Notícia

El poble caixmiri contra l’Estat indi

Srinagar, el 2010.
Srinagar, el 2010. Autor/a: Flickr user Kashmir Global. CC BY 2.0.
Dècades de repressió de l'exèrcit indi contra el poble caixmiri han deixat un llegat de mort, violència, violació de drets humans i negació del dret a l'autodeterminació al Caixmir, una de les zones més militaritzades del planeta. Tres periodistes del subcontinent indi repassen en clau crítica la política de l'Índia en aquell territori de l'Himàlaia per a Global Voices. Nationalia us ofereix el reportatge en català.

Una mordassa enorme a les xarxes socials; desenes de dones caixmiris, estudiants, protestant contra la presència de tropes índies; un home caixmiri lligat a un vehicle militar indi com a escut humà contra manifestants armats amb pedres. Aquestes són només algunes de les últimes històries des de la Vall del Caixmir, a l’estat indi nord-occidental de Jammu i Caixmir, també conegut com a Caixmir administrat per l’Índia.

Des de 1990, Jammu i Caixmir es troba sota una sufocant presència militar índia, mitjançant normatives com la Llei dels poders especials de les forces armades i la Llei de seguretat pública.

L’estat de Jammu i Caixmir té tres divisions: Jammu, la Vall del Caixmir i el Ladakh. El cor de la repressió i els tocs de queda freqüents tenen lloc a la Vall del Caixmir, que té una població musulmana del 97% i és la seu de la capital estatal estival: Srinagar. En 27 anys, més de 70.000 caixmiris han estat assassinats i molts més han estat ferits o arrestats durant les accions de repressió protagonitzades per l’exèrcit indi.

Hi ha protestes a favor de la independència, o azadi, a la Vall del Caixmir des de 1989. L’any passat van experimentar una dimensió renovada després de la mort d’un jove de 22 anys. L’abril de 2016, Burhan Wani —jove estrella de les xarxes socials, partidari d’un Caixmir lliure i encarnació de la nova onada de la lluita armada al Caixmir— va morir en una operació de contrainsurgència. Just després, el periodista caixmiri del New York Times Basharat Peer va publicar a Facebook:

“Internet ha estat prohibit. S'ha imposat el toc de queda. No es pot contactar amb la gent per via telefònica. L’Estat indi, poderós, pot haver-ho matat, però no ha pas guanyat. Un jove de 22 anys us ha sacsejat en la seva mort.”

[Llegiu-ne més: Dozens Killed After Indian Forces Crackdown on Protests in Kashmir]

Forces índies en formació per aturar pedres després de l'inici de les protestes a Srinagar, la capital d'estiu de Jammu i Caixmir / Imatge: Ieshan Wani/Instagram. Reproduïda amb permís.

Segons Shujaat Bukhari, editor del diari Rising Kashmir amb seu a Srinagar:

“Nascut en una família de classe alta i amb nivell educatiu alt del Caixmir, es creu que Wani va ser menat a la militància armada als 15 anys, després que el seu germà i ell fossin copejats per la policia “sense cap raó”. Wani era extremadament actiu a les xarxes socials i, a diferència dels militants del passat, no amagava la seva identitat darrere d’una màscara.”

Des de la mort de Wani, la repressió contra les protestes ha matat més d’un centenar de civils, mentre que milers de persones han estat ferides. Els comerços, internet i les escoles han estat tancats de forma intermitent.

[Llegiu-ne més: Students Protest in Kashmir Amidst School Closures and Mobile Internet Blocking]

[Llegiu-ne més: Kashmir: Where ‘Digital India’ Ends]


El moviment azadi del Caixmir

Amb 12 milions d’habitants, Jammu i Caixmir és l’únic estat indi amb bandera pròpia i una població de majoria musulmana. La gent de la Vall del Caixmir ha estat exigint el dret a celebrar un referèndum d’independència, o azadi, des de 1989, però el govern de l’Índia no ho permet.

Jammu i Caixmir és un estat multiconfessional. Té una important població hindú a Jammu i budista al Ladakh, però la majoria dels caixmiris ètnics viuen a la Vall de Caixmir i són musulmans.

