Notícia
La terra torna a tremolar, i Frísia i Groningen protesten de nou contra l’extracció de gas
Milers de persones reclamen compensacions pels danys a les cases · Preocupació perquè el sòl s’ensorra · Parlem amb un representant del Partit Nacional Frisó sobre problemes actuals i reptes futurs
Milers de persones afirmen que les seves cases han resultat danyades, al llarg dels anys, pels terratrèmols. A més, també s’han reportat problemes de salut vinculats a l’estrès, i la gent manifesta preocupació per la seva pròpia seguretat.
Un jutjat neerlandès va sentenciar, el 2015, que les persones que tinguin les cases afectades poden demanar compensacions a la NAM —la companyia propietat de Shell i Exxon Mobil que ha estat operant el jaciment de gas de Groningen, el més gran d’Europa, des de 1963— per la baixada de preus de les seves propietats a causa dels terratrèmols. Però els processos, denuncien les persones afectades, s’han de lluitar molt i en alguns casos poden durar més d’una dècada.
El ministeri d’Afers Econòmics del govern neerlandès va demanar el mes passat a unes 200 grans empreses del país que, cap al 2022, hagin transitat cap a fonts d’energia alternatives. És un esforç per reduir la dependència dels Països Baixos de les fonts d’energia fòssils. També hi ha plans per reduir la producció del jaciment de Groningen a la meitat com a mínim. De fet, l’extracció ja ha estat reduïda des de 2014, després que, durant anys, es negués oficialment que hi hagués cap mena de problema vinculat al gas.
Les protestes s’han anat succeint a Groningen al llarg dels darrers anys, algunes de les quals demanant que s’aturés completament l’extracció. Aquesta província és la més castigada, però no és l’única. També s’extreu gas de jaciments més petits situats a les províncies limítrofes, en alguns casos en indrets o també hi ha, o hi havia, extracció de sal. Un dels casos més coneguts és el del jaciment que hi ha entre Harlingen i Franeker, a Frísia. Està comprovat que l’extracció en aquell jaciment ha provocat la subsidència del sòl —és a dir, un ensorrament lent de la terra respecte del seu nivell anterior. Es calculava que, el 2015, la terra ja havia davallat 33 centímetres. Els veïns de la zona temen que els seus problemes s’agreujaran en el futur atès que les prediccions apunten a un ensorrament de 46 centímetres cap a 2050. És un motiu de gran preocupació en una àrea, la de Frísia i Groningen, que té la major part del seu territori sota el nivell del mar o tot just un metre per sobre.
* * *
Per copsar una mica més el punt de vista local sobre aquests problemes, hem parlat amb l’assessor polític del Partit Nacional Frisó (FNP) Yde Dijkstra.
Nationalia: Per què l’FNP i el seu partit germà Interès de Groningen fan aquesta protesta, el 24 de febrer, contra l’extracció de gas a la província de Groningen i les conseqüències que està tenint en totes dues províncies aquesta pràctica?
Yde Dijkstra: Els partits regionals de Frísia i Groningen mostren la seva solidaritat unint-se contra l’extracció perjudicial de gas i sal al nord dels Països Baixos. Moltes dècades de subsidència severa del sòl han provocat que la regió s’enfonsi encara més sota el nivell del mar. Forçada per les calamitats recents dels terratrèmols, ara sembla que hi ha una oportunitat de canviar les coses d’arrel.
Les províncies septentrionals dels Països Baixos —Frísia, Groningen i Drenthe— són molt riques en jaciments de gas natural. El més gran és el de Groningen. De fet, és un dels més grans del món. Se n’ha extret gas des del principi de la dècada de 1960. A Frísia i Drenthe, molts jaciments de gas més petits han estat explotats des de la dècada de 1980 sobretot. En molts casos, el resultat ha estat una subsidència del sòl considerable, que varia d’uns pocs centímetres fins a 40 o fins i tot 60, i s’espera que continuarà així durant moltes dècades després que l’explotació s’acabi. Especialment a Frísia i Groningen, això implica un perill real, perquè aquestes àrees ja estan sota el nivell del mar, darrere de dics artificials.
Els darrers anys, el jaciment principal de Groningen ha estat patint terratrèmols recurrents causats per l’extracció. Això està danyant molts milers de cases i d’altres edificis, cosa que resulta en problemes legals entre propietaris individuals, companyies mineres i el govern nacional. Als Països Baixos, les activitats mineres estan regides exclusivament per la legislació nacional, i el govern nacional pot prevaldre sobre les autoritats regionals. Beneficis enormes de l’extracció del gas han anat fluint cap al pressupost de l’estat des de 1962. La major part d’aquests diners s’ha gastat en qüestions actuals de l’estat del benestar neerlandès, i una part s’ha invertit en infraestructures, sobretot a les províncies occidentals, densament poblades. S’ha calculat que, de desenes de milers de milions, les àrees de Groningen i Frísia d’on s’ha extret el gas només han rebut l’1% dels beneficis totals.
N: Quina és la proposta del vostre partit? S’hauria de prohibir l’extracció de gas? Quines alternatives de producció energètica proposeu?
