Notícia

El trencaclosques del Brexit a Irlanda del Nord / Puigdemont s’inclina per liderar el Consell de la República des de Brussel·les

Del 23 de febrer a l’1 de març

Theresa May es troba amb el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, recentment a Brussel·les.
Theresa May es troba amb el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, recentment a Brussel·les. Autor/a: Number 10 @ Flickr
RECULL SETMANAL. El president català Carles Puigdemont ha dit que accepta renunciar a mantenir la presidència del govern de la Generalitat atenent al fet que no pot tornar de l’exili, i en lloc d’això es proposa d’establir el Consell de la República “per liderar el camí cap a la independència”. Un altre trencaclosques, de caràcter ben diferent, és el que hi ha a Irlanda del Nord, on la persentació d’una proposta d’acord sobre el Brexit per part de la UE ha aixecat crítiques i lloances alhora. A Taiwan s’ha presentat una campanya per demanar un referèndum d’independència el 2019, i a la Vall d’Aosta han fundat un partit autonomista. Un més.


EL TEMA DESTACAT

Divisió entre els partits nord-irlandesos per a proposta europea sobre el Brexit. Un esborrany d’acord sobre la retirada del Regne Unit presentat per la Unió Europea proposa que Irlanda del Nord continuï formant part del mercat comú i de la unió duanera. Això, per evitar que hi hagi una frontera dura entre Irlanda del Nord i la República d’Irlanda i ajudar a preservar els Acords de Divendres Sant. El cap negociador de la UE, Michel Barnier, ha admès que aquesta solució podria implicar la institució de “controls en ports i aeroports” entre Irlanda del Nord i la resta del Regne Unit.

“Cap primer ministre del Regne Unit podria arribar mai a acceptar-ho”, ha dit la cap del govern britànic, Theresa May, qui considera que una solució així, a la pràctica, aixecaria una frontera interna al Regne Unit i trencaria la integritat territorial britànica en termes constitucionals i econòmics.

Des de Brussel·les s’insisteix que mantenir el Regne Unit dins del mercat comú, malgrat que abandonés la Unió, ajudaria a evitar aquestes conseqüències.

I a Irlanda del Nord, com era previsible, els partits unionistes també han rebutjat la proposta europea. Pel Partit Unionista Democràtic (DUP), és “completament inacceptable” perquè “destruiria l’economia local” i “trencaria” el Regne Unit. El Partit Unionista de l’Ulster (UUP) afirma que la idea equival a “l’annexió d’Irlanda del Nord per part de la UE” i acusa el primer ministre irlandès, Leo Varadkar, d’haver-se aliat amb Brussel·les per aconseguir “la unitat irlandesa”.

El Sinn Féin, en canvi, recorda que evitar un Brexit dur és “incompatible” amb sortir de la unió duanera. El partit republicà considera que la proposta de la UE és una “solució pràctica” davant l’absència “de propostes factibles de part del govern britànic”. El Partit Socialdemòcrata i Laborista (SDLP) ha acollit favorablement la idea i ha dit que les úniques solucions plausibles són o bé mantenir tot el Regne Unit dins de la unió duanera i el mercat comú o bé acceptar la proposta de la UE.

I TAMBÉ

Puigdemont abandonarà la presidència i s’encamina cap al Consell de la República. En un vídeo enregistrat a Bèlgica, Puigdemont ha proposat que el diputat i número dos de Junts per Catalunya, Jordi Sànchez, sigui el candidat a presidir el govern de la Generalitat. En lloc d’aquest càrrec, Puigdemont cercarà d’encapçalar el nou Consell de la República a l’exili, que segons el president català hauria de formar-se durant els dies a venir. Aquest nou ens seria l’encarregat de “liderar el camí cap a la independència efectiva” i treballaria en “estreta col·laboració amb el govern de l'interior i amb els debats, mobilitzacions i participació de la societat catalana per culminar el procés constituent”. Però la nominació de Sànchez encara està pendent de l’acord entre el seu partit (Junts per Catalunya) i ERC, que opina que Oriol Junqueras —també a presó— seria un candidat més adient, atès que era el vicepresident del govern. Mentrestant, el govern espanyol s’oposa tant a la candidatura de Sànchez com a l’obertura del Consell de la República a Bèlgica.

Campanya a Taiwan per demanar un referèndum d’independència el 2019. La Coalició de l’Illa de la Joia i la Felicitat, com es diu el grup que ha llançat la iniciativa, demana al governamental Partit Progressista Democràtic (DPP) que esmeni la llei de referèndums perquè es pugui votar sobre qüestions relatives a la sobirania del país. La Coalició té el suport de dos expresidents taiwanesos (Lee Teng-hui i Chen Shui-bian) i l’encapçala el president de Formosa TV, Kuo Bei-hung. El govern xinès ha insistit que vol una “reunificació pacífica”. Oficialment, tant la Xina com Taiwan es consideren l’Estat legítim del conjunt dels dos països des de la divisió de 1949. És poc probable que el DPP vulgui esmenar la llei atès que el partit considera que Taiwan ja és un estat independent de facto i que un moviment així podria provocar una reacció militar xinesa.

Nou moviment polític autonomista-federalista a la Vall d’Aosta. Mouv’, que fins ara era un grup d’opinió, s’ha convertit en partit polític aquest 24 de febrer. La nova formació es vol presentar a les eleccions vinents al Consell de la Vall d’Aosta. L’expresident valldostà Luciano Caveri n’és un dels impulsors. Els membres de Mouv’ consideren que calia fundar un nou partit autonomista i progressista a la vall després de la, segons ells, decepció del govern actual format pels dos partits autonomistes principals (Unió Valldostana i Unió Valldostana Progressista). De fet, Mouv’ té tres diputats al Consell de la Vall d’Aosta, un dels quals escindit de la UVP (Elso Gerandin), un altre del partit autonomista ALPE (Alberto Bertin) i un tercer del Partit Democràtic (Andrea Padovani).

ALTRES ARTICLES I ANÀLISIS D’INTERÈS