Des dels primers anys 90, la política a la Vall ha estat dominada bé per uns polítics que propugnen l’autogovern bé per uns altres polítics i aliances, com l’All Parties Hurriyat Conference, que defensen la independència. Diverses petites enquestes independents han anat mostrant, al llarg dels anys, que la majoria dels residents de l’estat a la Vall del Caixmir volen separar-se de l’Índia. Els manifestants porten sovint cartells d’“azadi” en les concentracions, i a la Vall sovint apareixen pintades d’“azadi”.

El govern indi ha declarat oficialment que considera que tot el Jammu i Caixmir forma part integral de l’Índia.

Una protesta al Caixmir. / Imatge: captura de pantalla d'un vídeo de RisingKashmir a YouTube.

El 2015, per primera vegada, el partit hindú i nacionalista BJP, al govern de l’Índia, va formar executiu a Jammu i Caixmir, en coalició amb el partit local caixmiri Partit Democràtic Popular, que defensa l’autogovern i que va concórrer a les eleccions de 2015 amb una retòrica anti-BJP.

A The Diplomat, l’acadèmic i periodista caixmiri Haris Zargar explica com el nacionalisme hindú i les polítiques securitàries de l’Índia han contribuït a alimentar el moviment independentista del Caixmir:

“Pels musulmans caixmiris, l’ascens d’aquest contundent nacionalisme hindú també ha afectat la seva visió de l’Estat indi. De resultes d’aquesta adversitat percebuda contra la seva identitat i supervivència, l’ascens del nacionalisme indi també ha reconfigurat la identitat musulmana caixmiri. Per exemple, el governamental Partit Democràtic Popular (PDP) va utilitzar un pla anti-BJP durant les eleccions de l’Assemblea [de Jammu i Caixmir] per assolir el poder a l’estat, i ara sembla que es troba en el seu moment de menys popularitat, pocs mesos després d’haver format un govern de coalició amb aquell mateix partit de la dreta.”

Des del 2015, el govern del BJP ha anat mostrant la seva fortalesa a la Vall, mitjançant la repressió contra les protestes i també via accions legals com l’aplicació d’una prohibició d’època colonial de menjar carn de boví. Quan els tribunals van dictaminar que la prohibició havia de ser imposada estrictament, molta gent a la Vall del Caixmir va tancar botigues, empreses i departaments governamentals en senyal de protesta. En un article d’opinió aScroll, Athar Pervaiz va escriure:

“Les declaracions de diversos líders del BJP els últims mesos sobre les minories, especialment sobre els musulmans, només han reforçat la percepció a la Vall que el BJP no està interessat a portar una pau duradora al Caixmir de majoria musulmana.”

Els activistes progressistes de l’Índia

Hi ha un moviment creixent d’activistes a l’Índia que qüestionen els abusos del seu govern al Caixmir. Però els indis que manifesten el seu suport a l’autodeterminació del poble caixmiri sovint s’enfronten a amenaces.

L’any passat, unes protestes que van començar en una universitat pública de Nova Delhi van estendre’s arreu del país, després que el president d’un sindicat estudiantil de la Universitat Jawaharlal Nehru fos detingut, acusat de sedició per haver organitzat una concentració que commemorava l’aniversari de l’execució d’un caixmiri que lluitava per la independència, Afzal Guru. Segons Zargar, “la majoria de caixmiris, independentment de la seva ideologia, creuen que va ser executat incorrectament per la seva identitat caixmiri musulmana”.

[Llegiu-ne més: Protests at Indian Universities Add Fuel to Public Outrage Over Sedition Laws]


El 2008, l’activista prodrets humans i novel·lista guanyadora del Premi Booker Arundhati Roy va defensar que els dos bàndols necessiten la independència:

“L’Índia necessita l’azadi del Caixmir tant com el Caixmir necessita l’azadi de l’Índia.”

Una dona caixmiri que protesta repta un policia a aturar-la durant les restriccions a Srinagar, la capital estival del Caixmir administrat per l'Índia. / Imatge: Ieshan Wani, usada amb permís.

