Notícia
Un documental mostra les violacions dels drets humans al Sàhara Occidental tot i les amenaces de censura
La première mundial del film, 3 Stolen Cameras, va tenir lloc al Festival de Film Documental DOK Leipzig, a Alemanya, el novembre passat, tot i les amenaces de censura i els reptes de finançament.
El curtmetratge, de 17 minuts, està fet per —i versa sobre— el grup mediàtic sahrauí Equipe Media, amb producció d’aquest mateix grup i del col·lectiu de producció cinematogràfica amb seu a Suècia RåFilm. Inclou imatges filmades per Equipe Media al Sàhara Occidental des de 2009, editades i post-produïdes a Suècia.
La pel·lícula ofereix a l’audiència una mirada propera al Sàhara Occidental sota l’ocupació marroquina a través de la lent d'Equipe Media, a mesura que els seus càmeres enregistren protestes i recullen testimonis sobre violacions de drets humans, sovint mentre s’amaguen o fugen de la policia.
El conflicte del Sàhara Occidental data de 1975, quan l’antiga potència colonial espanyola es va retirar del territori, escassament poblat, i forces dels veïns Marroc i Mauritània van passar a prendre’n el control. Tot i que Mauritània es va acabar retirant del Sàhara Occidental, les forces marroquines fins al moment encara controlen el que, de vegades, es coneix com l’última colònia d’Àfrica. Durant 16 anys, el Front Polisario va lliurar una guerra de guerrilles per la independència contra el Marroc, abans que entrés en vigor un alto el foc mediat per l’ONU el 1991. Les Nacions Unides reconeixen el Front Polisario com a representant legítim del poble sahrauí, que viu principalment al Sàhara Occidental i a Mauritània.
La idea del film
3 Stolen Cameras van arribar al festival de cinema de Leipzig després de diversos anys de dur treball per diversos països, idiomes i obstacles legals.
Fa uns anys, RåFilm i Equipe Media van entrar en contacte mitjançant una xarxa de solidaritat local del Sàhara Occidental. Poc després del llançament del documental palestí 5 Broken Cameras, que va ser nominada a un Oscar el 2013, va sorgir la idea de 3 Stolen Cameras.
Mentre que la història de 5 Broken Cameras s’estructura entorn de la destrucció de les càmeres d’un agricultor i activista palestí mentre malda per documentar un moviment de protesta al seu poble contra la confiscació de terres agrícoles per part d’Israel, la pel·lícula sahrauí està estructurada al voltant de tres càmeres confiscades als activistes d’Equipe Media per part de les autoritats marroquines mentre filmaven protestes al Sàhara Occidental. Ambdues pel·lícules narren la lluita per documentar i posar llum a les violacions comeses sota l’ocupació.
Problemes de finançament
Sent 3 Stolen Cameras la producció d’un grup mediàtic activista que desafia la narrativa del govern marroquí pel que fa al Sàhara Occidental, l’equip darrere del film s’ha vist atrapat de vegades en una trampa propagandística, en què el periodisme alternatiu d'Equipe Media i altres contranarratives són desacreditades, presentades com si fossin interessos creats. Tot i que el refús d’una contranarrativa clau tan sols reforça el bloqueig informatiu marroquí unilateral, imposat en nom de la neutralitat, els productors de la pel·lícula es van enfrontar a problemes de finançament.
Anna-Klara Åhrén, la codirectora sueca de 3 Stolen Cameras, ens descriu l’experiència de RåFilm quan demanava patrocinadors per al film:
“De vegades, era com si els finançadors demanessin que RåFilm s’encarregués de tot, com si esperessin que d’aquesta manera nosaltres faríem una cosa més artística i menys política. Per mi, seria estranyíssim fer-ho, atès el material tan potent que teníem.”
