Notícia

Un relat del Primer d’Octubre a través dels símbols de la manifestació, un any després

Un any després del referèndum d’independència de l’1 d’octubre, milers de persones —180.000 segons la Guàrdia Urbana— van marxar pels carrers de Barcelona per commemorar la data i demanar que el govern català actuï per implementar la república. Però després d’haver vist com l’autonomia restava suspesa durant set mesos, l’actual govern independentista és cautelós en les passes que pren. La manifestació d’ahir va deixar diverses imatges, en forma de símbols i pancartes, que ajuden a explicar on es troba ara mateix aquest conflicte polític.



El moviment independentista continua demostrant que mobilitza amb facilitat desenes de milers de persones. Algunes estimacions apunten que hi havia un milió de persones a favor de la república catalana aquest Onze, i ahir —que era laborable— gairebé 200.000 manifestants van sortir de nou als carrers. Una capacitat que també es veu reflectida a les urnes: amb l’autonomia suspesa, els partits independentistes van aconseguir de nou la majoria absoluta a les parlamentàries catalanes del 21 de desembre, amb 70 dels 135 escons en joc. Després de negociacions llargues es va formar un nou govern independentista el 29 de maig, després de l’acord entre Junts per Catalunya i ERC, amb Quim Torra de president.


Els dies anteriors al referèndum, les autoritats espanyoles van suar de valent cercant les urnes. Amb el referèndum declarat il·legal, el govern català va decidir de tirar-lo endavant, i una barreja de col·laboració ciutadana i governamental el va fer possible. Molts ciutadans van amagar les urnes a les seves cases i als seus cotxes els dies abans de la votació. El rètol celebra que la policia espanyola no fos capaç de trobar les urnes a les cases de la gent.


Una pancarta que subratlla la resolució de més de dos milions de catalans que van anar a votar malgrat la prohibició del referèndum per part de les autoritats espanyoles. Molts es van quedar als col·legis durant hores, disposats a defensar-los de la violència policial, que va deixar més de 900 persones ferides. Una actuació que alguns mitjans internacionals van qualificar de “Dia de la vergonya d’Espanya”. La memòria d’aquella acció popular i col·lectiva continua sent, un any després, una de les més fortes i generadora de més orgull.


El rebuig i indignació massius contra la brutalitat de l’acció policíaca l’1 d’octubre contra votants pacífics —tant independentistes com no— va dur els catalans a una vaga general el 3 d’octubre. Les imatges dels policies copejant la gent no s’esborren i romanen una ferida oberta, i previsiblement continuarà sent així per molts anys, especialment si no hi ha una petició oficial de perdó per part de les autoritats espanyoles. Ahir, la portaveu del govern espanyol va dir que la violència policíaca va ser “un error” però immediatament va dubtar que moltes de les imatges dels ferits fossin certes.


Un grup de manifestants mostren un cartell amb banderes de diverses nacions sense estat. Després del referèndum, alguns governs subestatals i locals van mostrar el seu suport a Catalunya i van demanar el reconeixement del dret a l’autodeterminació, com Escòcia, Còrsega o Sardenya. Però quan el Parlament va proclamar la independència el 27 d’octubre, Catalunya no va aconseguir ni un sol reconeixement de part de cap país independent ni de la UE, en la qual alguns confiaven com una mediadora potencial en la crisi.


L’home a la dreta mostra els retrats de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, líders de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium. Tots dos són en presó preventiva des del 16 d’octubre, acusats de sedició i rebel·lió violenta després d’haver encapçalat una manifestació el 20 de setembre. No es va registrar, però, cap mena de violència en aquella data, i organitzacions com Amnistia Internacional han dit que els càrrecs que se’ls imputen són “excessius”. Van esdevenir els dos primers presos polítics després del referèndum. D’ençà, s’han convertit per a molts catalans en el símbol del tractament injust i de la repressió contra el moviment independentista.


Després de Cuixart i Sànchez, unes altres set persones van ser fetes presoneres polítiques: sis consellers de la Generalitat —Montserrat Bassa, Quim Forn, Oriol Junqueras, Raül Romeva, Josep Rull i Jordi Turull— i la presidenta del Parlament, Carme Forcadell. També estan en presó preventiva des de novembre, igualment amb càrrecs de rebel·lió i sedició, alhora que uns altres cinc membres del govern, incloent-hi el president Carles Puigdemont, van fugir a l’exili —on romanen— abans de ser detinguts. Els set dirigents catalans i els dos líders associatius poden enfrontar-se a penes de fins a 30 anys de presó. A la dreta, una pancarta diu “Vam votar, vam guanyar. Som república”. Les dades oficials del govern català diuen que el 92% dels participants al referèndum van votar a favor de la independència, amb una afluència a les urnes del 42%. La violència policíaca, però, va interrompre greument les votacions —algunes urnes agafades per la força per part dels policies— , de forma que és pràcticament impossible de tenir una foto real de què hauria passat en un referèndum pacífic.


Abans i després del referèndum, partits i associacions independentistes han provat d’atreure els catalans amb arrels familiars a Espanya i altres països a la causa sobiranista. Una d’aquestes accions va ser la creació de Súmate, entitat formada per catalans que tenen el castellà com a llengua principal. S’estima que almenys el 25% dels independentistes tenen el castellà com a idioma matern. El moviment independentista insisteix a subratllat que la república catalana és un objectiu cívic sense significat ètnic.


Els llaços grocs han esdevingut el símbol de la solidaritat amb els presos polítics. Tot i així, PP i Ciutadans han adoptat una actitud dura contra la seva exhibició en l’espai públic. Ambdós, a més, han estat demanant els darrers dies que el govern espanyol —ara en mans del PSOE— torni a suspendre l’autonomia de Catalunya, amb l’argument que el clima als carrers és violent i que el govern català manté els seus plans de realitzar la independència. Certament hi ha hagut episodis violents als carrers, però la major part dels cops ha estat de part de nacionalistes espanyols. A la foto darrere del llaç, un grup de persones formen el mot “llibertat” en anglès, com a símbol que inclou les principals demandes actuals del moviment independentista —i d’una part del no independentista: la llibertat personal per a tots els presos polítics i la llibertat política i un pacte per fer un referèndum oficial d’independència, com va ser el cas al Quebec i a Escòcia ara fa uns anys.

(Totes les imatges de David Forniès.)