La zona més militaritzada del món

La Llei de seguretat pública (PSA, per les sigles en anglès) permet l’empresonament sense judici durant dos anys, i la Llei dels poders especials de les forces armades (AFSPA) és una provisió constitucional que dóna a les tropes índies poders generals i immunitat legal per a les seves accions a Jammu i Caixmir.

El Caixmir és la zona més densament militaritzada del món. Més de 700.000 membres de l’exèrcit indi hi estan desplegats. És la proporció soldat-civil més elevada del món.

[Llegiu-ne més: Critics of ‘Military Impunity’ Take On Indian-Administered Kashmir]

L’AFSPA dóna a les tropes el dret de disparar a matar, de detenir qualsevol persona de 12 anys o més d’edat per la força i sense ordre judicial, d’entrar i escorcollar qualsevol dependència i d’aturar i escorcollar qualsevol vehicle, d’ocupar o destruir propietats en operacions de contrainsurgència, i de detenir caixmiris per un període de fins a dos anys sense necessitat d’acusar-los formalment. Els oficials de l’exèrcit tenen immunitat legal per les seves accions. No es pot processar, denunciar ni fer passar per cap altre procediment legal a cap persona que actuï sota aquesta llei.

Deixar cecs els manifestants amb bales disparades per armes de perdigons ha estat una de les tàctiques més controvertides emprades per les forces índies al Caixmir.

[Llegiu-ne més: Staring Down the Barrel of a Pellet Gun Is Making Kashmir Blind]

L'exèrcit indi, desplegat a Jammu i Caixmir. / Imatge: Kris Lao @ Flickr. CC BY-NC-ND 2.0

L’AFSPA ha estat criticada per Human Rights Watch com una “eina de l’abús, l’opressió i la discriminació estatals”. Les Nacions Unides han reclamat a l’Índia que revoqui l’AFSPA, assegurant que no té lloc en la democràcia índia. Christof Heyns, l’informador especial de Nacions Unides sobre execucions extrajudicials, sumàries o arbitràries, ha dit:

“[L’AFSPA] viola clarament la legislació internacional. Molts ens de tractats de l’ONU també s’han pronunciat en el mateix sentit.”

En virtut de la PSA, milers de joves i activistes caixmiris, incloent-hi advocats i periodistes, han estat empresonats il·legalment, segons Amnistia Internacional. Les estimacions de l’organització sobre el nombre de persones detingudes durant les darreres dues dècades va de les 8.000 a les 20.000. Molts presoners, després de ser alliberats, són detinguts de nou. Els rearrestos i les detencions il·legals han esdevingut un afer de política d’estat, diuen els grups prodrets humans.

[Llegiu-ne més: One Mother's Tireless Pursuit of Justice for Kashmir's Disappeared]

[Llegiu-ne més: Peace Activist Khurram Parvez's Illegal Detention in Kashmir Valley May Be Proof He's “Doing Something Right”]


El 2012 van ser descobertes i mapejades múltiples fosses comunes amb les restes de més de 6.000 caixmiris que havien desaparegut o que se’ls havien endut les forces de seguretat índies, però ningú no va ser processat.

El 2013, un grup de 50 dones índies van presentar una petició davant del Tribunal Suprem de l’Índia perquè reobrís les investigacions sobre les violacions a Kunan i Poshpora, al remot districte caixmiri de Kupwara. El 23 de febrer de 1991, l’exèrcit indi suposadament va violar en grup entre 23 i 100 dones durant una operació de recerca i interrogatori als pobles bessons de Kunan i Poshpora. L’exèrcit indi va negar les acusacions i una investigació d’un consell de premsa va qualificar-les de mentides orquestrades per grups militants.

Des de la petició davant del Suprem, l’Alt Tribunal del Caixmir ha ordenat que es paguin compensacions a les víctimes. El govern de l’estat i l’exèrcit s’han oposat a aquestes ordres.

Caixmiris criden eslògans durant una protesta contra la mort d'un civil a les rodalies de Srinagar. / Imatge: Ieshan Wani/Instagram. Usada amb permís

La resistència més recent

El 8 de juliol de 2016, en una sentència històrica, el Tribunal Suprem de l’Índia va posar punt final, tècnicament, a la immunitat de les forces armades respecte del fet de ser processades en virtut de l’AFSPA. Però no s’han presentat càrrecs contra cap soldat indi per les seves accions al Caixmir.

