Notícia
Torcebraç kurd al govern iranià / Dissolució d’ETA / Perspectives de més autonomia a Sarawak
Del 27 d’abril al 3 de maig
EL TEMA DESTACAT
La vaga al Kurdistan Oriental arriba a les tres setmanes. Milers de propietaris de comerços de les regions kurdes de l’Iran van començar a tancar les seves botigues el dia 15 d’abril. Protesten contra el tancament, decretat pel govern iranià, de la frontera amb la regió autònoma kurda de l’Iraq, cosa que està afectant l’economia de la zona, que depèn en bona mesura del comerç entre els dos sectors del Kurdistan. A la vaga s’han unit els kolbers: camàlics i traginers kurds d’extracció humil que s’arrisquen a passar béns d’un costat a l’altre de la frontera —molts cops il·legalment per les restriccions imposades pel govern iranià— i que sovint pateixen accidents a les muntanyes o bé directament reben trets dels soldats iranians, a voltes amb resultats mortals.
Fonts kurdes consultes per Nationalia subratllen que la manca d’inversió del govern iranià al Kurdistan i la militarització de l’economia són dos factors que ajuden a explicar la dependència dels kurds d’aquest sistema de comerç, sobretot —però no només— de les comunitats més properes a la frontera. Segons dades de la Xarxa de Drets Humans del Kurdistan, el blocatge recent de les fronteres i el reforçament de les restriccions contra els kolbers han provocat la pèrdua de feina de 6 milions de botiguers i empresaris i d’entre 70.000 i 80.000 camàlics i traginers.
La vaga s’ha estès per diverses ciutats kurdes, però les mateixes fonts consultades apunten que se centra sobretot a Bane (Baneh en persa), Seqiz (Saqqez), Merîwan (Marivan) i Ciwanro (Javanrud). Aquestes fonts apunten que els vaguistes estan organitzats de forma autònoma via Telegram, per desenes de milers. La versió oficial iraniana, per contra, afirma que “agents estrangers” estan darrere de la protesta.
I TAMBÉ
ETA anuncia la seva dissolució. El grup armat basc ha fet pública una declaració en què afirma haver “desmantellat totalment” les seves estructures i dóna “per conclosa la seva activitat política”. ETA considera que la seva decisió afavoreix “una nova fase històrica” en què “materialitzar el dret a decidir per aconseguir el reconeixement nacional [basc] serà clau”. El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, ha assegurat que ETA “ha estat derrotada” per l’Estat espanyol i per la “democràcia espanyola”. ETA va ser fundada el 1959 sota la dictadura franquista i es va dividir en dues branques (ETA-pm i ETA-m) a l’inici de la transició espanyola, de la qual només va romandre activa ETA-m. El conflicte entre l’Estat espanyol i ETA, entre 1959 i 2011, va deixar un balanç de morts de 820 per les accions del grup armat basc contra civils, policies i militars, mentre que el nombre de víctimes mortals militants d’ETA i grups afins va ser de poc menys de 300.
Més autonomia per a Sarawak després de les eleccions de Malàisia? La coalició opositora Pakatan Harapan (PH) ha promès més autogovern en educació, sanitat i afers fiscals al govern de Sarawak, un dels 13 estats federats de Malàisia. També li cedirà la gestió del 50% dels impostos recaptats al territori i recuperarà de l’acord de 1963, quan Sarawak era un dels quatre països constituents de la nounata Malàisia. Les eleccions tenen lloc el 9 de maig. Segons les enquestes, els opositors sumaran més vots que el governamental Barisan Nasional, però el sistema electoral malaisi podria negar-los la majoria parlamentària. El Barisan també ha promès més autonomia a Sarawak, però sense arribar al que contempla el Pakatan. Sarawak, on existeix un moviment sobiranista, va ser un protectorat i després colònia diferenciada dins de l’Imperi britànic entre 1841 i 1963.
Llista conjunta araboisraeliana a les eleccions municipals de Jerusalem. La candidatura està impulsada per l’expresident de l’entitat israelianopalestina Famílies Afligides per la Pau, Aziz Abu Sarah, i l’investigador israelià Gershon Baskin. La proposta vol donar representació als palestins de Jerusalem Est, que acostuma a boicotar les eleccions municipals en entendre que l’annexió de la seva part de la ciutat per part d’Israel és il·legal. L’actual alcalde de Jerusalem és Nir Barkat, del Likud.
ALTRES ARTICLES I ANÀLISIS D’INTERÈS
- Crisis Group: Cameroon’s Anglophone Crisis: How the Catholic Church Can Promote Dialogue
- Global Voices: In Mexico, an indigenous community telco will continue to operate — for now
- The Guardian: Fear of unrest in Ogoni, as activists vow to resist oil production
- I: Norfolk islanders are fighting Australia to win back their independence