Notícia
Més d’un milió de signatures per fer que Europa protegeixi les seves llengües minoritzades
Minority Safepack ha estat impulsada per la FUEN, una federació europea que agrupa al voltant de 90 organitzacions representatives de pobles sense estat, minories nacionals i grups lingüístics minoritzats. Els seus membres es troben sobretot a l’Europa central. Als Països Catalans no hi ha cap entitat associada a la FUEN, però la Plataforma per la Llengua li ha donat suport en aquesta iniciativa ciutadana, així com ho han fet les entitats de la Federació Llull.
La FUEN espera que la Comissió accepti la proposta i que iniciï el procediment legislatiu europeu —via Parlament o via Consell— per tal que la UE es doti d’una base legal per promoure les llengües minoritzades en àmbits com els serveis públics, els mitjans de comunicació, les polítiques estatals i subestatals, l’educació i la cultura.
La Comissió, però, també pot decidir de desar la iniciativa ciutadana en un calaix, malgrat el fet que ha aconseguit 1.215.789 signatures arreu de la Unió, segons dades de l’organització. També ha complert el requisit d’un mínim concret de signatures en set estats. Ha superat la barrera en onze: Bulgària, Dinamarca, Espanya, Croàcia, Hongria, Itàlia, Lituània, Letònia, Romania, Eslovènia i Eslovàquia.
Gran èxit entre els parlants d’hongarès
Pràcticament la meitat de les signatures aconseguides al total europeu s’han assolit a Hongria, i una quarta part a Romania. El primer ministre hongarès, el conservador Viktor Orbán, va cridar els ciutadans hongaresos a signar la petició “per protegir els drets dels hongaresos més enllà de les nostres fronteres”. A Romania, el principal partit dels hongaresos de Transsilvània, l’UDMR, també s’hi havia sumat. De fet, el president del partit, Hunor Kelemen, ha estat una de les persones encarregades d’anunciar el resultat global avui des de la capital transsilvana, Cluj.
Però la fita del milió de signatures no s’hauria aconseguit només amb l’espectacular mobilització hongaresa. La resta dels suports han arribat dels altres països de la UE, on desenes d’entitats, organismes, partits i institucions han cridat a signar. Molt significatiu ha estat el cas d’Àustria per la transversalitat dels colors polítics: s’hi han sumat el president de l’estat austríac de Caríntia, el socialdemòcrata Peter Kaiser, i el del Tirol, el conservador Günther Platter, així com la portaveu dels Verds austríacs, Regina Petrik, i també el partit liberal NEOS.
A la República Italiana, els presidents del Tirol del Sud i del Trentino, Arno Kompatscher i Ugo Rossi, també van cridar a signar la petició, el mateix que va fer el president de Catalunya, Carles Puigdemont. El Parlament d’Euskadi va aprovar una declaració institucional animant la ciutadania a donar suport a la iniciativa. També s’han mobilitzat entitats i partits de Bretanya, Lituània, Galícia o Frísia, entre altres països, i ha tingut suport de l’Aliança Lliure Europea.
Quins beneficis per al català?
Per analitzar els possibles beneficis que Minority Safepack podria tenir per a la llengua catalana, hem parlat amb Marga Payola, membre de l’executiva i responsable de l’àrea d’Internacional de la Plataforma per la Llengua. “El més important”, valora Payola, “és que una peça legislativa europea donaria eines a la Comissió per protegir les LRM”. LRM, en terminologia oficial europea, són les sigles de “llengües regionals i minoritàries”, i agrupa totes aquelles que no tenen caràcter d’oficialitat a escala estatal, cas del català o de l’occità. La FUEN calcula que prop de 50 milions de ciutadans europeus en parlen alguna.
“Fins ara, les competències lingüístiques només ho són dels estats membres. És el que sempre respon la Comissió quan les entitats li denunciem les vulneracions de drets lingüístics que pateixen els parlants de llengües no oficials a escala estatal”, explica. En canvi, si el procediment legislatiu tirés endavant, “la Comissió podria incidir sobre els estats. Sense aquesta iniciativa ciutadana, la Comissió no vol legislar res. A través d’aquesta via s’intenta forçar la Comissió, i per tant els estats, a adoptar una legislació europea que protegeixi aquestes llengües”. Si s’obrís el procediment legislatiu, opina Payola, “les entitats podran mirar de fer incidència sobre els eurodiputats per provar de fer una llei tan bona com sigui possible”.
Segons la membre de la Plataforma, la iniciativa és molt necessària atès que en estats “com França, Espanya i Itàlia, els drets lingüístics no estan plenament garantits. En canvi n’hi ha d’altres com Finlàndia o Bèlgica, on gairebé no caldria aquesta legislació europea, perquè ja respecten les seves llengües i les fan oficials a escala estatal”.
Pel que fa al català, Payola cita dos aspectes concrets de la proposta de Minority Safepack que beneficiarien els parlants de la llengua: “Un, la reciprocitat de mitjans: la iniciativa vol que tots els parlants d’una llengua tinguin dret a rebre tots els mitjans de comunicació públics en aquella llengua. És a dir: no es podria tallar TV3 al País Valencià. I dos, la iniciativa proposa la creació d’un centre europeu per a les LRM i que es destinin recursos econòmics per promocionar-les. Per exemple, que hi hagi línies de subvenció per a programes específics a favor de les LRM”.