Notícia
La Lliga també es fa forta a les regionals italianes (i es dispara als sondejos)
El partit de Salvini aconsegueix un resultat històric a Aosta i guanya la presidència del Friül · El M5S és derrotat al Molise, la primera regió que aspirava a governar · Els lliguistes, a tocar de la victòria segons les enquestes si es repeteixen les leg
És a dir, que no té gaires raons per a l’optimisme qui no desitgi que les dues grans forces euroescèptiques mantinguin el favor popular en cas de tornar a les urnes. Perquè, d’urnes, ja se n’han posat en tres territoris després de les legislatives: a la Vall d’Aosta, al Friül-Venècia Júlia i al Molise. I als qui, fins fa no gaire, eren els dos grans partits estatals —Partit Democràtic i Forza Italia— no els ha lluït gaire.
Abans de repassar a aquests resultats, una ullada a la setantena llarga de sondejos fets després de les legislatives permet albirar que, efectivament, la intenció de vot a la Lliga s’està disparant. El més recent, de fet, situa el partit de Salvini —abans secessionista del nord d’Itàlia i ara xenòfob i partidari d’una Itàlia més regionalitzada i federalitzant— a escassos dos punts percentuals del M5S, que veu la seva trajectòria frenada i podria recular lleugerament respecte dels seus resultats del 4 de març. Tot i així, els de Beppe Grillo tornarien a guanyar segons absolutament totes les enquestes. I mentrestant, les notícies són dolentes per al PD —que trauria si fa no fa el mateix mal resultat que ara fa tres mesos— i per a Forza Italia —que encara podria perdre més suports.
La incertesa és màxima respecte d'una repetició electoral: s’especula amb una configuració de blocs que podria arribar a trencar l’aliança entre Lliga i Forza Italia
Totes aquestes prediccions, però, poden capgirar-se si les aliances i blocs del 4 de març canvien. Salvini assegura que estudia divorciar-se de Forza Italia —amb qui va formar coalició llavors— i presentar-se ara amb el M5S. Cosa que, per cert, podria atorgar a lliguistes i grillini una majoria absoluta combinada en vots i escons. Però aquesta equació pot desmuntar-se amb el possible retorn de Silvio Berlusconi com a cap de llista de Forza Italia, després que la seva inhabilitació —que li va impedir de presentar-se el març— ja s’ha aixecat. Una nova coalició conservadora encapçalada per Il Cavaliere tindria l’oportunitat de capgirar les enquestes actuals i situar el magnat, de nou, al capdavant del govern? Salvini voldria jugar a això, sabent que la Lliga té les enquestes de cara? La reconfiguració dels blocs podria anar més enllà, i els analistes de YouTrend evoquen fins a tres possibles escenaris, un dels quals seria la formació d’un bloc euròfil format pel PD, Forza Italia i els centristes, en oposició als euroescèptics de la Lliga i el M5S. Per al PD, mala peça al teler en qualsevol cas: a banda que no creix en intenció de vot, tampoc no s’espolsa la imatge de representar més els interessos de l’establishment que no pas els dels treballadors. Una aliança amb Forza Italia no faria sinó reforçar aquesta percepció.I mentrestant, què passa? La Lliga es consolida al Friül i es dispara a Aosta
El que diuen les urnes és que la Lliga té, efectivament, molts motius per pensar que el seu cicle d’ascens electoral no s’ha acabat: als dos territoris amb autonomia especial que han votat recentment —Vall d’Aosta i Friül-Venècia Júlia— ha obtingut uns grans resultats.
