com si només n'és un.Però la davallada reflectida al cens de 2016 ha estat un cop per a la credibilitat de l’Estratègia: “La raó principal per la qual la [seva] implementació està fracassant és la manca d’inversió per part del govern irlandès”, deia aquest abril el president de Conradh na Gaeilge, Niall Comer. “Des del principi, l’Estratègia ha estat llastada, perquè no s’hi han dedicat més recursos. De fet, les dues organitzacions públiques principals encarregades de la implementació de l’Estratègia han patit retallades significatives de pressupost”, afegia.
El juliol, el govern va anunciar que “se centraria més a donar serveis públics per als parlants d’irlandès en la seva llengua”, i va reorganitzar els comitès encarregats de la promoció de l’idioma per provar que la implementació de l’Estratègia fos més efectiva. L’executiu irlandès reconeix que la provisió de serveis en irlandès falla, i un comitè parlamentari ara estudia una proposició de llei per redreçar aquesta mancança.