Notícia
La diàspora sikh prepara una consulta popular el 2020 com a primer pas cap a la independència del Panjab
Sikhs for Justice diu que organitzarà la votació al Panjab i a 20 països de la diàspora per pressionar l’ONU i l’Índia perquè acceptin un referèndum vinculant · L’Índia rebutja la petició i diu que el Pakistan dóna suport al moviment
El grup Sikhs for Justice (SJF) argumenta que el Panjab està “actualment ocupat per l’Índia” i promet organitzar una consulta no vinculant, tant al Panjab com en 20 països on hi ha diàspores sikhs, sobre la conveniència o no de crear un nou estat independent, que el moviment anomena Khalistan. L’organització creu que un “‘sí’ abassegador” permetria “l’inici del procés pel qual eventualment farem un referèndum vinculant i oficial al Panjab pel qual es crearia pacíficament el Khalistan”.
SJF diu que vol aconseguir “5 milions de vots a favor de la independència del Panjab” a la consulta no oficial. El resultat serà “presentat a les Nacions Unides, amb una petició perquè intervinguin i negociïn un acord entre els pobles panjabis i l’Índia per a la celebració del referèndum d’independència”, que aquest cop seria vinculant.
El grup no ha explicat com s’ho farà per organitzar la votació, tenint en compte que el govern indi s’hi oposa.
Els analistes diuen que el suport a la independència és més popular entre la diàspora que no pas al Panjab mateix.
En una enquesta de 2017 entre els sikhs del Regne Unit, el 40% van dir que tenien una actitud “positiva” o “molt positiva” envers la independència del Panjab. El 30% es va declarar “neutral” i l’altre 30% en mantenia una visió “negativa” o “molt negativa”.
Al Panjab, el govern ha estat dominat tradicionalment bé pel Partit del Congrés, d’abast nacional indi, bé pel Shiromani Akali Dal, un partit conservador, de majoria sikh i favorable a l’autonomia del Panjab, que actualment no lluita a favor de la independència, tot i que en èpoques passades alguns dels seus líders i faccions eren partidaris de la secessió.
De la partició de 1947 a la tragèdia de 1984
El moviment independentista del Khalistan lamenta la partició del Panjab entre l’Índia i el Pakistan el 1947. Tot i així, SFJ només propugna la independència del Panjab que es troba sota sobirania índia, no pas de la part pakistanesa. Els sikhs són el 58% de la població de l’estat indi del Panjab, mentre que al Panjab pakistanès són una minoria molt petita, després que la majoria en van fugir durant la partició i milers van ser assassinats a les violències intercomunals de l’època. Obligats a triar entre l’Índia i el Pakistan, la majoria dels sikhs van optar llavors per la primera.
Però les relacions entre els sikhs del Panjab i el govern indi han estat complicades al llarg del temps. La percepció de marginació entre el jovent sikh va conduir a l’emergència d’un moviment independentista a la dècada de 1970, incloent-hi una branca armada liderada per Jarnail Singh Bhindranwale. L’Operació Estel Blau, en què l’exèrcit indi va assaltar i va destruir parcialment el Temple Daurat —el recinte més sagrat del sikhisme— i va matar Singh Bhindranwale el 1984, va enfurismar molts sikhs, i va desencadenar l’assassinat de la primera ministra índia Indira Gandhi a mans dels seus dos guardaespatlles sikhs. Al mateix temps, això va provocar una onada de pogroms antisikhs a Delhi i altres ciutats índies.
Després d’aquells fets, el moviment independentista del Khalistan va minvar. Però en l’actual ascens del nacionalisme hindú (Hindutva) a l’Índia, ha emergit una nova onada de suport a la secessió del Panjab. El líder del principal partit d’oposició al Panjab, l’AAP, ha admès que el creixement de les peticions d’independència es pot explicar per una “política constant de biaix, discriminació i persecució envers els sikhs per part dels governs successius de l’Índia”, tot i que el partit en si mateix no dóna suport al referèndum.
Els líders indis acusen SFJ de mantenir vincles amb el Pakistan
Tant el govern indi com el panjabi s’oposen a la petició del referèndum i asseguren que SFJ està sent ajudat pel Pakistan amb l’objectiu de soscavar la unitat de l’Índia. El general en cap de l’exèrcit indi, Bipin Rawat, s’ha referit als “vincles exteriors” per “ressuscitar la insurgència” al Panjab, mentre que el cap de govern del Panjab, Amarinder Singh, ha vinculat SFJ amb l’agència d’intel·ligència pakistanesa ISI.
La polèmica ha arribat fins al Canadà, els Estats Units i el Regne Unit, on resideixen comunitats sikhs nombroses.
