Notícia

Escenari de renaixement per a Sarawak i Sabah, a Malàisia / L’oficialitat de la llengua taiwanesa

Del 4 al 10 de maig

Acte de l'oposició a Kuching, capital de Sarawak.
Acte de l'oposició a Kuching, capital de Sarawak. Autor/a: DAP Sarawak
RECULL SETMANAL. Aquesta setmana ens fixem en l’escenari que s’ha obert per a la possible reemergència de dos països —Sarawak i Sabah— que podien haver estat independents ara fa 60 anys i que van quedar subsumits en una Malàisia cada cop més unitària. Les eleccions al país asiàtic, a priori, podrien conduir a un major reconeixement i autogovern dels dos territoris, on existeixen moviments sobiranistes. D’altra banda, també parlem del camí que s’ha emprès a Taiwan per atorgar caràcter oficial a la llengua taiwanesa, parlada per la majoria de la població.


EL TEMA DESTACAT

Esperança i malfiança a Sarawak i Sabah sobre l’increment de la seva autonomia.Contra les previsions de les enquestes, la coalició opositora Pakatan Haparan (PH) ha guanyat aquest 9 de maig les eleccions legislatives a Malàisia tant en vots com en escons. Un dels compromisos que aquesta coalició ha assumit per als seus primers 100 dies de govern és formar un grup de treball que estudiï com es pot retornar a Sarawak i Sabah l’autogovern que haurien de disposar segons l’acord de 1963. A Sarawak, el PH havia promès en campanya que li cediria més poders en educació, sanitat i afers fiscals, així com la gestió del 50% dels impostos recaptats al territori.

Sabah i Sarawak són els dos únics estats federats de Malàisia que no es troben a la península de Malaia, sinó a l’illa de Borneo. Segons l’acord de 1963, eren socis de rang igual amb la península de Malaia i Singapur (que després es va independitzar). Posteriorment, però, el seu estatus dins de la federació va ser reduït i el govern federal va arrabassar-los un bon nombre de competències.

Tant a Sabah com a Sarawak hi ha malfiança envers el nou primer ministre del país, nominat pel PH. Es tracta de Mahathir bin Mohammad, qui ja va ocupar el càrrec entre 1981 i 2003. A Sabah i Sarawak està generalitzada la idea que, durant el seu govern, Mahathir va menystenir els dos territoris de Borneo, va concentrar les inversions a Malaia i va ser el gran artífex de la centralització de poders al govern federal de Kuala Lumpur i la pèrdua d’autogovern. La comunitat xinesa de Sarawak —que forma un quart de la població del territori— és especialment contrària a Mahathir. I per afegir més llenya al foc, durant la campanya va publicar-se que Mahathir havia anomenat “ganduls” els habitants de Sarawak i Sabah, cosa que el nou primer ministre va negar.

Mahathir ha reconegut implícitament que la centralització de Malàisia que ell va impulsar va ser negativa per a Sabah i Sarawak, en admetre que “cal donar-los més competències per garantir un major desenvolupament”.

Però la malfiança roman, i malgrat les promeses electorals positives del PH, el fins ara governamental Barisan Nasional (BN) ha tornat a guanyar a Sarawak i a Sabah, mentre que a la resta del país ha perdut a gairebé tots els estats. Ara resta per veure si el nou govern del PH, efectivament, vol retornar les competències als dos estats de Borneo, sobretot tenint en compte que a Sarawak hi continuarà governant el BN.

Sarawak, on existeix un moviment sobiranista, va ser un protectorat i després colònia diferenciada dins de l’Imperi britànic entre 1841 i 1963. Sabah, amb el nom de Borneo del Nord, va tenir el mateix estatus entre 1888 i 1963.


I TAMBÉ

La llengua taiwanesa, camí de ser oficial a Taiwan. Encara que pugui semblar estrany, el taiwanès —una varietat de la llengua hokkien— no és oficial, fins ara, a Taiwan, malgrat que és parlat pel 82% de la població. Això està a punt de canviar amb una llei que el Parlament de l’illa està estudiant i que ben aviat podria ser aprovada, atès que té el suport del govern i l’oposició. La llei reconeixerà tots els idiomes arrelats històricament a l’illa com a llengües nacionals, i és previst que això obrirà la porta a un cert ús oficial del taiwanès arreu del país al costat del mandarí.

Quan el Kuomintang va prendre el control de Taiwan el 1945, va imposar-hi el mandarí com a únic idioma nacional i oficial, malgrat que la majoria de la població parlava hokkien taiwanès. Recentment, altres llengües —com les dels aborígens taiwanesos i el hakka—han rebut reconeixement oficial, però aquest es limita a algunes regions o municipis.


ALTRES ARTICLES I ANÀLISIS D’INTERÈS