1. Inici
    2.  
  2. Notícies
  3. Conflictes violents, Drets humans, Llengua i cultura, Moviments cívics, Partits i sindicats, Política i institucions, Recull setmanal

Notícia

Protestes de la Gran Marxa del Retorn a Gaza / El partit d’Orbán, favorit a les eleccions d’Hongria / Alemanya descarta que Puigdemont cometés un delicte de rebel·lió

Del 30 de març al 5 d’abril

 
El primer ministre hongarès, Viktor Orbán.
El primer ministre hongarès, Viktor Orbán. Autor/a: European People\'s Party
RECULL SETMANAL. Les protestes a favor del dret del retorn dels refugiats palestins continuaran a Gaza fins al 15 de maig malgrat la mort de 20 persones a mans de l’exèrcit israelià des de divendres passat. A Hongria, el nacionalista conservador Fidesz, del primer ministre Viktor Orbán, es perfila com a gran favorit de les eleccions parlamentàries del país centreeuropeu. El president català Carles Puigdemont ha estat posat en llibertat sota fiança després que un tribunal alemany no veiés indicis del delicte de rebel·lió pel qual Espanya en demana l'extradició. I a Astúries, nou pas en el reconeixement de la llengua asturiana, en oficialitzar Oviedo el topònim ‘Uviéu’.


EL TEMA DESTACAT

Segona setmana de protestes a Gaza després de la mort de 20 palestins. Les mobilitzacions a la frontera entre Gaza i Israel a favor del dret de retorn dels refugiats palestins a la seva terra es mantindran fins al 15 de maig, segons han confirmat els organitzadors. Aquell dia es commemoraran els 70 anys de la Nakba: l’èxode de 700.000 palestins de l’actual Israel de resultes de la guerra de 1948 entre israelians i palestins i els seus aliats àrabs.

El 30 de març, primer dia de la Gran Marxa del Retorn —com s’anomena la protesta—, els soldats israelians van disparar contra els manifestants, que es comptaven per milers. En van matar 16, xifra que ha augmentat fins a 20 durant la setmana. Segons la versió de l’exèrcit d’Israel, part dels manifestants van llançar explosius i pedres contra els soldats israelians i van provar de trencar la tanca que marca la frontera de Gaza. Els franctiradors israelians haurien obert foc llavors. Israel diu que 12 dels morts eren terroristes.

Human Rights Watch, però, ha negat que la violència de la part palestina suposés cap amenaça per als soldats, ha afirmat que l’actuació de l’exèrcit no es va ajustar a la llei i ha criticat que era “previsible” que es produïssin les morts dels manifestants. Amnistia ha demanat a Israel que garanteixi el dret a la vida i el dret de manifestació dels palestins.

L’exèrcit ha dit que durà a terme una investigació interna, però també ha advertit que manté el permís per als seus soldats de disparar a qualsevol manifestant que s’acosti a la tanca durant les protestes a venir.

I TAMBÉ

Un tribunal alemany rebutja els càrrecs de rebel·lió contra Puigdemont i l’allibera amb fiança. El tribunal estatal de Schleswig-Holstein ha decidit el 5 d’abril que no hi havia motius per considerar que el president català pogués ser culpable del delicte de rebel·lió atès que no hi havia signes de violència en la part catalana durant la celebració del referèndum de l’1 d’octubre. Puigdemont, per tant, no serà extradit a Espanya per aquest motiu, però encara ho podria ser per malversació de fons. Mentre no ho decideix, el tribunal ha posat Puigdemont en llibertat sota fiança. Uns altres tres membres del govern català —els consellers Toni Comín, Meritxell Serret i Lluís Puig— també han estat deixats en llibertat, pendents de la decisió final sobre la seva extradició pels càrrecs de rebel·lió, desobediència i malversació. Les dues decisions, un cop molt dur per a les autoritats espanyoles, van ser celebrades immediatament per part dels partits i associacions independentistes, que mantenen que els càrrecs de rebel·lió —que poden comportar penes de 30 anys— han estat inventats pel jutge Pablo Llarena.

El nacionalista conservador Fidesz, favorit de nou a les eleccions d’Hongria. El partit que lidera el primer ministre d’Hongria, Viktor Orbán, aconseguirà al voltant del 50% dels vots en les eleccions parlamentàries d’aquest 8 d’abril, segons els sondejos. El partit d’extrema dreta Jobbik i els socialdemòcrates de l’MSZP es disputen la segona posició, més de 30 punts percentuals per sota de Fidesz. L’MSZP ha arribat a acords amb dues petites forces centristes per mirar d’arrabassar diputats a Fidesz en algunes circumscripcions. El moviment mira d’evitar que Fidesz aconsegueixi dues terceres parts dels escons en joc, gràcies al sistema electoral hongarès, que sobrerrepresenta el partit més votat. A Hongria, disposar de dos terços al Parlament permet modificar la Constitució, cosa que Fidesz va fer a la legislatura anterior. Orbán ha fet una campanya amb retòrica xenòfoba i nacionalista hongaresa. Un dels seus baluards són les comunitats hongareses d’Eslovàquia i Romania, que acostumen a votar-lo massivament. Algunes veus, però, acusen Fidesz d’amagar únicament interessos de partit rere el nacionalisme hongarès i rere la representació de les minories nacionals d’Hongria. Segons Democracy Index, els darrers deu anys Hongria ha perdut pràcticament un punt (en una escala del 0 al 10) en qualitat democràtica. I els darrers cinc anys ha empitjorat deu punts, en una escala del 0 al 100, en percepció de corrupció, segons Transparency International.

‘Uviéu’ esdevé nom oficial de la capital asturiana. El ple de l’Ajuntament d’Oviedo ha aprovat una proposta que oficialitza 1.300 topònims del terme municipal de la capital en llengua asturiana. El nom en castellà, Oviedo, també continuarà sent oficial. Hi han votat a favor els partits del govern (PSOE, Somos i Esquerra Unida) i s’hi ha oposat la dreta (PP i Ciutadans). L’oficialització del terme Uviéu era una antiga reivindicació del moviment per la llengua, que es troba ara mateix en plena batalla per aconseguir que l’idioma sigui declarat oficial a Astúries.


ALTRES ARTICLES I ANÀLISIS D’INTERÈS