Notícia
Còrsega-França: s’inicien converses sobre l’autonomia sense tancar portes però amb decepció corsa
El primer ministre francès rep els dos principals líders polítics corsos a París i els remet al discurs que Macron farà d’aquí a 15 dies · El govern cors reclama un poder legislatiu propi i la cooficialitat de la llengua
Simeoni i Talamoni acudien a París amb un missatge clar: hi ha un mandat popular a favor de l’autonomia (56% dels vots aquest desembre passat a favor de la coalició Pè a Corsica) i l’Estat francès li ha de donar sortida. Quatre peticions de la banda corsa: poder legislatiu propi, estatut de resident, cooficialitat de la llengua corsa i acostament dels presos polítics. Des del govern francès, fins ara, senyals negatius: Jacqueline Gourault, ministra adjunta del ministeri de l’Interior —un càrrec de nova creació i que ha assumit el dossier cors fins ara—, afirma que no és pas el moment de parlar d’un poder legislatiu i insisteix que “la llengua de la República és el francès”.
Més imprecís, segons el que va explicar Simeoni a la sortida de la reunió d’ahir, va ser Philippe. En una entrevista amb Corse Net Infos, el líder cors diu en diverses ocasions que el primer ministre “ni ha tancat portes definitivament ni tampoc no s’ha compromès” amb les demandes i propostes presentades pel costat cors. I, en tot cas, Philippe els va remetre al discurs que pronunciarà el president de la república, Emmanuel Macron, el 6 de febrer a Ajaccio. “No hem obtingut gran cosa, per no dir que no hem obtingut res”, reflexionava Simeoni, però com a mínim Philippe “ha dit que està disposat a iniciar un diàleg i a definir un mètode”.
Tot i així, després de la reunió d’avui amb el president del Senat, Gérard Larcher, Talamoni ha fet més evident la decepció amb les reunions. Considera que les autoritats franceses “no prenen en compte la dimensió política” de les reivindicacions, i crida a una “gran manifestació popular” els dies vinents:
Après nos entretiens ac le Premier ministre & le Président du Sénat notre conviction est faite: l’Etat refuse de reconnaître et de prendre en compte la dimension politique de la question corse.
— Jean-Guy Talamoni (@JeanGuyTalamoni) 23 de gener de 2018
Ns appelons donc dans les prochains jours à une grande manifestation populaire. pic.twitter.com/KzpLLilVdq
Simeoni ha publicat un piulet amb el mateix contingut.
Projectar una imatge moderada
Els líders corsos, en qualsevol cas, no volen aparèixer ara davant l’opinió pública com els qui proposen demandes massa exigents o adopten posicions maximalistes. Remarquen que tota la seva idea es basa en procediments i exemples que, de fet, ja es troben a la mateixa Constitució francesa. El mateix Talamoni ha demanat a la doctora en Dret Públic Wanda Mastor un report sobre un possible encaix constitucional de Còrsega que li permetés d’accedir a l’autonomia. La inscripció de Còrsega a la Constitució —mitjançant un nou article que en reconegués l’especificitat— podria ser el desllorigador que obrís la porta a, almenys, alguns canvis dels que proposa Pè a Corsica.
Aquesta inscripció, pensen els polítics corsos, es podria fer aprofitant les esmenes que Macron vol introduir aquest 2018 a la Carta Magna francesa.
Simeoni, en tot cas, insisteix a marcar perfil moderat, i remarcava aquesta setmana al canal de televisió de l’Assemblea Nacional, fent referència al cas de Catalunya: “[Allà] s’ha arribat a situacions de factura. Nosaltres no estem en aquesta lògica política. Al contrari, cerquem de reforçar la cohesió de la societat corsa”. Mastor també marca moltes distàncies amb Catalunya i en canvi traça paral·lelismes amb Portugal, “el país que constitucionalment s’assembla més a França. No ha donat autonomia a cap de les seves regions, excepte a les seves dues illes: Madeira i les Açores”.
Demanda 1: l’assemblea legislativa
És, segurament, la proposta estrella del programa de Pè a Corsica: que l’Assemblea de Còrsega pugui aprovar lleis pròpies. Ara, només té poders executius. El report de Wanda Mastor argumenta que ja existeix a França un exemple d’autonomia legislativa: Nova Caledònia, que aprova lleis pròpies —les anomenades “lleis de país”— sobre un determinat nombre de competències que li han estat transferides. Llengua, propietat de la terra i fiscalitat són els tres àmbits en què, segons Mastor, seria convenient fer la transferència de competències. Mastor proposa usar l’article 74 de la Constitució amb aquest objectiu; anteriorment un grup de juristes, entre els quals la mateixa Mastor, havia suggerit que també es podia emprar el 73.
Tant el 73 com el 74 estan reservats, actualment, per als departaments i regions d’ultramar. Per això Simeoni i Talamoni insisteixen en la necessitat que la Constitució reculli l’especificitat corsa en algun lloc per tal d’obrir aquesta possibilitat.
Demanda 2: la cooficialitat del cors
Macron s’ha pronunciat públicament i en diverses ocasions en contra d’acceptar que el cors pugui ser llengua cooficial. Es basa en allò que diu l’article 2 de la Constitució: “La llengua de la República és el francès”. De nou, del costat cors, s’argumenta que inscriure la llengua corsa a la Constitució permetria superar aquest problema.
Del costat francès es replica que la cooficialitat no és necessària atès que actualment ja existeix una política de bilingüisme a l’illa —l’administració corsa empra l’idioma en les seves comunicacions— que ha permès, a l’escola, que el 98% dels alumnes estudiïn el cors i que el 35% dels de primària i el 10% de secundària rebin una educació bilingüe paritària en cors i francès.
Demanda 3: l’estatut de resident
“L’accés a la propietat és difícil per als corsos. Ni tan sols poden pagar-se una sepultura”, diu Mastor per justificar que la qüestió de la propietat de la terra ha de ser una de les competències transferides a Còrsega. El nacionalisme cors ho té clar: massa corsos no tenen prou diners com per permetre’s de pagar els preus de les propietats immobiliàries que sí que es poden permetre les rendes més altes de la França continental. I per acabar amb aquesta situació que perceben injusta per als corsos, proposen la creació d’un estatut de resident, una mena de ciutadania corsa que impedeixi als no corsos d’adquirir propietats a l’illa si no hi han nascut o si no hi han residit durant un determinat nombre d’anys —entre 10 i 12, s’ha proposat de vegades.
És un punt molt difícil d’acceptar per part de qualsevol partit estatal: consideren que trencaria la igualtat dels ciutadans francesos i que, per tant, seria clarament anticonstitucional.
Demanda 4: l’acostament dels presos
Que els presos del conflicte cors puguin complir condemnes a l’illa és la darrera de les grans demandes del nacionalisme cors i, fins ara, la que amb més bons ulls es veu des del govern francès. L’executiu de Philippe, de fet, acaba d’acceptar d’acostar presos d’ETA a prop d’Iparralde, i en principi no hi hauria impediment per fer el mateix amb els corsos. La qüestió d’una amnistia ja seria una altra història.