Notícia

La iniciativa ciutadana Minority Safepack desada al calaix, o com la protecció de les llengües a Europa és un camí ardu

L’entitat europea FUEN opta per esperar a presentar les signatures recollides fins a la legislatura vinent perquè “desconfia” de la Comissió · Les tensions entre alguns estats no són alienes al problema

Capses amb signatures recollides a Hongria.
Capses amb signatures recollides a Hongria. Autor/a: FUEN
Una iniciativa ciutadana europea (ICE) que reclamava a la Unió més protecció per a les llengües i cultures minoritzades quedarà desada al calaix fins, com a mínim, la legislatura vinent. L’entitat promotora de la ICE, la Unió Federal de Nacionalitats Europees (FUEN), diu que “desconfia” de les intencions de la Comissió Europea actual en relació amb la iniciativa Minority Safepack. L’episodi posa en relleu, un cop més, les dificultats que es troben les entitats de la societat civil a l’hora de promoure els drets lingüístics dels parlants de llengües minoritzades.


Minority Safepack va recollir 1,2 milions de signatures entre març de 2017 i març de 2018, de les quals 1,1 milions van resultar vàlides. Al país, Plataforma per la Llengua i les entitats de la Federació Llull hi van donar suport.

Havent superat els requisits per a una ICE, la FUEN volia que la Comissió acceptés la proposta i iniciés el procediment legislatiu europeu —via Parlament o via Consell— per tal que la UE es doti d’una base legal per promoure les llengües minoritzades en àmbits com els serveis públics, els mitjans de comunicació, les polítiques estatals i subestatals, l’educació i la cultura.

Però en un comunicat la setmana passada, la FUEN anunciava que s’esperaria a la legislatura vinent “després de la negativa de la Comissió Europea a mantenir un diàleg sobre Minority Safepack”. La FUEN volia trobar-se amb membres de la Comissió abans de presentar-li les signatures, per explorar quina disposició existia per avançar en les peticions de la ICE. Però segons la FUEN, el vicepresident de la Comissió, Frans Timmermans, els ha adreçat una carta dient que només s’hi reuniria després d’haver presentat les signatures.

Desconfiança en un procés nascut amb mal peu

Nationalia s’ha posat en contacte amb la FUEN i la Comissió per aclarir l’abast d’aquesta discrepància. El president de la FUEN, Loránt Vincze, explica que la seva entitat té un sentiment de “desconfiança” basat sobretot “en el rebuig general de la Comissió a discutir cap tema relacionat amb les minories, així com en la seva manca d’acció amb les quatre primeres ICE reeixides”. Davant d’això, “ens hauria agradat [mantenir] una conversa preliminar amb la Comissió, perquè ens volem assegurar que la iniciativa Minority Safepack rebi un tracte millor, una consideració seriosa i una proposta en relació amb l’aprovació d’actes legals”. Segons Vincze, la FUEN ha de fer “tot el que estigui a la seva mà per aconseguir el seu objectiu final, que és tenir lleis a la UE que protegeixin i donin suport a les cultures i llengües de les minories”.

La Comissió, per la seva banda, remet a la decisió de la Comissió de 29 de març de 2017 en què donava via lliure als promotors perquè recollissin les signatures i acceptava que s’hi incloguessin 9 dels 11 actes legals de la Unió que la FUEN demanava. Els altres dos actes legals, segons la Comissió, quedaven fora de l’abast competencial de la UE i per tant no es podien incloure a l’ICE. Fonts de la Comissió han admès a Nationalia que els límits competencials entre les institucions europees i els seus estats membres són sovint un dels aspectes problemàtics per saber fins a quin punt la UE pot legislar o no. Les mateixes fonts han negat que hi hagi “un rebuig general” de la Comissió a Minority Safepack, i han matisat que no sempre poden haver reunions prèvies amb tothom “perquè no es donaria a l’abast”.

