Notícia

Crisi electoral a Hondures / “Pol per l’autodeterminació” a Sardenya

Del 24 al 30 de novembre

Presentació del pol sard.
Presentació del pol sard. Autor/a: Consiglio Regionale Sardegna
RECULL SETMANAL. Setmana tensa a Hondures per les sospites de frau a les eleccions presidencials d’aquesta república centreamericana, on la principal organització indígena crida a fer fora el president Juan Orlando Hernández. Mentre, a Sardenya vuit partits i moviments sobiranistes han presentat un “pol per l’autodeterminació” que aspira a guanyar les eleccions. I al sud-est asiàtic, Birmània i Bangladesh han signat un acord polèmic sobre el retorn dels refugiats rohingyes.


EL TEMA DESTACAT

Crisi a Hondures pel resultat de les eleccions presidencials. Els partidaris del candidat opositor Salvador Nasralla protesten des de dimecres 29 contra el que entenen que és un frau electoral orquestrat pel govern per mantenir Juan Orlando Hernández a la presidència. Nasralla, candidat de l’Aliança d’Oposició a la Dictadura (AOD), ha animat els seus seguidors a manifestar-se i ha avisat que no reconeixerà els resultats oficials, que donen la victòria provisionalment a Hernández per un marge de menys d’un punt.

Ja des d’abans de les eleccions, la candidatura de Nasralla acusava Hernández i el seu govern d’estar instaurant una dictadura —d’aquí el nom de la coalició— i de manipular el Tribunal Suprem Electoral en favor seu. Hernández, president des de 2014, és el candidat del conservador Partit Nacional d’Hondures.

L’AOD té el suport del Partit Llibertat i Refundació (LIBRE, el partit d’esquerres de Manuel Zelaya, president hondureny enderrocat per un cop d’estat involucionista el 2009) i del Partit Innovació i Unitat (PINU, socialdemòcrata). També li donen suport múltiples moviments socials i associacions, entre les quals el Consell Cívic d’Organitzacions Populars i Indígenes d’Hondures (COPINH), l’entitat de la qual eren membres les activistes assassinades Berta Cáceres i Lesbia Yaneth Urquía. El COPINH ha cridat les autoritats estatals “a respectar la voluntat del poble” i ha qualificat Hernández de “dictadorot”.

I TAMBÉ

Un “pol per l’autodeterminació” a Sardenya. Vuit partits i moviments sards han presentat una aliança, “destinada a durar en el temps”, que esdevingui alternativa als grans partits italians. En formen part Rossomori, IRS, Sardigna Natzione, Liberu i els partits i moviments que es van agrupar al voltant de l’escriptora Michela Murgia el 2014. No hi és, per contra, el Partit Sard d’Acció. L’aliança té com a gran objectiu immediat les eleccions sardes de 2019, a les quals aspira a obtenir la victòria. El 2014, el vot sobiranista va assolir el 18% dels sufragis, dividit però en múltiples llistes.

Un acord controvertit sobre els rohingyes. Birmània i Bangladesh han signat un pacte per al retorn voluntari dels almenys 600.000 rohingyes que viuen en camps de refugiats bengalís. Amnistia Internacional afirma que el retorn dels refugiats a Birmània “és impensable” mentre s’hi mantingui “un sistema d’apartheid” i de “neteja ètnica”. El papa Francesc, de visita a Birmània durant quatre dies, ha evitat d'usar el mot “rohingya” per tal d’evitar un conflicte diplomàtic amb les autoritats del país.

El Friül recupera un municipi perdut fa 165 anys. El Parlament italià ha aprovat la petició del municipi de Sappada d’abandonar la província de Belluno, al Vènet, i ingressar al Friül-Venècia Júlia. Sappada —on es parla una varietat de la llengua alemanya que també es troba en altres pobles friülans— va formar part del Friül fins a 1852, quan va ser agregat a la província de Belluno.

ALTRES ARTICLES I ANÀLISIS D’INTERÈS