I afegeix:
“Vam participar amb Equipe Media en un panell juntament amb alguns periodistes de la Primavera Àrab i és sorprenent que, alhora, tots són activistes realment. Però aquí a Suècia, això és com si no pogués ser: si treballes amb els mitjans de comunicació, ser activista està mal vist. Això és realment absurd si tenim en compte que se suposa que nosaltres vivim en democràcia!”
Censurat al Festival Internacional de Cinema de Beirut
A l’octubre de 2017, el Festival Internacional de Cinema de Beirut (BIFF) va anunciar que acollirien l’estrena mundial de 3 Stolen Cameras. Era una gran victòria per als cineastes, ja que 3 Stolen Cameras està pensat per a un públic àrab, amb narracions locutades en àrab estàndard.
Aviat, però, el personal del festival va començar a expressar la seva preocupació perquè la pel·lícula pogués ser censurada. Segons els productors de la pel·lícula, el personal de BIFF fins i tot va dissuadir els representants d’Equipe Media de participar en el festival, per temor que això pogués cridar una atenció no desitjada per part de les autoritats.
Finalment, dos dies abans de la projecció, el festival va anunciar que 3 Stolen Cameras no havia rebut l’aprovació del censor libanès i, per tant, seria cancel·lada. Els realitzadors no van rebre la notícia de part del personal del festival, sinó que se’n van assabentar per aquest comunicat al web del BIFF:
“Lamentem anunciar que 3 Stolen Cameras, de la selecció Rejection Front-Public Square ha estat censurada, i que per tant no s’exhibirà.”
El festival no va donar més detalls sobre la causa de la decisió de censurar el film, o sobre qui hi havia al darrere.
Els productors de la pel·lícula afirmen que el govern marroquí va pressionar les autoritats libaneses per censurar la pel·lícula. Alguns mitjans del Marroc van informar que l’ambaixador marroquí al Líban va pressionar sis departaments diferents del govern libanès per prohibir la projecció. Tots sis van acatar i van exigir que el festival cancel·lés l’estrena.
El web marroquí le360.com va afirmar que la pel·lícula “soscavava” la reclamació de Marroc sobre el Sàhara Occidental i va insinuar que la pel·lícula, en realitat, estava realitzada i enregistrada a Algèria (país que dóna suport al Front Polisario). L’article no feia esment ni d’Equipe Media ni de RåFilm.
Comentant sobre la cobertura de la pel·lícula als mitjans de comunicació marroquins i la seva censura al Líban, Anna-Klara Åhrén diu:
“Tal com ho veig jo, la censura té una connotació molt negativa, de manera que si jo m’hagués d’imaginar a mi mateixa en el paper del censor, suposo que allò que jo fes, no voldria que se sabés. Curiosament, per al Marroc que no era així en absolut: més aviat era com si n’estiguessin fanfarronejant i detallant com ho havien fet.”
En la nostra conversa, Anna-Klara Åhrén deia que la resposta del govern marroquí a 3 Stolen Cameras s’hauria de considerar com una prova de qualitat del seu projecte.
La censura del film al Líban no va fer sinó augmentar la intriga del públic al voltant de la pel·lícula. Poc després de l’incident del BIFF, 20 festivals internacionals de cinema van signar una petició de protesta contra la censura de 3 Stolen Cameras.
Poc després, el Festival de Film Documental DOK Leipzig es va convertir en l’amfitrió oficial de l’estrena mundial de 3 Stolen Cameras. Tot i que no va donar a la pel·lícula l’audiència àrab per a la qual s’havia fet, el DOK Leipzig va ser una alternativa de prestigi. 3 Stolen Cameras va tenir una bona acollida per part de l’audiència i va ser nominada al premi de millor curtmetratge. En el moment oportú, després que els festivals hagin tingut l’oportunitat de l’exclusivitat de l’estrena, la pel·lícula es publicarà per a la transmissió en línia i, finalment, estarà a disposició del públic local del Sàhara Occidental.
(Aquest article es va publicar per primer cop en anglès a GlobalVoices. Traducció al català de Nationalia.)