Y. D.: El Parlament regional ha aprovat una declaració —no només per part de l’FNP sinó de tots els partits, incloent-hi les seccions regionals dels partits nacionals— per prohibir tota nota exploració i explotació de gas. L’executiu provincial ha desenvolupat una estratègia energètica que mostra que és possible que la província sigui independent energèticament cap a 2050 sense haver d’utilitzar combustibles fòssils. Invertint molt en estalvi energètic durant els anys vinents es considera possible de reduir el consum d’un 25%. En una combinació energètica intel·ligent, la calor geotèrmica, els parcs eòlics, el biogàs, el combustible d’hidrogen i els panels solars poden generar la resta.
N: El vostre partit forma part de la coalició de govern actual a Frísia. Què s’està fent per aconseguir aquests objectius, i quins han estat els resultats fins ara?
Y. D.: Per l’FNP és molt important que es preservin les qualitats del paisatge frisó, no posant noves turbines eòliques solitàries o fins i tot parcs eòlics de gran escala a terra. Haurien d’estar situats al mar, en la nostra opinió. La prohibició de noves turbines eòliques a terra ha estat protegida fermament en les regulacions provincials actuals mercès a negociacions dures amb altres partits polítics el 2014.
Com a part de la coalició de govern actual a Frísia, l’FNP s’ha assegurat que l’executiu regional formulés la seva posició contra les noves exploracions i explotacions de gas. Aquesta posició situa l’executiu regional frisó en una situació de conflicte amb les autoritats nacionals a partir de cada nova sol·licitud per part de les companyies mineres.
Només després que els forts terratrèmols recents hagin causat un gran dany i hagin portat un perill real als habitants, la fi de l’extracció del gas ha esdevingut un problema principal de la política nacional neerlandesa. Forçat pels esdeveniments recents, les darreres setmanes, el ministre d’Afers Econòmics no només ha ordenat una reducció substancial de la producció de gas del jaciment de Groningen, sinó que també ha emès una prohibició en la producció de gas d’esquist mitjançant fracturació química als Països Baixos.
N: Els darrers anys, altres problemes relacionats amb l’extracció i la gestió de recursos naturals han anat apareixent en altres pobles sense estat d’Europa. En són exemples destacats les protestes populars després d’una sèrie de terratrèmols vinculats al magatzem de gas Castor davant les costes del País Valencià i Catalunya, o també el moviment contra la destrucció mediambiental causat per la mineria del lignit a Lusàcia. El vostre partit pensa que aquest problema s’hauria d’encarar a escala europea, i quin hauria de ser el rol dels governs subestatals en aquest context?
Y. D.: Sembla que hi ha una tendència al fet que les regions amb pobles sense estat a Europa siguin especialment vulnerables respecte de les activitats mineres perjudicials. Aquests problemes es poden i s’han d’encarar al Parlament europeu. És part d’un problema mediambiental més ampli a la Unió Europea. Per exemple, nosaltres considerem que la mineria del lignit en grans mines a l’aire lliure ja no és acceptable, a la vista dels objectius de reducció de CO2 que han estat establerts internacionalment, i encara menys atès que han estat destruint paisatges i comunitats durant moltes dècades.
Mentre que les activitats mineres, però, siguin percebudes bàsicament des d’una perspectiva econòmica nacional i estiguin regides pels sistemes legals nacionals, no veiem gaire possibilitats de millora per als habitants de les nostres regions. Lamentablement, el canvi només vindrà de situacions de crisi com la de l’àrea del gas de Groningen ara.
Les autoritats subestatals, almenys, haurien de tenir una autoritat compartida sobre els temes de la mineria a les seves regions. Estan més ben preparades per veure quin és l’interès de la gent i per actuar com a contrapès d’allò purament econòmic. Als Països Baixos, les regions i els municipis només tenen petits poders consultius. A la vista dels esdeveniments recents a Groningen, pensem que això ja no és adequat. De fet, el nou ministre neerlandès d’Afers Econòmics ho ha admès transferint bona part de l’autoritat a un nou ens regional que ha de resoldre els temes de danys i legals causats pels terratrèmols a l’àrea de Groningen.
N: A banda d’aquest tema, i més en general, quina és l’opinió de l’FNP sobre l’estat actual de les relacions entre Frísia i l’Estat neerlandès en relació amb les competències que tenen el Parlament de Frísia i l’executiu provincial? El vostre partit cerca la transferència de més competències, i per què?
Y. D.: L’FNP vol la transferència de tants poders a la regió com sigui possible, però sempre dins del marc estatal dels Països Baixos. En el camp de l’educació en llengua frisona, aquest objectiu s’ha aconseguit parcialment mitjançant canvis en la legislació nacional els darrers anys. Però en el camp de les activitats mineres, el govern nacional s’aferra al comandament, i juga la carta del ‘divideix i venceràs’ tractant els problemes dels terratrèmols de Groningen de manera diferent a d’altres àrees que també estan patint per les activitats mineres continuades.
Els partits regionalistes volen aprofitar l’ímpetu actual per assolir un acord just i uniforme no només per als habitants que estan amenaçats per la pèrdua de les seves llars per l’àrea de terratrèmols de Groningen sinó també per totes les activitats mineres als Països Baixos, incloent-hi Frísia.