Notícia

Inici de campanya a Catalunya / El nacionalisme cors, amb tot de cara per aconseguir majoria absoluta

De l’1 al 5 de desembre

La pugna entre republicanisme i unionisme marca les eleccions catalanes.
La pugna entre republicanisme i unionisme marca les eleccions catalanes. Autor/a: David Forniès
RECULL SETMANAL. La campanya de les eleccions al Parlament de Catalunya ha començat aquest 5 de desembre amb els partits independentistes proposant vies diverses per “construir” o “desplegar” la República Catalana proclamada el 27 d'octubre i les forces unionistes cercant la majoria per enterrar, diuen, el procés d’independència. A Còrsega també hi ha eleccions, i la coalició d’autonomistes i independentistes Pè a Corsica n’ha guanyat la primera volta amb el 45% dels vots. A Andalusia, milers de persones s’han manifestat per la sobirania.


EL TEMA DESTACAT

República, confederalisme o involució: comença la campanya electoral de Catalunya. L’independentisme aspira a mantenir la majoria absoluta al Parlament per fer valer els mandats republicans del 27 de setembre de 2015 i de l’1 d’octubre de 2017. Junts per Catalunya vol “restaurar” la presidència de Carles Puigdemont i “continuar la construcció de la República Catalana”. Parla de “diàleg” amb el govern espanyol per avançar en aquest camí i reclama alliberar els presos polítics. Esquerra Republicana inclou al seu programa una proposta de “negociació” amb l’Estat espanyol per fer efectiva la independència i un “diàleg de país en clau constituent”. La CUP proposa de començar a “desplegar” la República Catalana, fent complir el mandat del referèndum i de la proclamació de la independència.

En el bloc que va donar suport a l’aplicació de l’article 155, el Partit dels Socialistes proposa una “reforma constitucional federal” que reconegui “la identitat nacional catalana” i que inclogui la creació d’una “hisenda federal” on l’Estat i la Generalitat “comparteixin la gestió, recaptació, liquidació i inspecció de tots els impostos”. Ciutadans assegura que “posarà fi al procés separatista”, tancarà totes les oficines que, segons el partit nacionalista espanyol, estan al servei de l’independentisme i implementarà un sistema educatiu “trilingüe” que reduirà la presència del català a les aules. També el Partit Popular vol enterrar el procés d’independència.

Enmig dels dos blocs, Catalunya en Comú torna a defensar la conversió d’Espanya en un estat plurinacional i l’establiment d’una “relació de caràcter confederal” entre Catalunya i l’Estat espanyol. Proposa que, per fer-ho, primer es forgi “un gran acord de país” que permeti, després, “avançar cap a la creació” d’una república catalana. Els comuns no especifiquen terminis i rebutgen la via unilateral.

Les enquestes fetes posteriorment al referèndum donen al bloc independentista entre 66 i 72 escons i al bloc del 155, entre 52 i 62. Catalunya en Comú en tindria entre 7 i 14. La majoria absoluta se situa en 68.

I TAMBÉ

Junqueras, Forn i els ‘Jordis’ continuaran a presó. I continuant amb Catalunya, el Tribunal Suprem espanyol ha decidit que el vicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras i el conseller d’Interior Joaquim Forn romanguin empresonats preventivament. Per contra, els altres sis membres del govern empresonats des del 2 de novembre —Raül Romeva, Jordi Turull, Josep Rull, Dolors Bassa, Meritxell Borràs i Carles Mundó— han estat alliberats aquest 4 de desembre, amb fiança de 100.000 euros cadascú. El Suprem també ha decidit mantenir a presó els líders d’Òmnium Cultural i ANC Jordi Cuixart i Jordi Sànchez. Tots dos són privats de llibertat des del 16 d’octubre. El jutge del Suprem Pablo Llarena vincula Junqueras, Forn, Cuixart i Sànchez amb una suposada “explosió violenta” els dies anteriors al referèndum de l’1 d’octubre. Una violència que, de fet, no va tenir lloc. Violentes van ser l’actuació de la Policia Nacional i la Guàrdia civil el dia del referèndum —que deixar més de 1.000 ferits— i les agressions per part de grupuscles i individus ultrnacionalistes espanyols en diverses manifestacions entre setembre i novembre.

Victòria del nacionalisme cors a la primera volta. La coalició Pè a Corsica (formada pels autonomistes de Femu a Corsica i els independentistes de Corsica Libera) ha obtingut el 45,4% dels vots, i se situa en una posició molt bona per aconseguir la majoria absoluta a l’Assemblea corsa a la segona volta d’aquest 10 de desembre. En segon lloc ha quedat la llista conservadora regionalista de Jean-Martin Mondoloni (15%) i en tercera posició, la candidatura de la dreta de matriu francesa d’Els Republicans (12,8%). També passa a la segona volta la llista macronista de La República En Marxa (11,3%). Es queden per sota del 7% necessari per passar en solitari a la segona volta les altres tres candidatures: la independentista de Rinnovu (6,7%), la dels comunistes francesos (5,6%) i la del Front Nacional (3,3%). La setmana passada us vam oferir un article de context sobre aquesta votació.

Milers de persones per la sobirania d’Andalusia. Convocats per la Plataforma 4 de Desembre i per partits, sindicats i associacions, els manifestants han recorregut els carrers de Màlaga reclamant que “la nació andalusa” pugui decidir “en llibertat” el seu futur polític. Es commemorava el 40è aniversari d’una manifestació massiva en què els andalusos van reclamar un Estatut d’Autonomia, que van obtenir el 1981.

ALTRES ARTICLES I ANÀLISIS D’INTERÈS