Notícia
El judici al Procés: una mirada internacional
Recollim alguns dels articles publicats recentment als països europeus de l’entorn d’Espanya · Les interpretacions coincideixen a assenyalar la causa com una prova de foc per a la justícia espanyola
A França, Le Monde, la corresponsal Sandrine Morel escriu que el procés “posa a prova el regne [d’Espanya] en el seu conjunt” i recorda que el “consens que havia permès l’aprovació de la Constitució” el 1978 s’ha trencat a Catalunya. Per contra, les divisions al si del moviment independentista i la seva “desfeta” centren l’article que Agnès Rotivel publica a La Croix.
A Itàlia, La Repubblicaes fixa en la coincidència entre el debat dels pressupostos i l’inici del judici, i hi veu una “setmana decisiva” per al govern de Pedro Sánchez. A Il Sole 24 Ore, Luca Veronese valora que “l’inici del procés [judicial] està destinat a fer créixer la tensió entre Barcelona i Madrid” i pronostica que “podria acabar per encendre la voluntat de secessió de Catalunya”.
Segurament és al Regne Unit on s’estan escrivint peces més punyents, i la mostra més significativa de les setmanes recents és l’editorial de The Times intitulada “Inquisició espanyola”, on el rotatiu londinenc deia que el judici és “un test per a la justícia de Madrid”, es feia eco de les paraules de Jordi Sànchez segons les quals el procés serà “política” i recordava a les autoritats judicials espanyoles que els cal “dissipar aquests temors” mitjançant “un judici just”.
A The Guardian, Patrick Wintour recull les iniciatives recents del govern espanyol a remarcar, de cara a l’exterior, la qualitat democràtica d’Espanya, i destaca la “rara intervenció pública” feta per l’ambaixador espanyol a Londres, Carlos Bastarreche, en la qual el diplomàtic admetia que el judici serà “d’importàcia cabdal per a la reputació d’Espanya com a democràcia moderna”.
Al diari portuguès Expresso, Pedro Cordeiro analitza la situació del judici a la llum de la política espanyola i albira un futur general “pertorbador”. Critica el president català Quim Torra per “obviar la separació de poders” però es demana quins efectes tindrà la “normalització de l’extrema dreta”. “Tot sembla possible”, conclou.
Un dels articles més extensos d’aquests dies és el que el Frankfurter Allgemeinededica a l’inici del judici, signat pel seu corresponsal Hans-Christian Rößler. Hi apunta també que es tracta d’una “prova” històrica per al sistema judicial espanyol i recull el caràcter “controvertit, a Espanya i a l’estranger”, de l’acusació per rebel·lió. També explica la incomoditat que, en alguns jutges progressistes, ha causat l’acusació per part del camp independentista segons la qual el veredicte ja està escrit.
Politico dedica un extens reportatge a la qüestió i se centra en el que anomena “guerra dels rànquings”. El setmanari brussel·lès apunta a la fixació, a banda i banda, pels índexs de democràcia i corrupció. En el camp governamental espanyol, es destaca que Espanya es manté a les posicions capdavanteres d’aquestes llistes, en algunes de les quals té millors registres que França, els EUA o el Regne Unit. El camp independentista, però, posa l’accent en els índexs que mostren que Espanya ocupa posicions més endarrerides pel que fa a la qualitat i independència de la seva justícia. En aquesta batalla de relats també es fixa Mathieu de Taillac a Le Figaro.
L’informe més recent a fer-se públic (el de l’Institut V-Dem, gener de 2019) posa Espanya al lloc 35 del món pel que fa a la seva qualitat com a democràcia liberal i alerta de la davallada en matèria de llibertat d’expressió. Un altre de ben recent, el de The Economist, manté Espanya dins de la categoria de “democràcies plenes” (lloc 19; només 20 països gaudeixen d’aquesta consideració) però ho fa pels pèls: des de l’any passat, l’informe alerta que la qualitat democràtica s’ha ressentit precisament per la repressió contra els líders del Procés.
Crítiques d’organismes i organitzacions internacionals
Aquesta mateixa setmana, el PEN Club ha emès un comunicat en què reclama que es retirin “immediatament” els càrrecs de rebel·lió i sedició contra Jordi Sànchez i Jordi Cuixart en ser “clarament excessius i desproporcionats”. El PEN —una de les més importants associacions d’escriptors a escala mundial— ho emmarca en el “deteriorament de la llibertat d’expressió a Espanya, particularment l’ús de l’anomenada ‘Llei mordassa’”.
L’Associació Internacional d’Advocats Democràtics era més explícita en un comunicat de desembre de 2018 en què demanava “l’alliberament immediat dels presos polítics catalans” i sol·licitava al govern espanyol l’inici d’un procés de diàleg per a una “solució pacífica” al conflicte català.
Amnistia Internacional, en un informe d’octubre de 2018, afirmava que els càrrecs contra Jordi Sànchez i Jordi Cuixart eren “infundats” i que mantenir-los a presó per crims com rebel·lió o sedició era una mesura “desproporcionada i una restricció excessiva dels seus drets a la llibertat d’expressió i a la reunió pacífica”.
La qüestió també ha arribat a les mateixes Nacions Unides. El relator especial d’aquest organisme per a la llibertat d’opinió i expressió, David Kaye, avisava l’abril de 2018 les autoritats espanyoles que els càrrecs de rebel·lió “per actes que no impliquen violència o incitació a la violència” poden “interferir amb drets de protesta pública i dissensió” i els recomanava “abstenir-se” d’emprar aquesta figura jurídica en el procés contra els líders independentistes.
A escala europea, 35 eurodiputats van signar el desembre de 2018 un manifest que reclama la llibertat de l’expresidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell. La llista de signatures inclou la de la vicepresidenta del Parlament Europeu, Heidi Hautala, així com les dels presidents i presidentes dels parlaments de Gal·les, Euskadi, Illes Fèroe i Flandes.
En relació directa amb la Causa del Procés, el jutge del Tribunal Suprem espanyol Pablo Llarena ha patit dos revessos considerables a Alemanya i Bèlgica. Al primer país, el Tribunal Superior de Slesvig-Holstein va negar l’extradició de Carles Puigdemont a Espanya per càrrecs de rebel·lió i sedició el juliol de 2018, en no veure violència en l’actuació del líder a l’exili. També la justícia belga va refusar l’extradició dels consellers a l’exili Toni Comín, Meritxell Serret i Lluís Puig. Arran d’aquests fracassos, Llarena va retirar l’euroordre de detenció contra la consellera Clara Ponsatí, i la justícia escocesa també va arxivar la causa.