Als Estats Units, un periodista indi demanava, el desembre de 2018,quina era la posició del govern nord-americà sobre SFJ. El viceportaveu del departament d’Estat, Robert Palladino, responia: “Als Estats Units tenim llibertat d’expressió, tenim llibertat d’associació, i són principis fonamentals de la societat nord-americana”.
El tema ha esdevingut un punt delicat en les relacions entre l’Índia i el Canadà. Amarinder Singh va dir, al principi de 2018, que alguns dels membres sikhs del govern canadenc o bé eren independentistes del Khalistan o bé hi mantenien vincles. Després, durant una visita oficial a l’Índia, el primer ministre canadenc Justin Trudeau va negar que cap dels membres sikhs del seu gabinet fos independentista, però al mateix temps va insistir que els punts de vista independentistes de part de la comunitat sikh canadenca eren legítims. Al voltant de 470.000 sikhs viuen en aquell país de l’Amèrica del Nord.
***
Per fer una mirada més profunda, hem demanat a Ashok Swain sobre les perspectives que el referèndum pugui fer-se. Swain és un professor indi de Recerca de Pau i Conflictes a la Universitat d’Uppsala (Suècia). Manté un punt de vista crític amb l’Hindutva.Nationalia: Un grup de la diàspora, Sikhs for Justice, diu que cerca d’organitzar un referèndum no oficial sobre la independència del Panjab. Quines són les perspectives que aquesta iniciativa pugui tenir impacte en la presa de decisions de les autoritats índies?
Ashok Swain: No gaire. Existeix un suport significatiu a la independència del Panjab entre la diàspora, però no pas dins del Panjab. La situació al Panjab no és la mateix que a la dècada de 1980. Hi ha un recel creixent envers el fonamentalisme hindú i envers la idea d’un estat hindú propagada pel règim indi actual, però la situació encara no ha arribat al punt que els sikhs del Panjab demanin la independència. El Panjab també té un nou govern, encapçalat pel Partit del Congrés, i això li dóna una certa autonomia respecte del govern central, encapçalat pel BJP, partit fonamentalista hindú.
N: Tot i que, com heu dit, les demandes d’independència no siguin centrals al Panjab, fins a quin punt és cert —com afirmen alguns sectors de la diàspora— que les autoritats estan reprimint el moviment al Panjab, i que això és la causa de la seva visibilitat menor?
A. S.: Els sikhs del Panjab encara no estan considerant [iniciar] una lluita per la independència. Recentment han travessat un període de violència, i realment no hi volen tornar. Tanmateix, si les forces fonamentalistes hindús continuen la seva pressió per una “Índia hindú”, llavors el Panjab té tot el potencial per retornar al període de la dècada de 1980.
N: En aquest sentit, hi ha veus que diuen que les noves demandes de secessió no només són el resultat de persecucions antigues contra els sikhs —particularment dels fets de 1984— sinó també del creixement actual de la retòrica nacionalista hindú i de les polítiques del govern indi. Hi esteu d’acord?
A. S.: Sí, és correcte. El 1984 va ser un gran tema entre els sikhs fins a la dècada de 1990. Va quedar diluït la dècada passada, especialment després que Manmohan Singh, un sikh, esdevingués primer ministre de l’Índia. La retòrica nacionalista hindú, que reivindica una nació d’una [sola] religió i una [sola] llengua, ha creat un recel seriós entre les minories a l’Índia. Els sikhs s’estan inquietant pel fet que no només els musulmans i els cristians, sinó també ells, siguin l’objectiu de les forces nacionalistes hindús.
N: Us demanarem una darrera qüestió sobre temes geopolítics. El BJP assegura que el moviment independentista, al Panjab i a l’exterior, està sent finançat —o com a mínim compta amb el seu suport— pel Pakistan, una afirmació que el partit també amplia a l’afer del Caixmir. Fins a quin punt creieu que això forma part de la realitat? I parlant més en general: quina capacitat podria tenir un Estat panjabi de sobreviure i sostenir-se atenent al fet que quedaria encaixat entre el Pakistan i l’Índia? No continuaria sent, en realitat, força depenent d’un o dos d’aquests veïns poderosos?
A. S.: El rol del Pakistan al Panjab és molt més limitat que si el comparem amb el que té al Caixmir. El projecte independentista del Panjab ha estat, bàsicament, una iniciativa de la diàspora. Hi ha hagut algun suport del Pakistan als separatistes panjabis, però no ha estat tan important. Tot i així, sí que és cert que els mesos darrers el Pakistan ha estat intentant atreure’s els sikhs de l’Índia permetent-los que visitin un lloc sagrat sikh que es troba al Pakistan a través de la creació d’un corredor especial.
Sobre si el Panjab podria sobreviure o no com a estat independent: si el Nepal i el Bhutan ho poden fer, per què no el Panjab?