Notícia
Majoria absoluta per al nacionalisme cors, que apel·la París a negociar un Estatut d’Autonomia
La coalició Pè a Corsica obté el 56% dels vots, el millor resultat d’un partit cors en tota la història
Els 22 escons restants se’ls reparteixen la dreta regionalista de Jean-Martin Mondoloni (18,3% dels vots, 10 diputats), la llista de Jean-Charles Orsucci amb el suport del partit de Macron (12,7%, 6 diputats) i la candidatura de la dreta republicana francesa de Valérie Bozzi (12,6%, 6 diputats).
La candidatura de Pè a Corsica està encapçalada per l’actual president del govern cors i líder de Femu a Corsica, Gilles Simeoni, que de ben segur serà reelegit per al càrrec. El seu número dos és el líder de Corsica Libera, l’independentista Jean-Guy Talamoni, fins ara president de l’Assemblea.
Simeoni, advocat de professió, va militar des de jove en diversos partits nacionalistes corsos. Va ser alcalde de Bastia entre 2014 i 2016. És fill de l’històric líder del nacionalisme cors Edmond Simeoni.
Per què és històric el resultat?
Perquè el nacionalisme cors mai no havia aconseguit la majoria absoluta a l’Assemblea corsa. Ni en vots, ni en escons. El seu millor resultat datava, precisament, de les eleccions de corses 2015, el primer cop que bona part del nacionalisme es va presentar en coalició. Llavors, ja encapçalada per Gilles Simeoni, la coalició Pè a Corsica va sumar el 35% dels vots i 24 dels 51 escons de l’Assemblea de l’illa. A més, és la tercera victòria consecutiva per Pè a Corsica, comptant-hi les legislatives franceses d’aquest juny.
Una comparació del 56% obtingut per Pè a Corsica amb resultats referencials d’altres nacions sense estat pot ajudar a visualitzar la dimensió del resultat. A Catalunya, a les plebiscitàries de 2015, les forces independentistes (Junts pel Sí i CUP) van sumar poc menys del 48% dels vots. A Escòcia, a les eleccions de 2011 que van obrir la porta del referèndum d’independència, l’SNP va aconseguir superar tot just el 45%. I al Quebec, a les legislatives de 1994 que van validar la convocatòria del seu segon referèndum, el Partit Quebequès va quedar-se una mica per sota del 45%.
La nova Col·lectivitat, amb més poder
L’elecció d’aquest cap desembre també és històrica per un altre motiu: per primer cop, una institució única, la nova Col·lectivitat de Còrsega, reunirà totes les competències —essencialment executives i administratives— que fins ara estaven repartides en tres ens: la Col·lectivitat Territorial, el departament de l’Alta Còrsega i el departament de Còrsega del Sud. Val a dir que no està prevista cap transferència de competències des de l’Estat central cap a la nova Col·lectivitat: no tindrà més autonomia que els tres ens, sinó que simplement en reunirà les competències.
És el primer cop que aquest model s’aplica a la França metropolitana, que des de 2011 és vigent a Mayotte i, des de 2015, a la Guaiana i la Martinica.
Què diu el programa de Pè a Corsica?
La coalició s’ha presentat a les eleccions amb els compromisos recollits al seu Acord Estratègic, presentat aquest setembre. Es tracta d’un document organitzat en deu punts, entre els quals destaca el cinquè: obtenir un Estatut d’Autonomia per a Còrsega en el termini de tres anys i desplegar-lo en deu anys. Aquest Estatut, diu el text de la coalició, ha de convertir l’Assemblea en una cambra legislativa —excepte en aquelles matèries que es reservi l’Estat central— i ha d’atorgar a les institucions de l’illa poders fiscals —la proposta inclou la transferència de l’IVA, de l’impost de la renda i del de societats, entre d’altres.
La nova institucionalitat, continua el document, ha d’obrir la porta a crear un estatut de resident —una mena de ciutadania corsa— i també s’ha de contemplar l’oficialització de la llengua corsa, al costat del francès. Els models sard o català han estat citats per Pè a Corsica, de vegades, com a possibles referents.
“Aquesta autonomia”, explicita el document, “es diferencia dels estatuts sense contingut ni substància” vigents actualment a la França metropolitana, i estarà vinculada “al principi d’autodeterminació, que no és altra cosa que el dret reconegut al poble cors de decidir lliurement i democràtica les seves tries essencials”.
I ara, què?
La proposta de Pè a Corsica avança que “els corsos que votin Pè a Corsica validaran” l’objectiu de l’autonomia legislativa i fiscal. El nou govern cors, per tant, entendrà que disposa del mandat democràtic, i provarà de convèncer l’executiu francès d’asseure’s a negociar. París, fins ara, no ha enviat precisament senyals que estigui disposat a atorgar l’autonomia legislativa a Còrsega, per a la qual cosa, sens dubte, caldria iniciar un procés de reforma de la Constitució. Sí que és cert, però, que sent encara candidat a la presidència, Emmanuel Macron va admetre la possibilitat d’assolir “un nou pacte girondí” —un terme oposat a “jacobí”, que evoca el centralisme uniformitzador— “dins d’una República indivisible, però que sempre ha estat plural”. Això sí, Macron va rebutjar, ja d’entrada, l’oficialitat del cors.
En teoria, la implementació d’una autonomia legislativa és una possibilitat dins de la Constitució francesa. Fins ara, només hi ha estat reconeguda a territoris no europeus —és el cas de Nova Caledònia—, però una esmena constitucional podria fer-la possible també a Còrsega.