Notícia
Quatre articles per commemorar el Dia Internacional de la Llengua Materna
La jornada se celebra cada any el 21 de febrer
“El monolingüisme, sobretot quan és imposat, és el diòxid de carboni de les cultures”
Una conversa amb l'escriptor kenyà en llengua kikuiu Ngũgĩ wa Thiong’o (Kamiriithu, Kenya, 1938), un dels escriptors africans més reconeguts arreu del món. A diferència d’altres grans plomes del continent com Wole Soyinka o Chinua Achebe —que van optar per escriure la seva obra en anglès—, Ngũgĩ va abandonar l’ús de l’antiga llengua colonial en la seva creació literària —que va fer servir fins al 1967 en la seva aclamada novel·la A grain of wheat— i va adoptar el kikuiu, el seu idioma matern, parlat a la regió central de Kenya. És en kikuiu que Ngũgĩ va publicar les novel·les i obres teatrals que, sota el règim de Daniel arap Moi, li van costar presó i, posteriorment, l’exili.
Cinc llengües de cinc continents que se salven de l'extinció i l'oblit in extremis
Al final del segle XX, tot apuntava que el livonià, el sencoten, el n|uu, el gumbaynggirr i el kusunda estaven condemnats a la desaparició. Però el desvetllament de la comunitat i l'acció dels lingüistes n'han evitat la mort. L'escola immersiva, les noves tecnologies i l'entusiasme individual són algunes claus que ho expliquen.
L'irlandès perd un llençol a cada bugada, però el govern en vol triplicar els parlants
La gent que parla cada dia en irlandès fora del sistema educatiu baixa cens rere cens. Els plans del govern per revitalitzar l’idioma no donen fruit —almenys de moment— i les entitats a favor de la llengua reclamen, sobretot, més inversió. Les xifres principals del retrocés en el coneixement i ús de l’irlandès en el període 2011-2016 són ben conegudes i detallades: l’idioma, tot i ser oficial des de ja fa gairebé un segle, no aconsegueix recuperar el terreny perdut davant l’anglès.
“Hi ha sectors urbans joves a Txuvàixia que volen recuperar la llengua pròpia”
Una entrevista a Hèctor Alòs, sociolingüista català que treballa a Txuvàixia, una de les repúbliques de la Federació Russa. Marginada durant dècades i fins al dia d'avui, la llengua del país, el txuvaix, ha de fer front a l'enorme competència del rus. La interrupció de la transmissió intergeneracional és un gran problema. Hi ha una reacció encara minoritària, però incipient: “Una part de la societat és cada cop més conscient que la llengua recula”, diu.