Notícia
Dones lesbianes, bisexuals i transsexuals al Caucas septentrional: violència sexual, matrimonis forçats i assassinats
Les dades formen part d’un informe sobre la persecució de dones lesbianes, bisexuals i transsexuals al nord del Caucas, publicat aquest desembre pel projecte Dones Queer del Caucas Septentrional (Kvir-jénsxini Severnogo Kavkaza, KJSK).
Amb el suport de l’oficina de Moscou de la Fundació Heinrich Böll d’Alemanya, KJSK ha entrevistat 21 dones (17 lesbianes, tres bisexuals i una dona transsexual) al nord del Caucas. La majoria de les enquestades eren de Txetxènia, amb altres del Daguestan, Ingúixia i Ossètia del Nord.
Nou de les dones entrevistades diuen que han experimentat violència sexual de part dels seus marits, i vuit afirmen haver-se casat contra la seva voluntat.
Segons l’informe, el fet que una dona doni a conèixer la seva orientació no heteronormativa, o una identitat transgènere, sempre va seguit de violència psicològica i física, i pot escalar fàcilment fins a l’assassinat.
“Vaig prometre al pare que no et mataria. T’ho prego, si et plau: dispara’t tu mateixa, simplement dispara’t”: és la súplica que un germà feia a la seva germana després que se sabés que era lesbiana.
De les 21 dones entrevistades per KJSK, vuit coneixien alguna persona d’entre les seves amistats, família o veïnat que havia estat assassinada per membres homes de les seves famílies per haver mantingut un comportament que “humiliava la família”.
Control
Totes les informants del treball de KJSK confirmen haver patit violència física i psicològica des de la primera infància, cosa que apunta a un clima més ampli de violència contra les dones i noies joves a la regió.
Una entrevistada, assetjada sexualment pel seu oncle, recorda que membres de la seva família l’acusaven a ella de “perversió sexual” després que els va explicar què havia estat passant.
Diverses dones expliquen que les seves famílies controlaven estrictament la seva llibertat, inclosa la seva llibertat de moviment.
Triar-los la roba, restringir-los la comunicació amb altres homes i no deixar-les sortir de casa al vespre són condicions comunes per a les dones del nord del Caucas.
Una dona daguestanesa relata la seva història de ser copejada al mig del carrer pel seu marit per haver-se descobert accidentalment els seus cabells per sota del seu hijab.
L’informe recull que el fet fugir de la família i de la regió és complicat per a les dones del col·lectiu LGTBI+ al nord del Caucas. A part del repte de ser econòmicament independents, el text explica que les dones que fugen acostumen a ser denunciades i retornades a les seves famílies —fins i tot des de l’estranger— i s’enfronten a perspectives d’aïllament, violència i fins i tot de mort.
Obligades al matrimoni i a la violència domèstica
L’informe diu que a les dones del nord del Caucas no se’ls acostuma a demanar amb qui volen casar-se —o si volen casar-se, per començar—, cosa que els deixa amb poc control sobre el seu estatus matrimonial. Fins i tot un rumor o una petició per part de familiars poden conduir a plans de matrimoni.
Les informants expliquen que el pare o el germà d’una núvia, els guardians tradicionals d’una dona, poden signar en nom de la núvia, i sovint les dones ni tan sols reben una còpia del certificat de matrimoni.
L’informe de KJSK relata històries de dones LGTBI+ que han patit pallisses i violacions repetides després d’haver-se casat contra la seva voluntat.
“La primera violació es va produir pocs dies després del casament”, va explicar una informant txetxena. “Li vaig dir que no volia tenir relacions sexuals amb ell. Però al tercer dia després de les noces, ho va fer. És el costum. Em va tapar el nas i la boca amb la mà. Vaig començar a ofegar-me. I em va començar a rajar la sang. No recordo per què: si a causa dels meus crits o perquè ell em donava cops a la cara”.
Segons l’informe, si una dona aconsegueix dissoldre un matrimoni no desitjat, no té més remei que tornar amb la seva família d’origen, on sovint rep un pitjor tractament que abans.
A més, el text recull que les víctimes tenen dificultats per adreçar-se a la policia, ja que no esperen que les protegeixi. L’informe inclou la història d’una dona que va ser assetjada i que va rebre xantatge per part de la policia local després d’haver acollit a una dona lesbiana que havia fugit de casa seva.
El matrimoni com a tapadora
El document de recerca informa que diverses dones LGTBI+ entre les entrevistades van optar per matrimonis falsos. Aquestes unions acostumen a implicar un home gai o bisexual de qui no se sospita que tingui una orientació no heterosexual. Una informant va indicar que les dones LGTBI+ no s’escapen de membres controladors de les seves famílies ni tan sols després d’haver-se casat.
Una entrevistada de Txetxènia recorda que el seu germà, que treballava amb la policia, sospitava del seu matrimoni fals. Va prometre que comprovaria que la seva germana es quedés embarassada després de casar-se amb un home que ell sospitava que era gai.
Aquesta informant, com moltes altres, també afirma que les autoritats tenen llistes de persones LGTBI+ locals, que poden ser utilitzades per assetjar o per fer xantatge a les dones del col·lectiu en qualsevol moment.
Un matrimoni fals és una estratègia per evitar la violència, però això no passa en tots els casos. Una dona txetxena explica a l’informe que el seu marit també va acabar sent restrictiu, fins i tot obligant-la a interrompre un embaràs.
“La duresa del patriarcat es canalitza no només a través d’homes heteronormatius, sinó també d’homes homosexuals i bisexuals, que continuen amb els intents de controlar completament les seves dones, d’aplicar-los pràctiques violentes”, diu l’informe.
Les dones LGTBI+ romanen invisibles
El destí de les persones LGTBI+ al Caucas septentrional va rebre atenció en les notícies internacionals després que l’informe de 2017 de la Xarxa LGBT russa i del diari rus Nóvaia Gazeta va donar a conèixer les detencions massives i assassinats de persones gais a Txetxènia.
No obstant això, els mitjans es van centrar principalment en els homes del col·lectiu.
Al final de l’informe, els investigadors demanen a les dones LTBGI+ quines són les seves previsions de futur.
“Em buscaré un marit-amic, amb qui tindrem un fill, i després ningú no em podrà assetjar”, diu una informant txetxena. “Em convertiré en esposa i me n’aniré lluny, vivint amb la meva família, amb la meva millor amiga, que em cobrirà. I ell prendrà la meva estimada com la seva segona esposa”.
Els investigadors diuen que van perdre contacte amb una dona després d’haver-la entrevistada. Una altra, que anteriorment havia intentat fugir de la seva llar, va morir, segons la seva família, “enverinada”, abans de la publicació de l’informe.
(Aquesta notícia està adaptada d’un text original del diari digital OC Media. Traducció de l’anglès per part de Nationalia. Per a una millor comprensió, s’ha substituït el terme ‘queer’ del text original per ‘LGTBI+’, atès que la redacció de Nationalia entén que aquestes sigles reflecteixen més adequadament, en el context català, el sentit original del text.
L’informe de KJSK es pot consultar, en rus, al web d’Outright Action International, una entitat especialitzada en drets del col·lectiu LGTBI+ amb estatus consultiu a l’ECOSOC. El diari digital Caucasian Knot en va publicar més dades en aquesta notícia, també en rus.)