El mateix dia, les forces de seguretat índies executaven Burhan Wani, de 22 anys. Van esclatar una sèrie de protestes contra la mort de Wani i, com a resposta, el 15 de juliol, les autoritats van imposar el toc de queda a tots els 10 districtes de la Vall del Caixmir, suspenent serveis de telefonia mòbil i paralitzant les vides de la gent.

[Llegiu-ne més: How My Father Recorded 100 Days of Curfew In Kashmir]

[Llegiu-ne més: Braving Crackdowns by India, These Young Kashmiri Volunteers Keep Neighbourhoods Safe]


La violència va anar creixent a mesura que les forces índies obrien foc contra milers de manifestants que continuaven desafiant el toc de queda. Les informacions parlen de 90 civils morts i de més de 15.000 ferits. El toc de queda a la Vall del Caixmir va romandre vigent durant 53 dies. Les escoles i els instituts van quedar tancats durant mesos, en alguns casos fins a vuit.

[Llegiu-ne més: Makeshift ‘Curfew Schools’ Help Kashmiri Students Continue Their Studies Despite Conflict]

L’abril de 2017, les protestes al Caixmir van tornar a escalfar-se durant unes eleccions anticipades parcials per a un escó vacant a la cambra baixa del Parlament indi, o Lok Sabha, a la capital d’estiu de l’estat, Srinagar. Almenys vuit caixmiris van resultar morts i desenes més van ser ferits quan les forces de seguretat índies van obrir foc contra la multitud.

[Llegiu-ne més: The Viral Video That Showed a Kashmiri Protester Tied to an Indian Military Jeep”]

Els manifestants independentistes van boicotar l’elecció, i poc més del 7% del milió dos-cents mil votants registrats al Caixmir hi van participar. Va ser la participació més baixa registrada en tota la història de la regió.

Llavors, la policia va reprimir els estudiants que protestaven contra la instal·lació d’un punt de control de seguretat prop del seu institut a la ciutat de Pulwama, al sud del Caixmir, el 14 d’abril. Aquest fet va precipitar manifestacions generalitzades en instituts i universitats de diferents districtes de la Vall. El govern va respondre-hi tancant tots els centres educatius per tal d’evitar que el moviment s’estengués encara més. Però els estudiants van convocar protestes en tots els instituts i universitats del Caixmir el 17 d’abril. Pel cap baix, 100 estudiants caixmiris van ser ferits durant les manifestacions.

L’estat de la llibertat d’expressió al Caixmir

El govern local ha intentat diversos cops controlar el flux d’informació tancant publicacions i segrestant diaris abans de la seva distribució.

[Llegiu-ne més: Twitter Tells Kashmiri Journalists and Activists That They Will Be Censored at Indian Government's Request]

[Llegiu-ne més: ‘Limited Bandwidth': Where Is the Reporting on Kashmir?]

[Llegiu-ne més: Kashmir: Where ‘Digital India’ Ends]

[Llegiu-ne més: Netizen Report: What do Zimbabwe, Kashmir, and Turkey Have in Common? Internet Censorship.]

[Llegiu-ne més: Netizen Report: India Suspends Mobile Broadband in Kashmir]


Segons informacions del Software Freedom Law Centre, amb seu a Bangalore, Jammu i Caixmir ha experimentat 28 tancaments d’internet des de 2012, el nombre més alt de qualsevol estat indi. El govern va blocar el senyal d’internet durant cinc mesos el 2016 després del clamor per la mort de Burhan Wani.

[Llegiu-ne més: Netizen Report: Censorship Spikes in India, Subsides in Cameroon]

Més recentment, les autoritats han blocat diverses plataformes de xarxes socials, dient que estaven sent “mal emprades per elements antinacionals i antisocials”.

