Notícia
“Macedònia del Nord”: l’acord entre Atenes i Skopje que ha tardat un quart de segle a fer-se realitat
L’Estat macedoni adoptarà un nou nom després del pacte entre els primers ministres Tsipras i Zaev · La ciutadania macedònia encara l’ha de ratificar en un referèndum · El pacte enterra les sigles “FYROM”
L’sprint final per a l’acord s’ha estat fent durant les darreres setmanes, en diverses converses presencials i telefòniques entre els dos primers ministres i altres membres dels governs grec i macedoni. Tot i així, els contactes fa anys que duren, amb mediació del representant especial de les Nacions Unides per a aquest afer, el diplomàtic nord-americà Matthew Nimetz. I malgrat el caràcter històric del pacte, no tothom n’ha quedat satisfet.
Quina era l’arrel del desacord?
Grècia afirmava que el nom “República de Macedònia” —que era el que feia servir oficialment el país— implicava reivindicacions territorials sobre la regió grega de Macedònia, amb capital a Tessalònica. I que, per tant, era inacceptable. De fet, les protestes gregues dataven de la dècada de 1940, quan Macedònia va ser establerta com un estat federat dins de Iugoslàvia.
A causa de les pressions i boicots grecs, Macedònia va haver d’entrar a l’ONU i a diferents fòrums internacionals amb un nom provisional: “Antiga República Iugoslava de Macedònia”. Les sigles en anglès d’aquesta denominació, FYROM, es van fer molt conegudes i des del primer moment van ser percebudes a Macedònia com una humiliació. Atenes va mantenir sempre que no aixecaria els seus vetos —incloent-hi a l’OTAN i a la Unió Europea— fins que Skopje no s’avingués a canviar de nom.
Quina era la posició macedònia?
El govern macedoni sempre va mantenir que el topònim “Macedònia” era irrenunciable atès que vehiculava la denominació de la nació macedònia. Les institucions de l’exrepública iugoslava també argumentaven que la sobirania nacional del poble macedoni incloïa la decisió de com s’havia d’anomenar el seu estat. I igualment, el govern assegurava que “República de Macedònia” no implicava pas cap reclamació territorial.
En què ha cedit cada part?
Macedònia ha hagut d’acceptar de negociar el seu nom amb el seu veí, i també ha hagut d’acceptar que la nova denominació sigui utilitzada erga omnes: és a dir, tant internament com a l’estranger i en totes les seves relacions. Això l’obligarà a canviar la seva constitució per incloure “República de Macedònia del Nord” al seu nom.
Això, si parlem només d’aquest acord. Però de fet, Macedònia ha estat empassant-se diverses renúncies mentre ha durat el contenciós. Just després de la independència, a la dècada de 1990, Macedònia ja es va veure obligada a canviar de bandera per les protestes gregues. La primera senyera macedònia incloïa el Sol de Vergina, que Grècia reclama com a símbol propi. El govern macedoni va decidir substituir-lo per un disseny solar diferent. I aquest mateix 2018, i també pels recels grecs, el país va eliminar la referència a Alexandre el Gran —figura històrica que tant Grècia com Macedònia reivindiquen com a pròpia— al nom de l’aeroport de Skopje i de la principal autopista que travessa el seu territori.
Grècia, per la seva banda, ha hagut de renunciar a la seva reivindicació central: que el topònim “Macedònia” deixés d’aparèixer a la denominació oficial del seu veí. De la part grega, s’havia arribat a proposar que el país exiugoslau s’anomenés “República de Skopje” o “República del Vardar”, pel nom del riu que travessa el país.
En cap moment, però, Grècia no ha hagut d’assumir cap compromís respecte del reconeixement de la minoria de llengua eslava que viu al nord del seu territori. Formada per entre 50.000 i 500.000 persones depenent de les fonts, l’Estat grec considera aquestes persones com a grecs que parlen una llengua eslava indeterminada. Per contra, el nacionalisme macedoni afirma que són macedonis que parlen macedoni.
Com argumenta el govern macedoni la bondat de l’acord?
El govern de Zaev ha emès un comunicat en què subratlla, sobretot, que l’acord preserva la identitat nacional del poble macedoni. “Ja no hi ha més FYROM”, es llegeix al text, que destaca que la nova denominació “dignifica el nom” del país i és “geogràficament precís” amb la inclusió del cognom “del Nord”. Un altre avantatge de l’acord, diu l’executiu de Zaev, és que Grècia ha acceptat que el nom internacional de la llengua sigui “macedoni”, sense afegitons. La denominació oficial de la nacionalitat serà “macedònia / ciutadans de la República de Macedònia del Nord”.
L’oposició, però, ha dit que l’acord és “una victòria falsa” i “una capitulació”, en paraules de Hristijan Mickoski, president del VMRO.
I el grec?
Tsipras ha assegurat que l’acord “preserva el llegat de l’antiga Macedònia grega”, ha destacat que s’obliga Macedònia a canviar la seva Constitució i que el país no podrà emprar l’antic nom en cap context, ni intern ni extern.
I com a Macedònia, tampoc a Grècia no hi ha hagut aplaudiments unànimes. L’exprimer ministre Antonis Samaràs l’ha qualificat de “pacte innecessari i humiliant” i ha acusat Tsipras d’haver regalat el nom “Macedònia” i la seva identitat. En la mateixa línia, el cap de l’oposició Kyriakos Mitsotakias el considera una “concessió nacional inacceptable”. I el partit Grecs Independents —soci de govern de la Syriza de Tsipras— també s’hi oposa.
Què manca ara?
Tant a Grècia com a Macedònia, el pacte se sotmetrà a votació parlamentària. A Grècia, Syriza haurà de cercar majories alternatives davant del rebuig de Grecs Independents per fer-lo aprovar. I a Macedònia, el govern —que a priori té la majoria parlamentària suficient per tirar-lo endavant, mercès als vots dels partits albanesos per als quals aquesta qüestió no és una prioritat— ha promès de convocar un referèndum, de resultat incert i que s’hauria de celebrar aquesta tardor, per ratificar l’acord.