Però el procés de la iniciativa, de fet, ja va néixer amb problemes. Minority Safepack va ser registrat per primer cop com a ICE el juliol de 2013, i era aquí que incorporava la llista de les 11 àrees en què els promotors volien que la Unió legislés. Però el setembre del mateix any, la Comissió es va negar a registrar la ICE, amb l’argument que les matèries proposades no eren competència europea.

Els promotors van apel·lar al Tribunal de Justícia de la Unió, que el febrer de 2017 els va donar la raó per a 9 de les 11 àrees. Segons el tribunal, els arguments de la Comissió per no acceptar la ICE “eren manifestament inadequats” en no explicar quines eren exactament les mesures que no entraven dins de les seves competències i quin n’era el motiu.

Davant d’això, la Comissió va acceptar finalment que la FUEN procedís amb la ICE, però —com també reconeix Vincze— aquests fets van contribuir a alimentar la desconfiança de l’organització envers la Comissió.

Diferències entre els estats membres

Fonts coneixedores del procés expliquen a Nationalia que hi ha unes altres dues variants —molt relacionades entre elles— que cal tenir en compte per entendre millor la situació. La primera, “clarament no hi ha cap voluntat per part de la Comissió de fer res que pugui conduir a un conflicte amb els estats membres”. Això s’uneix a una percepció força estesa, de fa temps, entre les entitats europees en defensa de les llengües minoritzades: la determinació de la Unió per protegir-les ha davallat en comparació amb èpoques anteriors.

La segona, “cal no oblidar el suport decisiu del govern hongarès perquè la recollida de signatures tingués èxit”. El primer ministre Viktor Orbán va demanar als seus ciutadans que signessin “per protegir els drets dels hongaresos més enllà de les fronteres” del país. I, de fet, gairebé la meitat de les signatures es van recollir a Hongria. “I aquí”, citen les mateixes fonts, “la Comissió hi veu un problema potencial al voltant del fet que en països com Romania o Eslovàquia”, dos estats amb comunitats hongareses nombroses, “les provisions de la iniciativa es puguin interpretar com una ingerència”. Tot això, “malgrat que en realitat el que proposa la iniciativa ciutadana són drets molt bàsics”. De fet, en els procediments davant del Tribunal de Justícia, els promotors de la ICE van rebre el suport d’Hongria, mentre que Eslovàquia i Romania van fer costat a la Comissió.

Demanat per aquest punt, el president de la FUEN —que també és un dels dirigents del partit autonomista Unió Democràtica dels Hongaresos de Romania— s’estima més no insistir gaire en el tema de l’oposició eslovaca i romanesa: “Volem convèncer una massa crítica d’estats. I estic segur que, llavors, la resta d’estats els seguiran i acceptaran les nostres propostes”. Vincze diu que cal no centrar-se només en la qüestió hongaresa i destaca, “per exemple, el suport de totes les comunitats alemanyes dels estats membres”. Davant l’evidència que a Europa s’estan reforçant els nacionalismes d’estat i que emergeixen discursos que legitimen l’autoritarisme, Vincze admet que “Europa està canviant” però que “la direcció d’aquests canvis depèn de nosaltres, dels ciutadans europeus. Hem de fer que les nostres veus se sentin, hi hem de ser quan es prenguin les decisions. Tenim l’esperança que els nostres adversaris puguin canviar d’opinió”.

Més possibilitats d’aquí a mig any?

La ICE ha quedat desada al calaix i la FUEN s’esperarà a presentar les signatures quan hi hagi una nova Comissió en marxa. Vincze és optimista: “Estem en contacte amb molts decisors i experts, i sembla que hi ha un consens general entre ells sobre el fet que la propera Comissió només pot ser millor que l’actual”. El president de l’organització afegeix que aprofitaran la campanya electoral per fer incidència “a tants actors polítics, partits, governs i candidats com sigui possible” per recollir suports per a Minority Safepack: “Volem que la protecció de les minories sigui un tema de campanya. I pensem que podem influir en la mentalitat de la propera Comissió”.