Notícia

Vía Galega, la plataforma del sobiranisme social gallec / Més limitacions a Hong Kong per defensar el dret a l’autodeterminació

Del 26 de gener a l’1 de febrer

Reunió fundacional de Vía Galega a la CIG.
Reunió fundacional de Vía Galega a la CIG. Autor/a: CIG
RECULL SETMANAL. Organitzar la societat gallega al voltant del dret a l’autodeterminació és l’objectiu de la nova plataforma Vía Galega, que es presenta formalment el 3 de març, impulsada per set fundacions gallegues i un bon grapat d’entitats i sindicats. El dret a l’autodeterminació, per cert, és al centre de la darrera polèmica electoral a Hong Kong, on s’acaba d’impedir a una candidata de concórrer a les eleccions pel fet que el seu partit vol que la ciutadania hongkonguesa decideixi quina relació vol tenir amb la Xina. Mentre, els presos polítics catalans Junqueras, Cuixart i Sànchez duran el seu cas davant de les Nacions Unides.


EL TEMA DESTACAT

Neix Vía Galega. La nova plataforma sobiranista es presentarà en societat el 3 de març, després que aquests mesos de desembre i gener la quarantena d’entitats que la impulsen n’hagin acordat el llançament en diverses reunions. La Confederació Sindical Gallega (CIG), una de les impulsores de la iniciativa, explica que l’objectiu de Vía Galega és “organitzar la societat gallega” al voltant del principi del dret a l’autodeterminació de la nació gallega, amb un marcat accent social davant la situació “d’emergència”, diuen els impulsors, que pateix el país per l’atur, l’emigració i el desmantellament de serveis socials.

A l’origen de la iniciativa hi ha set fundacions de l’àmbit del nacionalisme gallec: Artábria, Alexandre Bóveda, Galiza Sempre, Manuel María, Moncho Reboiras, Terra e Tempo i Vía Galega.

Durant 2018, la plataforma durà a terme presentacions arreu del territori gallec i elaborarà una “carta de drets del poble gallec”, que vol tenir enllestida aquest novembre.

I TAMBÉ

Agnes Chow no es podrà presentar com a candidata a les eleccions de Hong Kong. L’excolònia britànica ha prohibit a l’activista que pugui concórrer a la votació d’aquest 11 de març on s’escull un escó del Consell Legislatiu. Chow és membre del partit d’esquerres Demosisto. El fet que aquest partit defensi el dret a l’autodeterminació de Hong Kong és el motiu que ha trobat la Comissió Electoral hongkonguesa per prohibir la candidatura de Chow. La cap de govern de Hong Kong, Carrie Lam (unionista proestablishment xinès), ha justificat la decisió perquè “qualsevol proposta d’‘independència de Hong Kong’, ‘autodeterminació’, independència com a elecció o autoautonomia no són conformes als requisits de la Llei Bàsica, i es desvien del principi important d’‘un país, dos sistemes’”. Irònicament, l’escó que s’escull és el que el 2016 havia guanyat Nathan Law, president de Demotisto. Un tribunal hongkonguès va sentenciar l’any passat que Law perdés l’escó per haver jurat el càrrec de manera irregular. Uns altres cinc diputats del bloc prodemocràtic van ser desposseïts dels seus escons pel mateix motiu.

Junqueras, Cuixart i Sànchez duen els casos dels seus empresonaments a l’ONU. L’advocat anglès Ben Emmerson, especialista en Dret Internacional, encapçala l’apel·lació que el vicepresident del govern català i els dos líders associatius presentaran davant del Grup de Treball sobrela Detenció Arbitrària de l’ONU. Els tres presos polítics cerquen un posicionament d’aquest organisme —les decisions del qual no són vinculants— contra les acusacions de sedició i rebel·lió que pesen contra ells i que l’ONU reafirmi “que els governs no poden reprimir la dissensió política mitjançant les detencions arbitràries”, ha dit Emmerson.

ALTRES ARTICLES I ANÀLISIS D’INTERÈS