1. Inici
    2.  
  2. Notícies
  3. Partits i sindicats, Política i institucions, Recull setmanal

Notícia

Escòcia vol competències en immigració / El president de la Bretanya pensa en el “dret a la diferenciació”

Del 2 al 8 de febrer

 
El govern escocès diu que li amoïna la sostenibilitat dels serveis socials a les zones rurals si la immigració és tallada.
El govern escocès diu que li amoïna la sostenibilitat dels serveis socials a les zones rurals si la immigració és tallada. Autor/a: DJ Hughson
RECULL SETMANAL. El discurs de Macron a Còrsega aquesta setmana —al qual hem dedicat una peça— comença a tenir ecos en altres pobles sense estat: a Bretanya, el president del Consell Regional ha aprofitat per demanar el “dret a la diferenciació”. També en la línia d’implementar polítiques adaptades a les circumstàncies de cada territori, el govern escocès treballa amb un document en què propugna assumir competències en immigració. I a Xipre del Nord, un acord quadripartit situa un partidari de la reunificació com a cap de govern.


EL TEMA DESTACAT

El govern escocès vol assumir competències en immigració.Segons un nou document de treball de l’executiu d’Escòcia, existeixen “arguments irrefutables” per defensar “un sistema específic” per al país. El report assegura que Escòcia i la resta del Regne Unit tenen necessitats migratòries diferents. Afirma que una baixada de la immigració cap a Escòcia li seria perjudicial: li podria fer perdre 10.000 milions de lliures anuals cap al 2040 i agreujaria alguns problemes a les regions rurals del país, molt afectades pel despoblament.

L’SNP —el partit del govern d’Escòcia— considera que la continuïtat en l’arribada d’immigrants ajudarà a reforçar l’economia i els serveis socials, i tem que un Brexit dur comporti restriccions a la instal·lació a Escòcia de nous residents provinents de la Unió Europea. També argumenta que la política migratòria hauria de facilitar el reagrupament familiar.

I TAMBÉ

La Bretanya suggereix disposar del “dret de diferenciació”. El cap del Consell Regional de Bretanya, Loïg Chesnais-Girard, considera que el discurs del president francès Emmanuel Macron d’aquesta setmana, en què va obrir la porta a reconèixer l’especificitat de Còrsega, “és una oportunitat” perquè Bretanya “faci valdre les seves conviccions i propostes”. Chesnais-Girard, del Partit Socialista, es refereix al “dret de diferenciació i a l’autonomia fiscal”. Aquest dret podria implicar l’aplicació de reglaments legals de formes diferents depenent del territori. El principal partit autonomista bretó, l’UDB, ha insistit però que allò que cal és una reforma constitucional perquè “qualsevol territori que ho desitgi pugui accedir a una autonomia plena i completa”, amb competències legislatives.

Nou govern de coalició a Xipre del Nord. Quatre partits polítics —des de l’esquerra a la dreta— han acordat formar part del nou executiu turcoxipriota. El primer ministre és Tufan Erhurman, del socialdemòcrata Partit Republicà Turc (CTP), favorable a la reunificació de Xipre, contràriament al partit de l’anterior premier, l’UBP, que prefereix la solució dels dos estats. La formació de govern ha coincidit amb la reelecció de Nicos Anastasiades (3 de febrer) com a president de Xipre. El líder grecoxipriota ha dit que la reunificació del país és el seu objectiu prioritari, però ha posat com a condició que en qualsevol acord les tropes turques abandonin l’illa. Les converses de pau estan aturades des de juliol de 2017.

ALTRES ARTICLES I ANÀLISIS D’INTERÈS