Notícia

80è aniversari del romanx com a llengua nacional de Suïssa / 500.000 euros per la reunificació de Bretanya

Del 16 al 22 de febrer

Web de Radiotelevisiun Svizra Rumantscha, operador públic que emet en romanx.
Web de Radiotelevisiun Svizra Rumantscha, operador públic que emet en romanx.
RECULL SETMANAL. En la setmana que es commemora el Dia Internacional de la Llengua Materna hem volgut triar com a tema destacat una celebració significativa vinculada a la qüestió lingüística: els reptes a què s’enfronta el romanx, que ara fa 80 anys va ser declarada llengua nacional de Suïssa. A banda, també parlarem d’un nou moviment a favor de la reunificació de Bretanya, i d’altres qüestions que, com cada setmana, trobareu la tria d’articles d’interès.


EL TEMA DESTACAT

80 anys de la declaració del romanx com a llengua nacional. Dels quatre idiomes oficials de Suïssa, el romanx és l’únic exclusiu d’aquest país. La llengua és parlada al cantó dels Grisons, on també és idioma oficial cantonal i s’ensenya a les escoles. És l’idioma principal de gairebé 44.000 persones, segons l’estadística oficial suïssa (2015), tot i que es calcula que la saben parlar més de 60.000. Per proximitat lingüística, el ladí i el friülà són els idiomes que hi estan més estretament relacionats.

El romanx va ser declarat llengua nacional després que el 20 de febrer de 1938 el 91,6% dels votants —en aquella època, només homes— i tots els cantons ho aprovessin en referèndum. Els historiadors diuen que la iniciativa volia afirmar la identitat suïssa davant de l’auge de l’expansionisme italià encapçalat per Benito Mussolini, que havia arribat a argumentar que el romanx no era sinó un dialecte italià. El 1996, en un altre referèndum, es va aprovar l’oficialitat del romanx a escala federal.

Aprofitant la commemoració dels 80 anys, la Lia Rumantscha —l’entitat capdavantera en defensa de l’idioma— ha recordat que el romanx continua havent de fer front a “reptes” que n’amenacen el futur, com ara el despoblament d’algunes valls on és parlat, les dificultats que tenen els mitjans de comunicació en romanx per a sobreviure o la pressió de l’alemany, l’italià, el francès i l’anglès en alguns indrets del domini lingüístic que són centres turístics internacionals, com ara la regió de l’Alta Engiadina, on es troba Sankt Moritz (San Murezzan en romanx). La supervivència de l’idioma, ha afirmat el president de la Lia, Johannes Flury, no ateny només el cantó dels Grisons, sinó tot Suïssa, si el país de debò es creu el valor de la seva diversitat.

I TAMBÉ

Mig milió d’euros per la reunificació bretona. El Consell Regional de Bretanya preveu destinar aquesta xifra a estudiar les opcions per aconseguir que el departament del Loira Atlàntic —actualment part de la regió del País del Loira— torni a ser oficialment territori bretó. Per avançar-hi, el president bretó, Loïg Chesnais-Girard, proposa d’establir una possible “missió conjunta” amb les autoritats del País del Loira, que fins ara s’han mostrat del tot refractàries a considerar la pèrdua d’aquest departament, que conté la seva capital regional, Nantes. La reunificació del Loira Atlàntic amb la regió administrativa de Bretanya és una vella reivindicació del moviment bretó, que fins i tot ha organitzat consultes populars sobre el tema. El Consell Regional també ha creat un grup de treball per analitzar l’anomenat “dret de diferenciació”, que permet a les regions de la República Francesa assumir algunes competències noves.

ALTRES ARTICLES I ANÀLISIS D’INTERÈS