Notícia

Protestes multitudinàries a la Cabília / Pervivència de l’esclavatge a Mauritània

Del 8 al 14 de desembre

Protesta cabilenca contra la marginació de la llengua amaziga.
Protesta cabilenca contra la marginació de la llengua amaziga. Autor/a: Siwel.info
RECULL SETMANAL. Setmana convulsa a la Cabília, on almenys desenes de milers de persones han protestat als carrers contra la marginació de la llengua amaziga. Hi ha hagut enfrontaments violents. També al nord d’Àfrica roman viva, i agra, la polèmica sobre la pervivència de la institució de l’esclavatge a Mauritània: el president del país ha acusat les organitzacions abolicionistes de voler instrumentalitzar políticament aquesta xacra. I a Bangladesh, Metges Sense Fronteres calcula —molt per sobre de les xifres oficials— que la violència desfermada aquest agost i setembre contra el poble rohingya va fer, pel cap baix, 6.700 morts.


EL TEMA DESTACAT

Manifestacions massives a la Cabília contra la marginació de l’amazic. El rebuig, per part del Parlament algerià, d’una esmena legal que cercava de reforçar l’ensenyament de l’amazic a les escoles, ha provocat una onada de protestes —els mitjans parlen de desenes de milers de persones als carrers— contra el govern. Les manifestacions tenen lloc des de fa dues setmanes, però han pres més força a partir del dia 11. En algunes, s’han sentit crits a favor de la independència de la Cabília.

L’executiu algerià replica que les crítiques es basen en “rumors falsos” i assegura que l’amazic ja té el lloc que li pertoca a les escoles algerianes des que, el 2016, va ser declarat llengua oficial. Al rerefons del rebuig a l’esmena hi ha també una lluita entre diferents partits polítics.

Malgrat aquesta dimensió partidista, el rebuig a l’esmena ha caigut malament a la Cabília, on està molt arrelat el sentiment de marginació econòmica, social, lingüística i cultural. Organitzacions estudiantils i sindicals, i també el Moviment per l’Autodeterminació de la Cabília (MAK), han convocat manifestacions a les principals ciutats cabilenques —Tuvirett, Vgayet i Tizi-Wezzu. A Tuvirett (Bouira) hi ha hagut enfrontaments entre els estudiants que es manifestaven a favor de l’amazic d’una banda i policies, estudiants progovernamentals i “pinxos” —segons paraules dels primers—, de l’altra. El mitjà independentista Siwel va més enllà i assegura que “el poder colonial” ha llençat “hordes de salvatges” als carrers de Tuvirett “a la cacera del cabilenc”.

I TAMBÉ

Polèmica a Mauritània per la pervivència de l’esclavatge i la marginació dels negres. Arran de l’escàndol suscitat pel reportatge de la CNN sobre la venda d’esclaus a Líbia, ha esclatat una nova crisi entre el president de Mauritània, Mohamed Abdelaziz, i el líder antiesclavista Biram Dah Abeid, de l’associació IRA. A Mauritània, diversos càlculs apunten que entre el 4% i el 15% de la població —sobretot negres— continua vivint en règim d’esclavitud. Abdelaziz —que pertany als bidans, el grup de població de pell clara que tradicionalment ha estat esclavista— reconeix que aquesta violació dels drets humans existeix però apunta que ja s’apliquen lleis per combatre-la i que hi ha certs grups d’activistes “que no manen al país” que ara, de manera oportunista, volen “despertar la qüestió de l’esclavatge”. Abeid, en una tribuna pública, li recorda que no tan sols l’Estat no fa prou per posar fi a aquesta xacra, sinó que manté la població negra mauritana —que l’activista situa per sobre del 50%— en una situació de clara marginació econòmica i política.

L’OIC rebutja el reconeixement nord-americà de Jerusalem com a capital d’Israel.En una cimera extraordinària, l’Organització de la Conferència Islàmica (OIC) ha insistit que Jerusalem Oriental és la capital de Palestina i ha demanat als EUA que revoquin el reconeixement de la ciutat com a capital israeliana. L’OIC agrupa 57 estats membres, la majoria dels quals de majoria musulmana. El reconeixement fet pel president dels EUA, Donald Trump, va desencadenar dies de protestes, que s’han saldat amb quatre morts.

Estimen que milers de rohingyas van ser assassinats a Birmània entre agost i setembre.La darrera onada de violència estatal contra aquest poble minoritzat de fe musulmana va deixar 6.700 rohingyes morts a mans de l’exèrcit, la policia i les milícies locals, segons un càlcul de Metges Sense Fronteres basat en enquestes als camps de refugiats de Bangladesh. La xifra de morts inclou 730 infants menors de 5 anys. L’organització diu que és una estimació “conservadora” i que la xifra real podria ser més elevada. 655.000 rohingyes han arribat als camps de refugiats de Bangladesh des d’agost.

ALTRES ARTICLES I ANÀLISIS D’INTERÈS