La Lliga esdevé, de facto, primera força a Aosta. Un resultat històric en un territori que tradicionalment li girava l’esquena
A les eleccions més recents —al Consell General de la Vall d’Aosta, aquest 20 de maig— la Lliga ha aconseguit el 17% dels vots en un territori que tradicionalment li girava l’esquena. Serà el grup amb més diputats —set— atès que la llista de la Unió Valldostana —19% dels vots— també n’ha aconseguit set però un d’ells pertany a un petit partit aliat. Un resultat, per cert, nefast per al gran partit-moviment autonomista de la Vall d’Aosta, que havia guanyat totes les eleccions valldostanes des de 1978 però que els darrers anys ha patit múltiples escissions.La formació del govern a Aosta —tradicionalment en mans autonomistes— s’albira ben complicada. És cert que els partits autonomistes d’obediència valldostana mantenen la majoria, amb 21 escons de 35, però estan dividits en cinc llistes diferents i no totes estan disposades a governar amb les altres. Aquí és on a la Lliga se li obre una oportunitat —històrica— d’arribar al govern de la vall si aconsegueix bastir una majoria alternativa amb el M5S i almenys dos partits autonomistes. Les converses tot just comencen.
Del 8% dels vots i tres escons el 2013, la Lliga passa al 35% i 18 representants. El seu líder, Massimiliano Fedriga, és el nou president regional
On tot és més senzill és al Friül-Venècia Júlia, que va renovar el seu Parlament el 29 d’abril. Després de cinc anys de govern del PD, la dreta hi torna a manar, amb 30 escons d’un total de 51 al Parlament regional. Però aquí val a destacar que el gran artífex del canvi ha estat la Lliga, el creixement de la qual és espectacular: del 8% dels vots i tres escons el 2013, ara passa al 35% i 18 representants. El seu líder, Massimiliano Fedriga, és el nou president regional, en substitució de Debora Serracchiani (PD). Fedriga anuncia que cercarà una aliança amb els altres territoris del nord governats per la Lliga per impulsar el seu programa: federalisme, baixada d’impostos i restriccions a la immigració.Al territori, el M5S té pocs motius per estar satisfet: 7% dels vots, menys d’un terç del percentatge obtingut ara fa tres mesos a les legislatives. També aquí el PD obté un mal resultat, amb el 18% dels vots —fa cinc anys, quan va guanyar, va sumar-ne el 27%— i tampoc no aconsegueix gaire bon resultat l’alternativa autonomista encapçalada per l’expresident Sergio Cecotti, l’únic candidat marcadament friülanista que es presentava: 4% dels vots per al seu Patto per l’Autonomia.
Els grillini no aconsegueixen governar al Molise
I contra el que s’esperava, les regionals del Molise (22 d’abril) no han permès al M5S d’assolir el seu primer govern regional. Tot i que els grillini veien d’obtenir el 45% dels vots a les legislatives, ara la coalició conservadora els ha superat àmpliament, amb el 49% dels vots, mentre que ells s’han hagut de conformar amb el 31% del vot a llistes. I, cosa molt significativa, dins de l’aliança de la dreta, la Lliga (8% dels vots) gairebé ha aconseguit els mateixos suports que Forza Italia (9%).
Dins de l’aliança de la dreta, la Lliga (8% dels vots) gairebé ha aconseguit els mateixos suports que Forza Italia (9%) al Molise, una regió del sud
Era completament impensable, fa pocs anys, que la Lliga disputés en una regió del sud el lideratge de la dreta al partit de Berlusconi. Però, com reflexionava el periodista Enric Juliana en aquest article que us vam oferir a Nationalia amb ocasió de les legislatives del 4 de març, la Lliga “passa de la retòrica antiromana i independentista, evocant l’espai nacional que anomenen ‘Padània’, a ser una formació netament de dreta nacional italiana amb sensibilitat regional i amb el focus posat a la immigració, el gran tema de l’agenda política transalpina”. Atenció al darrer estudi de Pew Center: de 15 estats analitzats d’Europa occidental, Itàlia és on més proporció d’enquestats (52%) diu que cal reduir el nombre d’immigrants, on més proporció rebutja tenir un musulmà com a membre de la seva família (43%) o com a veí (21%), i el segon —només per darrere de Bèlgica— on més gent (32%) respon que se sent estrangera al seu propi país a causa de la presència de musulmans.L’advocat i activista Alessandro Presicce completava, en relació amb el partit de Salvini: “La Lliga el que fa és regionalitzar arreu de l’estat el que abans només reclamava pel nord... Així, l’eslògan ‘Primer, els llombards’ agafa la fórmula de ‘Primer, els toscans’ o ‘Primer, els sards’ depenent d’en quina zona faci campanya”.