Notícia

Macron descarta un Estatut d’Autonomia tal com el reclamen les institucions de Còrsega

“Si l’especificitat dels corsos és ser enemic de la República, és un error”, ha dit el president francès · Macron ofereix un tipus de reconeixement constitucional de Còrsega que el govern i l’Assemblea illencs havien rebutjat expressament

Emmanuel Macron, en una imatge d'arxiu.
Emmanuel Macron, en una imatge d'arxiu. Autor/a: Pablo Tupin-Noriega
El president francès, Emmanuel Macron, pràcticament ha tancat la porta al fet que Còrsega disposi d’un Estatut d’Autonomia amb capacitat legislativa i ha descartat la cooficialitat del cors. És un cop a les demandes del govern i l’Assemblea corsos, controlats per la coalició Pè a Corsica que, el desembre, va guanyar amb un programa autonomista les eleccions illenques, amb majoria absoluta de vots i escons. “Si l’especificitat dels corsos és ser enemic de la República, és un error, i no ho puc acceptar”, ha afirmat Macron, qui a canvi ha ofert de negociar i incloure un reconeixement específic de Còrsega dins de la Constitució. Ho ha fet, però, a través d’un article que l’Assemblea i el govern illencs havien rebutjat explícitament.

El president francès ha pronunciat, a la ciutat corsa de Bastia, un discurs molt esperat, perquè s’havia anunciat que hi revelaria la seva visió per al futur immediat de Còrsega. Les perspectives, del punt de vista dels nacionalistes corsos, no eren gaire prometedores, després de les reunions que el cap del govern cors, Gilles Simeoni, i el president de l’Assemblea corsa, Jean-Guy Talamoni, havien mantingut a París amb el primer ministre francès Édouard Philippe i el president del Senat, Gérard Larcher.

El president francès ha anunciat que podria estudiar de donar a l’illa la competència per poder implementar “nous impostos locals”, i ha dit que està “disposat” a negociar i incloure una menció de Còrsega dins de la Constitució francesa “amb motiu de la seva geografia [i] de les seves especificitats”. Serà, ha dit, mitjançant l’article 72. És precisament el que no volien els autonomistes corsos, que proposaven la inscripció de Còrsega en l’article 74, amb l’esperança que —com en el cas de Nova Caledònia— s’hi pogués consignar l’establiment d’un poder legislatiu propi, cosa que no és el cas amb el 72, que d'entrada no està pensat per a impulsar autogoverns d'aquesta mena.

De fet, divendres 2 de febrer l’Assemblea i el govern corsos havien aprovat una resolució en què demanaven explícitament a Macron una negociació sobre l’autonomia i que no usés el 72. Curiosament, la resolució no només va tenir els vots favorables de la coalició de Simeoni i Talamoni, sinó també d’Andà per Dumane, el grup macronista encapçalat per Jean-Luc Orsucci.

Tornant al discurs d’avui, Macron ha insistit en diverses ocasions en la unitat indissoluble de Còrsega amb França i ha explicat que allò que li cal a l’illa és “superar les dificultats quotidianes” per “millorar el dia a dia dels ciutadans”.

Una millora que per Macron, no passa en cap cas per satisfer cap de les demandes principals que proposa el govern cors i la majoria parlamentària illenca. En primer lloc, un Estatut d’Autonomia amb capacitat legislativa, que podria estar inspirat, segons han dit recentment Simeoni i Talamoni, en els de Catalunya, les Illes Balears o Sardenya. En segon, per la cooficialitat del cors: Macron ha defensat de nou el “bilingüisme” però ha reiterat que l’única llengua oficial ha de ser el francès. En tercer, per la creació d’un estatut de resident —que Macron ha dit que seria “contrari a la nostra Constitució i al nostre dret europeu”— que protegís els corsos de l’especulació immobiliària. I en quart, per una amnistia dels presos polítics, de la qual el president francès no vol ni sentir a parlar.

Enuig dels líders corsos

Havent-se entrevistat ahir amb el president francès, Simeoni i Talamoni ni tan sols han acudit a la invitació de Macron d’avui a dinar plegats, abans del discurs. Macron ha menystingut aquest enuig: “El que m’importa és Còrsega i els corsos. La resta, no m’interessa”.

Al vespre, Talamoni ha reaccionat opinant que “dir als corsos que el seu vot finalment no ha tingut cap incidència en la realitat política és una forma d'humiliació”.

Els dos dirigents corsos consideren que el resultat de les eleccions corses d’aquest desembre —56% dels vots per a la coalició Pè a Corsica i 41 escons de 63— era un aval més que suficient per a la demanda de l’Estatut d’Autonomia.

Aquest cap de setmana, milers de persones es van manifestar a Ajaccio reclamant a París que obrís un diàleg sobre l’autonomia, sota el lema “Democràcia i respecte pel poble cors”.