[Llegiu-ne més: Indian Government Bans 22 Social Media Platforms in Kashmir including Facebook, WhatsApp]

Durant dècades, els periodistes caixmiris s’han enfrontat a interrogatoris, amenaces i intimidacions. Alguns activistes caixmiris que han condemnat en públic la prepotència de les forces de seguretat i l’ús d’armes de perdigons han estat silenciats mitjançant amenaces. Fins i tot periodistes internacionals que intenten informar sobre el Caixmir s’han enfrontat a la deportació i se’ls ha prohibit d’entrar a l’Índia.

[Llegiu-ne més: India's Investigation Agency ‘Defines’ Duties of a Journalist After Arresting Kashmiri Photojournalist Kamran Yousuf (febrer de 2018)]

El conflicte més antic de la història de les Nacions Unides

La lluita del poble caixmiri sempre ha restat a l’ombra dels problemes entre l’Índia i el Pakistan.

El 1947, el domini imperial britànic sobre el subcontinent indi va acabar-se, amb la partició entre una Índia majoritàriament hindú i un estat del Pakistan de majoria musulmana. El governant hindú de l’estat principesc de Jammu Caixmir, majoritàriament musulmà, va signar un tractat d’ingrés a l’Índia. La guerra per la regió va esclatar ben aviat entre l’Índia i el Pakistan.

El 2 de novembre de 1947, parlant a l’All Indian Radio, el primer ministre Jawaharlal Nehru va dir: “El destí de l’estat de Jammu i Caixmir serà decidit en darrera instància pel poble. És una promesa que hem donat no només al poble del Caixmir, sinó també al món. No ens en farem enrere, ni ho podem fer”. Dues setmanes més tard, va informar el Parlament indi: “Hem suggerit que, quan es doni l’oportunitat al poble del Caixmir de decidir el seu futur, això s’haurà de fer sota la supervisió d’un tribunal imparcial, com ara l’Organització de les Nacions Unides”. L’Índia aviat va elevar la qüestió del Caixmir al Consell de Seguretat de les Nacions Unides. I les resolucions de l’ONU de 13 d’agost de 1948 i 5 de gener de 1949 van proposar l’opció del plebiscit per resoldre la disputa del Caixmir, i van reclamar al Pakistan que retirés les seves tropes i a l’Índia que reduís la seva presència militar a la regió al mínim possible.

Mapa del Caixmir. / Imatge: Wikimedia Commons

Va entrar en vigor un alto el foc, però el Pakistan va rebutjar d’evacuar les seves tropes dels districtes occidentals, i en la pràctica el Caixmir va quedar partit. Els districtes occidentals de l’antic estat principesc, coneguts com a Azad Kashmir, van quedar sota control pakistanès, mentre que la part més extensa —Jammu, la Vall del Caixmir i el Ladakh— van romandre sota control indi. El 1951, les eleccions a l’estat de Jammu i Caixmir, sota administració índia, van donar suport a l’accés a l’Índia. L’Índia aviat va dir que això feia innecessari el referèndum. El 1957, la Constitució de l’estat de Jammu i Caixmir el va definir com a part de l’Índia. L’ONU i el Pakistan s’hi van oposar, dient que el referèndum hauria de prendre en consideració els punts de vista dels votants arreu de l’antic estat principesc.

El 1972, l’Índia i el Pakistan van signar l’Acord de Simla, que convertia la línia d’alto el foc del Caixmir en la Línia de Control, amb el compromís d’ambdues parts de resoldre les seves diferències mitjançant negociacions, i reclamava un acord final sobre la disputa del Caixmir. L’acord va formar la base de les relacions indopakistaneses d’ençà. A partir de llavors, oficialment el Pakistan ha donat suport al dret a l’autodeterminació del poble caixmiri. A la dècada de 1990, es creu que el Pakistan va donar suport a un alçament armat a la regió. El 2001, el Pakistan va prohibir grups dins del seu territori que, segons l’Índia, donaven suport a la militància armada a Jammu i Caixmir. Malgrat tot, l’Índia acusa el Pakistan de mantenir el suport a aquests grups.

Llegiu-ne més als arxius de Global Voices sobre el Caixmir:


(Aquesta cobertura especial ha estat produïda per Rezwan, Ieshan Wani i Sahar Habib Ghazi. Va ser publicada per primer cop a Global Voices. Traducció al català de Nationalia.)